Publicitat

Tornen temps de carrer

Van passant les setmanes i, a mesura que anem guanyant la partida a la COVID, la vida va tornant als carrers. Els nens ja fa temps que surten a jugar després de mesos en els quals no se’ls ha tingut en compte, fa dies que cada tarda a partir de les 20h Sant Cugat s’omple de corredors i a partir d’avui —Per fi!— podem tornar a trobar-nos amb la nostra gent a casa o fent una cervesa a les enyorades terrasses.

I junt amb tot això també està de tornada una altra cosa tant o  més vital que l’esport o la vida social amb els nostres éssers estimats: la lluita al carrer; com bé diu al títol, recollint la frase de la cançó de Toni Mejías, “Tornen temps de carrer”. Que no de lluita, ja que aquesta no s’ha aturat durant tot aquest temps de confinament. Sense anar més lluny, a Sant Cugat podem estar molt orgulloses de tenir dos exemples com la Xarxa de Suport Mutu i el Sindicat de Llogateres, que han estat treballant incansablement per defensar els drets de les santcugatenques des del primer dia de la pandèmia.

Però tornant al que comentàvem, la passada ha estat una setmana en la que hem recuperat les mobilitzacions al carrer. Dimarts van ser molts els col·lectius que van convocar concentracions per tota Barcelona sota el lema “Recuperem Els Carrers”, lema amb el que també van sortir dies després per tornar a tallar la Meridiana. Finalment, aquest dissabte la Plataforma 3 d’octubre va realitzar una concentració per advertir el perill de vulneració dels drets més fonamentals per part de l’estat. Són només alguns dels casos més destacats, però només una petita mostra de tot el que s’ha mogut pel país, com ara les manifestacions antifeixistes a Lleida o Castelló.

Perquè desgraciadament, l’extrema dreta també ha aprofitat el confinament per agafar embranzida i també ha sortit a diferents ciutats de l’estat. Abillats amb la bandera i el “fachaleco”, han sortit denunciant que s’està atemptant contra la seva llibertat. Els que volen acabar amb tot aquell que trenqui amb les normes que ells dicten i amb tot rastre de diversitat, queixant-se perquè diuen que la seva llibertat està sent atacada. La cosa podria ser fins i tot divertida, sobretot veient algunes imatges dels “Cayetanos”, si no fos pel perill que suposa una extrema dreta envalentida.

I si encara podien quedar ganes de fer broma, aquestes desapareixen del tot quan veus la diferència entre l’actuació dels cossos policials a l’hora d’actuar en segons quina manifestació. Mentre al barri de Salamanca la policia acompanyava —i si calia, protegia per la força— als manifestants de VOX, a Gràcia la Generalitat enviava un dispositiu de Mossos d’Esquadra encapçalat per un torturador com és Jordi Arasa, que es va dedicar a intimidar, identificar i fins i tot detenir a manifestants que exercien el seu legítim dret a protesta. D’altra banda, tampoc podem dir que sigui cap novetat. Simplement veiem com cadascú pren partit per la seva gent, i com la policia intenta de totes les maneres seguir passejant-se pels carrers de la mateixa manera que ho han fet durant els últims mesos, és a dir, com si en fossin els amos i senyors.

Així doncs, és l’hora de demostrar que s’equivoquen i demostrar-los que els carrers seran sempre nostres, que no deixarem que ens els prenguin. Perquè aquesta primera setmana només ha estat la primera de moltes que vindran, acompanyades de protestes i reivindicacions contra una crisi que no la pensem pagar nosaltres, perquè la pagaran els rics.

“Tornen temps de carrer, tornen temps de guerra”

Enric López, membre d'ARRAN

Notícies relacionades