‘Sorry we missed you’

Ken Loach i Paul Laverty ho han tornat a fer. Sorry we missed you és una pel·lícula que retrata perfectament el món on vivim, la precarietat en la qual vivim i estem sotmesos. Feines que ens condemnen a passar el màxim temps fora de casa, on podem ser acomiadats d'un moment a l'altre o on ens obliguen a ser autònoms sota la gran premissa de la llibertat falsa d'horaris.

No. Un autònom/a mai es posa malalt. Mai es trenca res. Mai s'agafa un dia i sempre paga, religiosament, impostos i seguretat social si no vol veure com els recàrrecs se'l mengen. Aquest és el món del protagonista de la pel·lícula.

El títol, “Disculpi, no l'hem trobat”, butlletí que deixa l’empresa de missatgeria quan no es localitza al client, és alhora la relació que mantenen els protagonistes amb la seva família.

Bé, això no és cap crítica de cinema, més que res que enllaça perfectament en el món en el qual vivim. La precarietat és a l'ordre del dia. Som petites parts d'un tot que cada vegada són més explotades. 

 

Loach explicava en una entrevista com havíem passat de creure en el bé comú a l'individualisme tan apreciat per Margaret Tatcher. També parlava d'unir forces en sindicats europeus i la por que li produïa el Brexit i el nacionalisme. A mi aquest home de 83 anys que segueix dirigint cine, em fascina. Hi ha moltes pel·lícules d'ell que m'han marcat, però sobretot recordo Bread and Roses, on l'Adrien Brody és aquell fill de classe alta que s'uneix a la lluita obrera i s'enamora de Pilar Padilla, una cambrera d'hotel, filla d'immigrants sense papers, que és explotada pels seu cap. Ella, que s'enamora bojament d'ell també decideix seguir-lo, sense tenir en compte que si alguna cosa passa, ell podrà tornar a la seva posició acomodada i ella no. Quina injustícia, no? I és que això passa tan sovint que no posaré exemples que ja coneixem.

Venen eleccions i hem de ser conseqüents amb el que volem. L'extrema dreta avança arreu del món, frenem-la. Apostem pel bé comú. Sento admiració profunda per aquestes persones que malgrat que l'edat segueixen al peu del canó treballant per fer d'aquest un món millor sota les premisses de la igualtat, la llibertat i la fraternitat.

Elisenda Dalmau, comunicadora

Notícies relacionades