Més enllà de Greta Thunberg

Aquesta setmana, amb la celebració de la Cimera del Clima a Madrid, el canvi climàtic ha tornat a ocupar bona part dels titulars als mitjans. Ja fa temps que la preocupació per frenar l'escalfament global s'ha convertit en un dels temes que més preocupen a gent de tot el món, i una bona prova en són les manifestacions multitudinàries que hem vist a les principals ciutats del planeta així com a casa nostra. Però també ho demostra l'aparició de nous col·lectius com Extinció o Rebel·lió o els Fridays for Future. Aquests últims, formats principalment per joves que lluiten perquè el nostre planeta tingui un futur, tenen com a una de les principals referents a la jove sueca Greta Thunberg. Amb 16 anys s'ha convertit en una estrella mundial, fins al punt que els seus viatges en catamarà a través de l'oceà han estat monitorats perquè tothom ho pugui seguir en directe. Últimament, però, hem vist com la polèmica al voltant de la figura de la jove ha anat creixent, tot i fer unes reclamacions amb les quals en principi tothom hi estaria d'acord.

És evident que poden haver-hi discrepàncies amb el fenomen Thunberg. Hi ha qui demana més contundència en el discurs, qui critiqui la voluntat de convertir una reivindicació completament legítima en alguna mena d'espectacle televisiu, o qui denuncia el blanquejat d'imatge que volen fer polítics, empreses i fins i tot alguns famosos apropant-se a Thunberg i mostrar així un compromís en la lluita contra el canvi climàtic que mai s'han cregut de veritat –la surrealista reconversió de l'alcalde de Madrid en una mena de Capità Enciam seria el millor exemple–. Afortunadament, el moviment ecologista és ampli i això permet que es produeixin aquests debats, que a casa nostra poden incloure col·lectius com Fridays For Future, Extinció o Rebel·lió, les diferents plataformes en defensa de la terra que existeixen per tot el territori dels Països Catalans o agents anticapitalistes com ara l'esquerra independentista o el moviment llibertari.

El conflicte apareix quan aquestes crítiques no arriben des d'agents propers i companys de lluita, sinó de la dreta més casposa. Uns dels fets que més m'ha impactat és l'odi, perquè no se li pot dir d'una altra forma, amb què els sectors reaccionaris de l'Estat han atacat a Thunberg, insultant-la i tractant de ridiculitzar-la fins i tot per la seva condició de persona amb Síndrome d'Asperger. Davant d'aquests atacs miserables un només pot preguntar-se el perquè de tant d'odi contra una simple noia de 16 anys, que l'únic que fa és exposar evidències científiques. I crec que la resposta és bastant clara.

El motiu és que tots aquests atacs van molt més enllà de la Greta Thunberg. Perquè la dimensió d'aquesta lluita, com la de tantes altres, passa per sobre de qualsevol individualitat, i perquè el debat de fons és un debat sobre tot el sistema capitalista occidental. Possiblement on es veu més sigui en els insults masclistes o infantilitzants, que serien els més comuns. Resulta evident que el sistema no pot permetre que les joves li exposem a la cara tot el mal i patiment que genera, i menys si qui ho fa són dones, amb un paper cada cop més important dins el moviment. I per això ens volen fer callar, dient-nos que deixem de sortir al carrer i ens tornem a tancar a les classes o la feina, com si no tinguéssim dret a lluitar pel nostre futur. Ens neguen que siguem un interlocutor vàlid, perquè saben que si comencem a exposar arguments de veritat, es veuran obligats a acceptar l'evidència: no hi ha alternativa al canvi climàtic sense un canvi de sistema. Perquè el capitalisme és el principal causant de l'escalfament del planeta, i la solució no passa només per fomentar el reciclatge o el transport públic, i molt menys per culpar a les classes populars que no poden permetre's consumir productes completament sostenibles. La solució passa per trencar amb aquest sistema i construir-ne un de nou, basat en la vida i en assegurar un futur digne per a tothom.

És per això que cal donar una resposta a tots aquests atacs. En primer lloc, perquè davant de tot aquest odi és natural que surti el sentiment de voler-se solidaritzar amb les persones que el pateixen, però sobretot perquè fent-ho podem evidenciar les misèries d'aquest sistema que ens nega el futur. I és que això no va només de la Greta Thunberg, sinó que va de tots nosaltres.

 

Enric López, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades