Mauri Benito: "No tenim relació amb l'Ajuntament, però és evident que ens hem d'entendre"

Sant Cugat Creix, que agrupa cinc clubs esportius de la ciutat, publica aquest article com a entitat subscrita a elCugatenc. Si ets una entitat, pots consultar les opcions que dona la subscripció aquí.

Mauri Benito Aracil és, des del 17 de juliol del 2018, el segon president -el primer ho va ser Albert Salarich- de l'associació de clubs Sant Cugat Creix, format per 5 clubs de la ciutat que són el Patí Hoquei Club Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Junior FC i Club Handbol Sant Cugat. És expresident del Club de Rugby Sant Cugat, on va jugar, i es va retirar, al primer equip masculí. Benito, que viu a Mira-sol i té 45 anys, forma part de les juntes directives de les federacions catalana i espanyola de rugbi. Professionalment, és director general d'Arjo Espanya i Portugal.

– Com es troba, ara mateix, l'associació de clubs Sant Cugat Creix? Quin moment viu?

– Sant Cugat Creix no està aïllat del món i, per tant, també es troba dins d'una pandèmia. Estem molt preocupats pels esportistes. En jugar en categories nacionals, els primers equips estan competint i entrenant, però d'aquella manera... Però tota la resta, amb els conjunts formatius, i és amb el que es basa Sant Cugat Creix, amb la formació, estan aturats, i això és una situació greu per a nosaltres perquè el que volem és que el talent que generem arribi als primers equips. A més, la situació en què es troba Sant Cugat Creix no ajuda en res.

– Què vol dir?

– Tenim la sensació que som molt valorats a tot arreu i molt poc valorats a la nostra ciutat. La situació que vivim a Sant Cugat és molt complicada i estranya. Intento ser molt analític, de veritat, però no sé què hem fet malament. La nostra relació amb l'Ajuntament, en un moment que hauríem d'estar tots units, intentar ajudar-nos, no és bona. No tenim cap mena de comunicació, de relació o de fluïdesa amb l'Ajuntament, i això és preocupant.

– I per què creu que és així?

– No ho sé. Individualment, m'ho he plantejat i he reflexionat sobre tot això moltes vegades, com també ho hem fet com associació de clubs, amb els presidents dels 5 clubs de l'associació, i no trobem la conclusió. Una explicació lògica, no la sé. No sóc conscient del perquè. No està bé que una associació, que aglutina clubs d'una ciutat, que es preocupa per la formació i el comportament dels esportistes, entre altres aspectes, no sigui, com a mínim, escoltada. Com a mínim, ens haurien d'escoltar. Amb tot el que ens diu l'Ajuntament, es veu claríssimament que no ens han escoltat mai. No saben què fem.

– I això els preocupa, és clar?

– Ens preocupa molt. Nosaltres podríem treballar pels nostres clubs i no necessitaríem gaire cosa més, però a altres països i organitzacions ens diuen que el que fem està molt bé i que els hi és molt útil. En canvi, allà on vius, que és on t'agradaria que tot funcionés millor, no valoren res d'això. Et xoca molt, no ho entens... Si jo fos alcalde de Sant Cugat, m'aprofitaria d'aquests projectes, no hi posaria barreres i no els hi diria no en vull saber res. Preferiria que ens enganyessin, que ens diguessin que està molt bé, i que no ens posessin aquesta barrera tan grossa i visible amb la que evidencien que no volen saber res de nosaltres. Tot plegat és molt estrany. Però seguirem! El més important és saber on juguem. Nosaltres som esportistes i sabem com és el camp. Si el camp és d'aquesta manera, haurem d'adaptar el nostre estil de joc al camp. Ara és clarament visible com és el camp, que fins ara potser no ho teníem clar. Ara, per exemple, a Sant Cugat Creix ens han ofert col·laborar en un altre projecte... I com se'ls hi ha ocorregut fer-ho amb nosaltres i no amb el Centre d'Alt Rendiment (CAR) que també és a Sant Cugat? Alguna cosa haurem fet bé! Hem sigut reconeguts amb diversos premis.

– I creu que aquesta relació pot canviar?

