Han picat Quinto!

Ja tenim a sobre les festes de Nadal, i arriba un dels períodes més especials de l'any. Regals, dinars, vacances... És indiscutible que, encara que sempre hi ha qui surt dient que no suporta el Nadal, són uns dies especials en els quals notes un ambient diferent entre la gent que jo he de dir que comparteixo en bona part. No pas per tota la litúrgia cristiana –i menys la super consumista– que l'acompanya, sinó perquè en aquests temps en què cada cop més es fomenta l'individualisme i la competitivitat entre nosaltres, el Nadal també és una oportunitat per trencar amb aquest individualisme i donar pas a la comunitat. Ja que són dies de retrobament, en els que et reuneixes amb la família encara que hi hagi aquella tieta o aquell cosí als que fa mesos que no veies perquè durant les festes el més important és trobar-te amb la família. Però evidentment la comunitat o la família no són només aquelles persones amb qui comparteixes sang, ja que també és el moment en el qual et retrobes amb aquelles amigues que han hagut de marxar fora per guanyar-se la vida, i que tornen per vacances per passar uns dies amb els seus i posar-se al dia de com li va la vida a tothom.

Però tampoc podem ser innocents i oblidar que el Nadal també amaga moments de misèria i injustícia que no veurem en cap dels milers d'anuncis amb els quals porten inflant-nos el cap des de fa setmanes. No espereu cap anunci de Coca-cola o d’El Corte Inglés sobre les condicions de les seves treballadores durant les festes, perquè cal recordar tota la gent que no té dret a vacances durant aquests dies, sinó que es veu forçada a fer encara més hores a canvi d'una misèria, i sovint sense ni cinc minuts de descans. I tot per poder satisfer la bogeria consumista que ens posseeix des dels primers sopars fins a Reis, comprant regals que molts cops són completament innecessaris o que sabem que al cap de pocs dies seran retornats a la tenda.

Afortunadament, enfront a això a Sant Cugat tenim la sort de comptar amb un dels millors exemples de comunitat i organització popular com és el Quinto. Com cada any, és un plaer poder participar del Quinto, sigui com a voluntari o jugant unes partides, i poder viure in situ com un esdeveniment de tanta envergadura és possible gràcies només a la voluntat i la il·lusió de la gent per tirar-ho endavant. Fa uns dies el regidor de Ciutadans Aldo Ciprian exigia al govern municipal que s'apoderés del Quinto i l'obrís a concurs. Va argumentar, en una demostració d'ignorància –o potser de malícia– que qui està realment darrere del Quinto som Arran i la CUP. Al senyor Ciprian voldria dir-li que encara que nosaltres donem suport al Quinto, i ens sentim molt orgulloses, és un projecte que va molt més enllà de qualsevol organització o col·lectiu. I que si és possible, és gràcies a Cal Temerari, a totes les persones que fa mesos que treballen perquè el Quinto es pugui celebrar i a les moltes voluntàries que fan torns. És tota aquesta gent la que fa possible que a Sant Cugat puguem gaudir d'un espai totalment autogestionat i sense ingerències institucionals, i que critica obertament i sense embuts les misèries del sistema que el senyor Ciprian defensa.

Així doncs, us convido a totes a venir al Quinto, a agafar cartó i guixes, i jugar unes quantes partides. I si teniu ganes de col·laborar i fer algun torn, segur que sereu benvingudes. Si és el primer cop, repetireu segur, i si ja ho heu fet abans crec que no cal que us digui res més.

Bones festes, i espero que aquests Nadal pugueu picar molts cops Quinto!

 

Enric López, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades