Xavier Bonastre presenta ‘100 històries del córrer’ per materialitzar una trajectòria esportiva

Foto: Xavier Palahí

Ser constant i mantenir-se motivat. Aquesta és la màxima que ha permès a Xavier Bonastre recollir en un llibre 100 històries personals sobre les 752 curses en les quals ha participat fins ara. A més d’una llarga trajectòria com a corredor popular, molts el coneixereu per la seva omnipresència televisiva com a periodista esportiu a TV3. Si bé l’edat l’ha acabat privant d’un bigoti que semblava ser inseparable a la seva figura, les ganes que té per córrer i compartir experiències es mantenen intactes.

Ell és una persona vital. Capaç de carregar amb energia i optimisme l’ambient que el rodeja. I potser és gràcies a aquesta personalitat tan viva que, amb la direcció d’un altre mite en el periodisme esportiu català, en Jordi Robirosa, ha aconseguit presentar el seu llibre 100 històries del córrer [Edicions Cossetània, 2019] sense deixar a ningú indiferent. El públic ha estat molt participatiu i els dos periodistes s’han mostrat molt propers. Tot un èxit. Doncs les presentacions d’un llibre no solen ser gaire cosa. Hi van els familiars, els amics i alguns curiosos. Però en general solen ser avorrides i protocol·làries.

L’acte ha tingut lloc a la seu del Club Muntanyenc i ha estat moderat per en Jordi Robirosa, un santcugatenc que coneix de primera mà Xavier Bonastre, de Rubí. Gràcies a això, tots dos han pogut mantenir una presentació a base de preguntes sobre l’autor i una conversa informal però no menys periodística. Al cap i a la fi, són dos professionals de la comunicació davant del públic fent el que millor saben fer: informar i comunicar.

“Jo m’he queixat moltes vegades, en aquest país no tenim literatura esportiva. En canvi, els anglosaxons en tenen molta. Aquest, és un llibre fàcil de llegir. Però compte, està ben escrit i és literatura esportiva”, aquesta és la descripció del llibre amb la que ha començat en Jordi. És cert, tot i que a Catalunya tenim molta literatura relacionada amb l’alpinisme i altres esports vinculats a la muntanya, la base literària pel que fa a l’esport en general és més aviat precària. Tenim atletes d’excel·lència internacional però poques biografies sobre ells. “Quan una persona escriure un llibre sobre coses que li han passat, s’està despullant davant del lector. El lector sabrà com és aquest sòmines de la tele que es va treure el bigoti fa cinc anys”, ha comentat en Xavi. La seva obra té, en part, un important punt autobiogràfic. Una característica que, segons ell, permet que una persona que no és corredora també pugui gaudir d’aquesta lectura.

L’afició per córrer li va arribar quan va complir 38 anys. Com moltes altres persones, va decidir provar aquest esport quan va veure que la bàscula començava a registrar números perillosos. D’aquelles xifres que, segons ell, mesurant 1,72 metres d’alçada ja sobrepassaven la línia vermella. En qualsevol cas, córrer és un esport relativament barat. Amb tan sols un calçat esportiu i una mínima equipació ja es pot practicar a qualsevol entorn. “Perdre pes, poder córrer més ràpid i anar fent curses va fer que m’hi anés enganxant”, ha explicat en Xavi.

 

La simbiosi que llavors va establir com a periodista esportiu i corredor popular a la vegada, és essencial per entendre la seva trajectòria com a professional del món de la comunicació. Segons ell, “si un vol dedicar-se al periodisme esportiu, ha de fer esport. I és més, si practica l’esport al qual es vol especialitzar millor encara”. Ara bé, el mateix Robirosa ha comentat que “al departament d’esports hi ha molta gent separada o divorciada. Tenim una feina que resulta complicada de conciliar amb la vida familiar”. A més a més, en Xavi hi ha d’afegir les hores que dedica a córrer. Per ell la solució implica saber entendre i establir les prioritats. “No és fàcil, a mi fa uns anys la meva dona em va dir “cuidadin que la línia vermella està molt a prop”, per això vaig frenar” ha confessat.

Els límits, però, de vegades els posa el propi cos. Xavier Bonastre va estar a punt de morir. El 2018 patir una perforació gastrointestinal que el va deixar, literalment, a les portes de la mort. “Vaig estar 8 dies en coma i li van dir a la meva dona que s’anés preparant perquè igual no me’n sortia, que preparés l’enterrament”, ha assegurat. “Jo hi hagués anat”, ha respost en Jordi sense perdre el to humorístic. La qüestió és que en Xavi ja havia patit un càncer el 2006. En ambdós casos ell defensa que córrer l’ha ajudat a superar-ho. “El metge em va dir que hauria de deixar de córrer. Jo li vaig dir que ‘i un be negre’, que tornaria a córrer segur”. 4 mesos després ja va tornar a córrer i a recuperar la forma per seguir fent curses.

Malgrat tot, no li correspon la imatge del corredor eixelebrat que no escolta el cos. Ell defensa la importància de cuidar el vessant mèdic a l’hora de fer un esport que involucra un treball important del cor com és córrer. “Els populars, com que no podem guanyar curses, volem augmentar les distàncies. Amb això s’ha de vigilar”, i ha afegit, “jo, a l’haver passat pel quiròfan diverses vegades i veure l’altra cara de la vida, que és la mort, m’ha fet reflexionar: jo vull córrer més anys però per fer-ho he entès que hauré de fer menys kilòmetres que fa 20 anys”. Destaca, doncs, la importància de tenir consciència sobre les possibilitats de cadascú i no excedir-se sense control.

Tot i que el llibre té un evident to autobiogràfic, no representa el tancament d’una etapa. És més, “tinc en el cap un nou projecte: 100 històries de TV3”, ha comentat en Xavi. L’acte s’ha culminat amb la venda i firma de llibres per part de l’autor. Una ocasió més per apropar la figura del Xavi a tots aquells que el segueixen a les curses i a la televisió.

Notícies relacionades