Enric López

L’okupació en el punt de mira

Vull començar aquesta columna informant-vos que, des de fa un temps, tenim un nou enemic públic a l'estat. I per si us pregunteu qui pot ser, ja us informo que no és el rei emèrit, que s'ha fugat als Emirats Àrabs amb tots els diners que ens ha robat.

La Diada que volem

De tornada a la feina,  i un cop a Sant Cugat, toca començar a preparar un  nou curs que sembla que tampoc deixarà marge a l’avorriment. Només per començar, ja tenim la Diada de Catalunya aquí al costat.

No és COVID, és capitalisme (II)

A l'última columna us vaig parlar sobre el cicle de xerrades que iniciàvem des d'Arran en col·laboració amb Cal Temerari amb el títol 'No és COVID-19, és capitalisme!' amb aquest cicle volem parlar, debatre, i reflexionar sobre els esdeveniments extraordinaris que hem viscut aquests mesos arran de la crisi del Coronavirus, però també sobre quin és futur ens espera i de quina manera volem influir en la seva construcció. 

No és COVID, és capitalisme!

Després de tots aquests mesos de confinament, sembla que de moment la pitjor part de la crisi sanitària ha passat. Situacions com la de Lleida ens mostren que no ens podem confiar, i que encara queda camí per recórrer, però tot i això sembla que el nou cop vindrà en forma d’una brutal crisi econòmica. 

Silenci administratiu

Fa unes setmanes ja us vaig parlar de la sentència del cas Palau contra Convergència per finançament il·legal, en la qual es confirmava que el partit que ha governat durant més de trenta anys a Sant Cugat s’ha estat enriquint a la nostra costa. I la menció de Sant Cugat no era per casualitat, ja que l’adjudicació del Pavelló 3 de la nostra ciutat també forma part d’aquest entramat criminal. Durant aquests temps, han sortit moltes veus demanant als actuals “convergents” que demanin perdó, facin autocrítica i tornin els diners. 

I que les places segueixin sent nostres

El dimarts passat, Sant Cugat es va sumar a les convocatòries que s'estan fent arreu del país des de fa unes setmanes. Primer van ser una vintena, principalment a Barcelona, la setmana següent van ser quaranta, i aquest dimarts passat es van convocar més de seixanta concentracions arreu dels Països Catalans.

Tornen temps de carrer

Van passant les setmanes i, a mesura que anem guanyant la partida a la COVID, la vida va tornant als carrers. Els nens ja fa temps que surten a jugar després de mesos en els quals no se’ls ha tingut en compte, fa dies que cada tarda a partir de les 20h Sant Cugat s’omple de corredors i a partir d’avui —Per fi!— podem tornar a trobar-nos amb la nostra gent a casa o fent una cervesa a les enyorades terrasses.

Creix la delinqüència a Sant Cugat

Sí, pot ser que a més d’un el sorprengui el titular. Tot i el confinament, la delinqüència a Sant Cugat ha augmentat en les últimes setmanes. O, com a mínim, podem confirmar l’existència d’una banda criminal que ha estat operant a Sant Cugat durant més de trenta anys. Però alerta! Aquesta no és una banda normal i corrent. Es tracta de lladres de guant blanc, d’aquells que duen corbata, mostren un somriure encantador i es fan dir honorables o excel·lentíssims mentre s’emporten botins enormes.

Un Sant Jordi de Resistència

Un any més, ha arribat la diada de Sant Jordi. Però com ja sabeu, aquest any ha sigut diferent. Aquest any les roses no han tenyit els carrers de Sant Cugat, ni les parades a vessar de llibres han omplert la plaça d'Octavià. En circumstàncies normals ens hauríem deixat portar de parada en parada i de llibreria en llibreria, xafardejant per trobar l'última novetat, la peça que fa temps que volem incorporar a la nostra biblioteca particular o aquell llibre sabem que li encantarà a alguna persona estimada.

On no hi arriba l'estat, hi arribem nosaltres

En un moment d’aquests on deixo volar la ment, m’imagino explicant-li al meu jo de fa un mes i mig tot el que estava per venir. Recordo haver comentat, rient amb els companys, què passaria amb tot això del coronavirus en dues setmanes, quan aparegués el següent titular. Crec que parlo per bona part de la gent si dic que ni en el pitjor dels escenaris ens imaginàvem acabar vivint en una distòpia com l’actual. I tot just acabava de començar.

Pàgines

Subscribe to Enric López