#TrashtagValldoreix

Aquest article és ben diferent de la resta, proposa un repte i neix d'una anècdota. I és la següent: aquest matí, mentre passejava els gossos a primera hora per la zona de Can Badal, he girat per un dels camins que duen a la riera i posteriorment he seguit per un camp on hi vaig sovint, es tracta d'una zona on, si ens endinsem una mica més, trobem una estructura de casa abandonada.

Bé, al mig del bosc he començat a veure plàstics. Un, dos, tres, quatre, cinc... així que, com que portava una bossa pels gossos, indignada pel gènere humà, els he començat a recollir de manera innata.

He omplert la bossa amb: un Tetra Brik, un motxo (com pot acabar un motxo al mig del bosc?), trossos de plàstics mig enterrats a la terra, un perdigó, etc.

En aquell moment m'ha escrit el Jordi Pasqual, periodista d'elCugatenc i li he proposat el que, estimats/des vocals, us proposo/proposem ara:

Benvolguts/des, Bernat Gisbert, Susanna Herrada i Elena Degollada de Junts per Valldoreix. Lluc Cahís, Jaume Sanmartí i Olga Lacoma d'ERC-MES. Susanna Casta del PSC, Anna Cano de C’s i Ferran Margineda de la CUP-PC.

Us proposo un #TrashtagValldoreix per promoure el medi ambient i acabar amb els plàstics que envolten els nostres boscos. Com? Molt senzill: digueu dia i hora i acudim tots/es a la cita. Busquem quina zona és la més afectada, ens posem els texans, les vambes i uns guants i netegem entre tots i conjuntament la zona. Creem consciència mediambiental, perquè anem tard. I no és una qüestió de partits, és una qüestió que ens engloba a tots/es com a espècie. El trashtag neix com a fenponmem viral de persones individuals que netegen zones forestals, marines, etc. i que acompanyant la paraula amb aquest hastagh es llença a internet perquè veiem l’abans i el després.

Svante Arrhenius qui va ser premi Nobel va argumentar el 1896 que el diòxid de carboni a l'atmosfera faria augmentar la temperatura a tot el món. Ara, una descendent d'aquest químic suec, la Greta Thunberg, lidera un moviment mundial en contra del canvi climàtic. I és que després d'un estiu amb les temperatures excepcionalment càlides a Suècia i davant de grans incendis forestals al nord del país, la jove es va plantar davant del Parlament Suec per reclamar que es compleixin els acords de París sobre el canvi climàtic.

El gran problema del plàstic és que com sabem es degrada molt lentament. Per posar un exemple, una ampolla triga uns 400 anys a descompondre's. Per no parlar que es generen microplàstic que sovint acaben als estómacs dels animals i posteriorment als nostres. Fa escassament un any, l'ONG WWWF confirmava que Europa només recicla 9 dels 27 milions de tones de residus plàstics que es produeixen any rere any.

 

I les nostres zones verdes no en són una excepció. Els boscos estan plens de plàstics que només creant programes de consciència mediambiental, posant –remarco– més mobiliari urbà com paperes, ho podrem combatre. Si l’estètica està en funció de l’ètica, les formes són importants. I per això, com a polítics/ques us animo a que en prengueu partit i entre tots/es ho organitzem.

Dit això, quin dia proposeu?

Elisenda Dalmau, comunicadora

Notícies relacionades