– Clar que sí. Des que Sant Cugat Creix es va fundar l'any 2014 hi ha hagut moments bons i de molta fluïdesa amb l'Ajuntament, però també hi ha hagut grans discussions i lluites. Però, al final, ens hem posat d'acord. Ara, amb el nou equip de govern no pot ser. Només cal que els de dalt diguin que ens hem d'entendre, perquè és evident que això es pot solucionar. Estem a Sant Cugat i ens hem d'entendre. Sí que ens entendrem algun dia, no sé si amb aquest Ajuntament o amb un altre, però sí que ens hem d'entendre. A l'Ajuntament feia falta que hi hagués clarament algú que tingués la intenció de posar-nos d'acord, que escollís un regidor d'Esports que entengués d'esport i tingués ganes d'estar bé amb les entitats, d'ajudar-les i escoltar-les. I que els tècnics de l'Ajuntament seguissin un criteri polític, amb tota l'oficialitat i la legislació que es necessita en un Ajuntament. Però quan això no passa...

– L'última tibantor que hi ha hagut amb l'Ajuntament és pel programa europeu Ethics4Sports (E4S). Un projecte que ha liderat l'Ajuntament...

– Sí, això és el més xocant. És un projecte del qual ens crida un consultor, una empresa que es dedica a gestionar beques o projectes europeus, perquè creu que el que fa Sant Cugat Creix és molt potent i molt subvencionable per la Unió Europea (UE). Estem parlant d'un projecte d'uns 400.000 euros, que no són per Sant Cugat Creix, són pels diferents socis del projecte. Nosaltres érem molt nous en tot això i ens va fer respecte. Per això vam demanar a l'Ajuntament que liderés aquest projecte europeu. No li vam demanar una ajuda econòmica si no l'ajuda com a partner, com a soci gestor. L'Ajuntament és qui va gestionar més de 400.000 euros, però qui aconsegueix l'E4S és Sant Cugat Creix. Durant aquest procés hi ha hagut molta feina i, fins i tot, l'APP, la famosa APP, la desenvolupa Sant Cugat Creix, no l'Ajuntament. En ser un conveni de molts socis, la roda ha de girar i si algú de la roda no tira, els altres han de tirar. I Sant Cugat Creix tira i fa coses que haurien d'haver fet uns altres. Com que creiem en això, ho vam fer amb molt de gust i, a més, perquè era un projecte per a la ciutat. El que ens trobem ara és que, després de tot aquest esforç, la roda ha parat de girar i la meva sensació és que es vol aturar el projecte. Quan les coses no s'utilitzen, moren, i això és el que volen que passi, i nosaltres no podem deixar que passi. Ens ha costat molt esforç i el resultat és molt bo.

– I el programa E4S es va deixar de fer.

– Es va fer fins al juny del 2019. Es va mig començar la temporada, però al setembre, amb l'Ajuntament, ja vam entrar en la dinàmica de si hi havia subvenció o no, si el programa es deixava de fer, i el procés es va anar aturant. L'E4S és un programa amb suport d'un psicòleg esportiu, l'Albert Casorrán 'Caso', i cada suport s'ha de pagar. I no teníem clar si el podríem pagar. Els clubs van haver d'avançar diners, però hi va haver un moment que ens va semblar que no podíem demanar més diners als clubs, que havíem de buscar altres recursos. Llavors, vam demanar una subvenció a l'actual equip de govern de l'Ajuntament i ens va dir que ens la donaria. Però, per sort, no ens ho vam creure i no vam tirar més del braç que de la màniga. Mai l'hem rebut. Després, l'Ajuntament ens va dir que, jurídicament, no podíem rebre la subvenció... Fins i tot, vam gastar uns diners que ja no recuperarem… I, això, una vegada més, recaurà sobre els clubs.

– Els ha molestat que des del juny del 2019, que es va deixar de fer el programa E4S, fins ara, hi hagi hagut aquest període tan llarg, en què l'Ajuntament no els ha donat resposta?

– Sí. Poden considerar que no els agrada l'E4S i que tenim algunes idees polítiques que no són les seves. El que no puc acceptar és que, a 5 clubs de la ciutat, l'Ajuntament trigui més d'un any en mirar-se un document. Després de 19 mesos ens diuen que, jurídicament, no ens poden donar una subvenció. Jo em dedico a vendre llits a hospitals públics amb concursos públics i, amb una quantitat econòmica de 15.000 euros, que era la subvenció, es pot fer un contracte anual, que és el que es fa habitualment amb moltes empreses. Si no es fes així, el país es paralitzaria. Una altra cosa és que hi hagi la voluntat política que això passi. Sense faltar el respecte a ningú, no som una associació de boletaires. Hi ha molta gent que sap de què va tot això i, quant triguen tant, i et donen aquesta resposta que no és real... Ho trobo una falta de respecte, ja no per mi personalment, sinó als 5.000 esportistes que representen Sant Cugat Creix, que es mereixen un respecte. A més, el compromís signat de l'E4S va per un altre camí. Jurídicament no ens poden donar una subvenció, però sí que es poden saltar els compromisos que tenen amb l'E4S... Per a mi ha sigut una falta de respecte i això és el que més em dol.

– I què n'espera, ara, de l'Ajuntament?

– L'únic que queda pendent és l'APP. Ha semblat que l'Ajuntament ens donava l'APP tal com estar, i no és així. Vam fer una reunió on, una altra vegada, se'ns va prendre el pèl. Ens van oferir una APP clonada que, lògicament, no és el que volem. Volem l'APP original. Espero que ens donin l'APP i ja està. No volem la subvenció, no volem comunicats i contra comunicats, no volem guerres. La majoria de clubs de Sant Cugat Creix han de tenir una relació amb l'Ajuntament, per la instal·lació municipal que utilitzen, la subvenció, activitats... Depenen de moltes coses de l'Ajuntament. I sí que els clubs veuen que ens han tractat fatal, però pateixen per la relació amb l'Ajuntament. Que estan en aquesta situació per una associació, que el que busca és millorar les condicions dels esportistes, i trobar-se en una situació d'enfrontament amb l'Ajuntament és complicat. Els clubs confien en nosaltres, però sí que de vegades ens demanen precaució. I no hauríem d'estar així. Per això, no volem fer comunicats i contra comunicats, per destensar els clubs, perquè estan preocupats amb aquesta situació. Els clubs estan preocupats amb què algú digui que Sant Cugat Creix no ha acomplert els acords d'una reunió, en la qual no vam acordar res i no es va escriure res. I, després, l'Ajuntament va fer un comunicat on deia que Sant Cugat Creix no havia acomplert el que havia dit.

– Creu que és un no a l'E4S pel canvi de govern? És una qüestió de caràcter polític?

– Ho és. És així de trist. Per descomptat que cap dels 5 clubs de Sant Cugat Creix es pregunta quin partit vota cadascú. I per descomptat que l'Albert Salarich, el Miquel Martínez i jo, com a caps més visibles de Sant Cugat Creix, mai ens hem preguntat què és el que pensem, però segur que no pensem igual. Per treballar per Sant Cugat Creix no ho necessitem. Se'm fa molt difícil que, per ser classificats d'una manera o d'una altra, que desconec quina és aquesta classificació, hi hagi un fre. Qualsevol ajuntament del món estaria content de poder tenir gent que tingui iniciatives. Nosaltres som gent que té ganes de fer coses i de fer-les bé, d'aportar. Ens encantaria que qualsevol ajuntament ens utilitzés. No té res a veure amb el pensament polític perquè, segur, que no tenim el mateix pensament cap membre de Sant Cugat Creix, i els clubs tampoc. L'únic argument que puc pensar és perquè potser Sant Cugat Creix va semblar que tenia una proximitat molt alta amb l'ajuntament anterior. I ara no la podem tenir, no sé per què, per nosaltres no. És una qüestió de programa polític. Tot plegat em sobta també perquè en la campanya preelectoral nosaltres ens vam reunir amb tots els grups polítics que van voler parlar amb nosaltres i amb els tres partits que són ara al govern -ERC, PSC i CUP- ens hi vam reunir. I estaven molt interessats en què els ho expliquéssim tot i, que sí, que ens ajudarien. I alguna cosa ha passat pel mig que això s'ha desfet tot. I ens hem reunit amb tots els grups polítics. L'esport no ha de ser política.

– Darrerament, hi ha hagut canvi de regidor d'Esports a l'Ajuntament de Sant Cugat. Francesc Carol ha rellevat a Gemma Aristoy. Què li sembla?

