Creix la delinqüència a Sant Cugat

Sí, pot ser que a més d’un el sorprengui el titular. Tot i el confinament, la delinqüència a Sant Cugat ha augmentat en les últimes setmanes. O, com a mínim, podem confirmar l’existència d’una banda criminal que ha estat operant a Sant Cugat durant més de trenta anys. Però alerta! Aquesta no és una banda normal i corrent. Es tracta de lladres de guant blanc, d’aquells que duen corbata, mostren un somriure encantador i es fan dir honorables o excel·lentíssims mentre s’emporten botins enormes.

Aquesta banda, és clar, no és cap altre que Convergència Democràtica de Catalunya, el mateix partit que ha governat Sant Cugat durant més de tres dècades i que durant els últims anys ha anat canviant més de nom que de mitjons. Democràcia i Llibertat o PDeCAT són alguns dels exemples fins a arribar al –de moment– últim nom amb el qual pretenen maquillar tota una trajectòria dedicada a l’enriquiment personal, i de les elits econòmiques que els han acompanyat tots aquests anys: Junts per Sant Cugat. Però el millor de tot és que després d’aquest ball de noms la gent els segueix coneixent com “els convergents”. I és que encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda.

Tot això ve arran de la ratificació de la sentència del cas Palau, la qual confirma que Convergència va rebre comissions il·legals a canvi de l’adjudicació del Pavelló 3 de Sant Cugat i la condemna a presó dels principals responsables, entre els quals destaca Fèlix Millet. Un altre dia xerrarem més amb calma sobre Fèlix Millet. “El putu amo”, com li deia la Marta, la meva professora d’història a l’institut. Ens va garantir que aquest home passaria tranquil·lament la resta de la seva vida a casa, ja que aquest país i aquesta justícia no estan fets per condemnar a gent com ell. Més de deu anys després, esperem que per fi es trenqui aquesta profecia.

I a tot això, quina ha estat la resposta “dels convergents”? Doncs poc més que un parell de tuits, amagar el cap sota l’ala i acusar a totes les veus crítiques d’anar de la mà de Ciutadans, PP i fins i tot de l’extrema dreta si fa falta. Evidentment zero autocrítica, i ja no val la pena ni preguntar si hi ha una mínima intenció de tornar un sol cèntim, ni que sigui per error. Encara estem esperant per part de Mercè Conesa i Carmela Fortuny la famosa querella contra Convergència, que van anunciar que posarien en cas que és demostrés que a Sant Cugat hi havia hagut corrupció. En el cas de la Mercè Conesa, suposo que l’extraordinari sou que rep com a presidenta del port de Barcelona ajuda a veure-ho tot d’un altre color.

Ara bé, un cop s’hagin depurat responsabilitats, ens toca a totes les santcugatenques fer molta feina perquè això no es torni a repetir mai més. Davant de tot això hi haurà qui se’n desentengui dient “al final tots roben igual, no val la pena”. I és molt comprensible que hi hagi qui arribi a aquesta conclusió, quan dia si i dia també veus una classe política que només mira pels seus interessos i pels dels poderosos. Però hem de tenir present que si hi ha corrupció no és perquè tots els polítics siguin uns lladres, sinó perquè es tracta d’una pota més del capitalisme, que no pensa en res més que en l’enriquiment constant encara que sigui a costa de la misèria dels altres. Perquè no oblidem que mentre a Sant Cugat “els convergents” cobraven comissions il·legals, les desigualtats a la ciutat es van multiplicar i molta gent s’ha vist expulsada per no poder pagar el caríssim cost de vida a Sant Cugat. I així fins el dia d’avui, per culpa del model de ciutat feta per i per a rics que ens han deixat.

Per això, la millor manera d’evitar que això torni a passar és que totes les veïnes de Sant Cugat fem un pas endavant, i prenguem el control de veritat sobre els recursos de la nostra ciutat. I això no passa només per castigar cada quatre anys als qui hagin robat. Passa perquè ens impliquem en el dia a dia del nostre carrer i del nostre barri, i construïm espais realment democràtics en els que decidim com volem utilitzar els nostres recursos, fent que sigui la nostra veu la que compti i no la d’un polític professional o la del constructor de torn. Només així ens estalviarem que cap altra banda torni a actuar amb impunitat a Sant Cugat.

Enric López, membre d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades