Isidre Marías: "Trobes més cançons reivindicatives i de protesta al País Valencià que aquí"

Fotografies: Anna Poquet

Cantem les 40 és una coral formada per un grup d’unes 30 persones que participa a les manifestacions i als actes reivindicatius del poble per tal de fer xivarri, amb l’objectiu de ser escoltats de tots aquells que estafen i retallen. Entrevistem a Isidre Marias i Julio Sánchez, membres de la coral, perquè ens expliquin la situació actual de les corals d'aquest estil.

- En quin moment es troba la coral?

- Isidre Marías: Fa 4 anys i mig que funcionem i jo veig que va bé, cada setembre afluixa una mica, el fet de tornar a arrencar costa, perquè la mitjana d’edat de la coral és de persones jubilades i la majoria agafa vacances al setembre. Per aquest motiu, quan ja s’incorpora tothom és ara a l’octubre, però aquest any hem arrencat amb més força que anys enrere.

- L’acollida és bona.

- I.M: Potser aniria bé que fos una mica més intergeneracional, però he estat a diferents corals d’aquí Sant Cugat i a totes els hi passa el mateix. En els àmbits de l’activitat associativa i cultural en general passa molt, els joves amb els joves i els grans amb els grans. Però no només en aquest municipi, sinó en general.

- Què us diferència d’altres corals?

- I.M: Som una coral reivindicativa, vam començar amb la idea del nom que ens vam posar: Cantem les 40. Però també hem fet coses festives, com per exemple, a la Festa Major de la Floresta vam cantar després del pregó. Totes les nostres cançons són de protesta, pretenen ser crítiques i donar una perspectiva diferent d’algunes coses, per exemple, cantem Els guapos són els raros dels Manel, que es burla de l’obsessió per l’estètica i fer-se operacions per no semblar vell.

Depenent d’on anem, mirem també que és el que cantarem, sempre amb l’objectiu d’anar allà on cal i cantar les 40. Cantem cançons conegudes però canviant la lletra, per exemple, la cançó de Juanes que hem anomenat Tengo la tarjeta negra.

- Julio Sánchez: A més, els que ens truquen per participar tant a mobilitzacions com a activitats, saben que tenim el criteri de sortir només si som un mínim de 15 persones. La coral en total tindrà unes 30 persones. Si som menys de 15 persones cantant a l’aire lliure no se sent.

- El lema de la Festa de la Tardor està inspirat en vosaltres?

- I.M: La festa de la tardor fa 40 anys i han posat el lema de “40 anys cantant les 40” però no s’han inspirat en nosaltres. No tenim res programat.

- J.S: Normalment anem a llocs que ens inviten, però també ens autoinvitem a d’altres, com per exemple a les accions o mobilitzacions que es porten a terme al poble i trobem oportú ser-hi.

- A principis d’octubre vau assistir a la 2ª Trobada de corals socials dels Països Catalans.

- I.M: En diuen corals socials però a nosaltres no se’ns hagués acudit dir-ho així perquè és més una trobada de corals reivindicatives. A més, el nom fa molt goig però tots érem de pobles veïns, suposo que fa honor al que aspira a ser, més del que és a dia d’avui. També és veritat que és la segona trobada, dóna’ls-hi temps.

Aquest any s’ha fet a Sabadell però se’ns ha passat pel cap que la tercera o quarta trobada es faci aquí a Sant Cugat.

- J.S: De fet, la coral que venia de més lluny era de Manresa. També hi participaven Poblenou, Gràcia i fins a un total de 7 corals que responien a aquesta denominació de corals socials orientades al fet que comuniquin alguna cosa, que et facin pensar i et qüestionin alguna cosa.

 - Com evoluciona la creació de corals amb cançons de protesta aquí a Catalunya en comparació amb el País Valencià?

- J.S: La veritat és que els valencians donen una mica més de canya que aquí, tenen cançons molt maques d’aquest estil.

- I.M: Busquem cançons en català però no en trobem gaires i les lletres “canyeres” en català les trobem de cantants o grups valencians. Hi ha un grup d’Alcoi que es diu El Diluvi que ens agrada molt, ha sortit no fa gaire i nosaltres cantem una que és feminista i es diu I tu sols tu, està inspirada en el poema de Mercè Marçal.

En canvi, aquí tenim el rock pop català amb Els Pets i poc més. Trobes més cançons reivindicatives i de protesta al País Valencià que aquí. A Catalunya les cançons reivindicatives acaben sent més de broma i d’una burla molt suau en comparació amb les del País Valencià.

Quan va començar això de la crisi hi havia accions pintoresques, per exemple, a Sevilla uns que entraven a la sucursal bancària i es posaven a fer una coreografia de sevillanes amb una lletra canviada i reivindicativa. Hauria d’haver més protesta aquí a Catalunya en quant a cançons reivindicatives potents.

Però en el fons, no crec que el problema sigui que hi ha poques corals d’aquest estil sinó que hauria d’haver més protesta en general, perquè hi ha coses que són bastant intolerables i, si no hi ha protesta, van passant desapercebudes com si res.

- J.S: També s’ha de dir que a Catalunya, en aquests moments, l’ambient és una mica especial, perquè mentre a altres llocs aplicarien la llei mordassa  per posar-te a cantar al carrer, pel fet d’estar dient coses que no els agrada escoltar als que governen, aquí ara es fa una mica la vista gorda en aquest sentit. 

Notícies relacionades