– Els canvis poden ser bons o dolents. El més important és el motiu que fa que es produeixi aquest canvi. Si el motiu és per millorar l'anterior, doncs benvingut, i si el motiu és perquè s'endureixin les relacions amb els clubs o que siguin menys fluides, doncs no serà tan bo. Sóc partidari que els canvis sempre són bons.

– Fins que no va arribar la COVID-19, no hi havia hagut relació entre Sant Cugat Creix i la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat, i a l'inrevés. A petició de Sant Cugat Creix, durant la pandèmia van treballar plegats per mirar de com encaraven la nova situació i, en l'actualitat, a més, mantenen reunions i continuen treballant junts. Sant Cugat Creix ha fet un gest?

– Més que un gest, és alguna acció natural. La diferència és que la coordinadora ens ha volgut escoltar i quan t'asseus amb algú i li expliques el que vols fer i fas, la gent t'entén. I en aquest cas, el seu president, Rafa Robledo, s'ha assegut amb nosaltres amb un full en blanc i ho ha entès. Ha vist que el que fem tots dos és molt necessari. En el fons volem coses gairebé paral·leles, una conseqüència de l'altra. La coordinadora ha vist, clarament, que no hem de tenir cap problema amb l'existència de les dues organitzacions perquè cadascú busca coses amb l'esport, però diferents, i ara les dues associacions ja som imprescindibles. No hi ha cap problema amb la coordinadora. Des de la pandèmia hem fet diverses reunions. Fins i tot, hem anat junts a reunir-nos amb l'Ajuntament i, abans, ens hem trobat per preparar la reunió. Junts, hem proposat solucions a l'Ajuntament. La sensació que nosaltres tenim en relació amb l'Ajuntament, la coordinadora té alguna cosa molt semblant: falta de comunicació, diàleg, proximitat... I això que Rafa Robledo és més directe que nosaltres.

– Com definiria, ara mateix, la relació entre Sant Cugat Creix i la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat?

– És una relació fluida, de respecte, i que valorem el que fan uns i el que fan els altres. Era fàcil de solucionar perquè tot eren rumors. Aquesta situació era absurda, una polèmica i un distanciament que no tenia sentit perquè, en el fons, tothom busca el millor per l'esport de Sant Cugat, uns amb uns temes i els altres amb uns altres.

– Què és Sant Cugat Creix?

– És una associació de clubs de Sant Cugat que el que busca és que els esportistes que es generen a través del planter, de la base, puguin tenir les millors condicions per desenvolupar la seva carrera esportiva. I això, es pot fer des de moltes maneres. Una és el tema econòmic, de buscar patrocinadors. I, això, de seguida ja ens vam adonar que era molt complicat. I l'altra és fer activitats per millorar aquest esportista i que sàpiga que no cobrarà diners, que no serà el meu mitjà de vida, però que el seu club el forma com a persona, li dóna uns valors i li ensenya un comportament. I tot això ho hem ampliat amb l'SCORES. Se li donen recursos per saber aprofitar el que ha après a l'esport en la seva carrera professional, el certifiquen que el que ha fet en el món de l'esport li dóna uns valors i uns comportaments que seran bons pel món empresarial i, a més, l'ajuden a trobar feina, a través d'una xarxa d'empreses afins que estaran interessades a donar-li feina. Entre dos currículums iguals, algú que està certificat per Sant Cugat Creix, amb uns coneixements i aprenentatges, el triaran abans.

– Sant Cugat Creix va néixer el 2014. Quin balanç en fa?

– El balanç és molt positiu. Tenim la sort de tenir el Miquel Martínez i l'Albert Salarich. Sense ells, tot això hauria estat impossible de fer. La sort que hem tingut és conèixer-nos. Quan el Miquel i l'Albert em van venir a parlar de Sant Cugat Creix jo era president del Club de Rugby Sant Cugat. Recordo que va ser a la terrassa de la ZEM La Guinardera. I quan m'ho van explicar, ho vaig tenir molt clar de seguida. Vam dir que seria una bomba. Com a grup, hem après molt, i jo he après molt d'ells. Els 5 clubs valoren molt Sant Cugat Creix. Hem sigut i som molt pesats, els hi donem molta feina. Hem suavitzat la imatge amb aquells que ens han volgut escoltar i han entès el que volem fer i, sobretot, han entès que el que fem no és en contra de ningú, si no és a favor dels clubs. És així de clar i crec que això s'ha entès. Ara mateix, l'únic punt negatiu és la situació amb la qual ens trobem amb l'Ajuntament, que no l'entenc, no té explicació. No és la nostra feina, nosaltres no vivim d'això, morim d'això, perquè traiem moltes hores a les nostres famílies, a la gent que més estimem, per dedicar-li a Sant Cugat Creix. I que et trobis així, com si fos un enfrontament, com si nosaltres anéssim en contra d'alguna cosa... Això no toca.

– Quins són els projectes de futur de l'associació?

– Primer és la posada en marxa de l'SCORES, que ja ho hem fet darrerament, i col·laborar en un projecte de la Universitat de Vic, en un estudi de les lesions en el món de l'esport. El projecte de sempre de Sant Cugat Creix és poder aplicar el model Sant Cugat Creix a altres ciutats o federacions. Nosaltres sempre hem treballat amb la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya i sempre ens han dit que el que fem és molt interessant, però que no tenen una partida pressupostària per poder ampliar els nostres projectes i, ara, amb la COVID-19, com és lògic, no és el moment. Però el projecte ha de ser el d'aplicar el model Sant Cugat Creix, no només amb la Carta de Valors sinó també amb la capacitat d'ajuntar clubs d'una mateixa ciutat, clubs totalment diferents, però que en el fons es nodreixen de la base i volen jugar en les màximes categories estatals.

– El Club Handbol Sant Cugat es va incorporar a Sant Cugat Creix abans de l'estiu d'aquest 2020. Ha estat una bona incorporació?

– Sí, molt bona, perquè esportivament fan bé les coses i pels directius que tenen. No s'han posat a la cua de Sant Cugat Creix sinó que estan tirant del carro igual que els altres clubs. No han vingut aquí a veure què passa. El Julià López-Arenas, el president, i l'Iñaki Zurbano, el vicepresident primer, són molt actius. Ho tenen molt clar: apostar per la gent de Sant Cugat, pel planter i per la base. A mi, personalment, m'agrada molt. Ho estan fent molt bé. El Club Handbol Sant Cugat és un molt bon fitxatge!

– Hi haurà més clubs que s'afegiran a Sant Cugat Creix?

– Sí. Nosaltres estaríem encantats que això passés. Abans del Club Handbol Sant Cugat, el club candidat a entrar a Sant Cugat Creix era, claríssimament, el Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat. Era un club que, ja no és que competís a escala nacional, sinó que ho fa, també, en l'àmbit internacional. Un club clarament candidat a ser membre del Sant Cugat Creix. A més, vam fer reunions de com ho podíem fer, però va arribar la pandèmia i tot ha quedat a l'aire. Una de les condicions per entrar a formar part de Sant Cugat Creix és que el club jugui competició nacional.

– Hi podria haver algun canvi?

– Sant Cugat Creix vol destinar recursos econòmics perquè els jugadors i jugadores puguin viatjar fora de Catalunya i fer els desplaçaments amb les millors condicions. Una de les coses que ens plantegem és que hi ha clubs de Sant Cugat que no competiran a escala nacional, però que el seu comportament i la seva implicació en qualsevol projecte de Sant Cugat Creix és molt alta, i volem fer diferents modalitats per ser de Sant Cugat Creix. Estem pensant i dissenyant opcions de participar en els programes de Sant Cugat Creix sense haver de fer totes les condicions oficials de jugar a lligues nacionals, etc. Amb aquest canvi, sí que es pot ampliar més fàcilment el nombre de clubs. Si ajuntem l'E4S, l'SCORES i el projecte de la Universitat de Vic és clar, això és interessant per molts clubs. Ens agradaria que hi hagués informació de més esports.

– Com valora Sant Cugat Creix les restriccions en el món de l'esport?

– El primer que ens ha xocat és que la cultura fos tractada diferent de l'esport. La ràtio de contagi en el món de l'esport és de 0,28 %. És baixíssim! Amb l'esport contribuïm al fet que hi hagi més contagis? No. Tenir els nois 6 mesos parats significa que perdrem molts esportistes i, segurament, perdrem els del mig. Els que no volien fer esport es perden amb COVID-19 o sense, els molt bons seguiran entrenant i tornaran més forts que mai, però els que estan al mig es decantaran per no fer esport i acabaran enganxats amb la play-station. I hem d'intentar que això no passi i que no perdem esportistes, i no esportistes d'elit, parlo de gent que vulgui fer esport en l'àmbit amateur. Aquesta temporada 2020-2021 formo part del cos tècnic de l'equip sub-18 del Club de Rugby Sant Cugat. Dels 65 nois que van començar la temporada, ara en tenim 50. S'ha notat com els pares han recomanat als seus fills que aquesta temporada millor que no facin esport per no contagiar-te, perquè la gent es mor. Parar això de cop i si, a més, s'acaben suspenent les competicions, 6 mesos al davant i 6 mesos més per darrere, serà terrible per qualsevol esport d'equip. I, a part, hi ha el tema econòmic. Si no s'entrena, pagar la quota en un moment econòmic complicat o ets molt del club o la gent no paga. I els clubs viuen de les quotes. I si els patrocinadors no es veuen... Els patrocinadors han de tenir un retorn i, si no hi ha activitat, no hi ha retorn, visibilitat. Els primers equips, els costos de competir i viatjar... És complicat. I els entrenadors són molt fidels al club. El secret són els entrenadors. Tots els clubs els cuidaran com puguin. Hi ha clubs que han tingut entrenadors amb ERTE. Als clubs de Sant Cugat Creix mai cap esportista deixarà de fer esport per no poder pagar. I hem tingut esportistes en què l'àrea de Benestar Social de l'Ajuntament ens ha ajudat per pagar les quotes. Però aquests recursos són limitats i els clubs busquen solucions perquè puguin jugar. Els clubs han patit baixes de jugadors i jugadores. Fins al passat mes de juny, un 30% va deixar de pagar les quotes de soci. I, això, són molts diners.

– Quina anàlisi global faria de l'esport de Sant Cugat, sense tenir en compte que ara patim la COVID-19?

– L'esport santcugatenc està en un nivell mitjà-alt. Hi ha ciutats que aposten per tenir un sol esport a un molt alt nivell. A Sant Cugat no és així i crec que està bé que no sigui així. Està bé que tinguem diferents esports a l'alt nivell, però que tots els esports estiguin presents. I també ens fan falta més instal·lacions esportives municipals (no s'hi cap) i renovar les gespes dels camps.

– Sant Cugat és una ciutat amb moltes empreses, i empreses de primer nivell.

– Les empreses que tenen la seu a Sant Cugat són potents. Ser a Sant Cugat és molt potent. Tenim marques tan potents com ESADE, Hewlett Packard, Boehringer Ingelheim i moltes més. També tenim el CAR. Hauria de passar igual amb l'esport. En els clubs de Sant Cugat Creix hi ha un club amb el qual competim gairebé tots, el FC Barcelona. I què passa? Doncs tenir la sensació de crear un jugador/a potent, que ho guanya tot, i quan arriba a sénior, que és quan ha d'ajudar al seu club a tirar més amunt, bé el Barça o un altre club i se l'enduen. A mi em costa. Així com tenim empreses potents, hauríem de ser capaços de tenir clubs esportius potents. Li poso un exemple molt clar. En una convocatòria d'un partit de rugbi entre la UE Santboiana i el FC Barcelona hi ha 25 jugadors en cada convocatòria, i 15 són de l'entorn del Club de Rugby Sant Cugat. Si haguéssim aconseguit que aquests jugadors es quedessin a Sant Cugat, potser el CR Sant Cugat estaria jugant a Divisió d'Honor, a la màxima categoria. M'agradaria que els esportistes que destaquen es poguessin quedar als clubs de Sant Cugat. I això, també passaria en altres esports.

– L'empresa, una altra manera d'ajudar als esportistes.

– Tenir tants esports és fantàstic i ens hauríem d'aprofitar de l'opció laboral i formativa que tenim a Sant Cugat. Cap esportista se solucionarà la vida amb l'esport, però sí que es pot solucionar la seva vida laboral, amb una bona feina i formació. Hauríem de crear més lligams entre les empreses potents de Sant Cugat i ESADE o la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Hauríem de tenir més relació.

Notícies relacionades