Publicitat

Desescalada interessada

Es parla del Pla de Transició cap a una “nova normalitat”, però el Gobierno de España no reconeixerà mai que els criteris que ha aplicat per al seu disseny no són sanitaris, sinó que són productius, econòmics, polítics i d’oportunitat mediàtica.

L’epidemiologia mana. Dades objectives.

Segons explica Oriol Mitjà, assessor del Govern en els efectes de la pandèmia a Catalunya i expert epidemiològic, no es compleixen els requisits per fer la desescalada en els termes plantejats per Madrid justament en aquest moment precís.

L’índex de transmissió individual encara ronda el valor unitari ―es pretén que estigui per sota el valor 1―, l’ocupació d’UCIs ronda el 50% ―desitjable al voltant del 20%―,  i la taxa d’immunitat grupal es constata baixa en número de persones alhora que tènue ―no sabem quan dura ni si és realment efectiva― al voltant del 8%. Alhora, no disposem de mitjans per testar massivament la població ni per rastrejar els contactes, essent aquestes darreres mesures molt polèmiques sota paràmetres ètics.

I de la vacuna, nanai… Això sí, a nivell d’I+D mundial algun retroviral que pot ajudar en la contenció de la malaltia, estudis sobre anticossos humans que sembla que poden tombar aquest coronavirus així com l’anterior SARS i companyies com Grífols han anunciat que al juliol disposaran de tests ràpids 100% efectius, equivalents als PCRs.

Tots els experts i científics consultats a Catalunya apunten que encara hi ha un perill real de rebrot de contagis sobretot a Barcelona ciutat, Àrea Metropolitana, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Madrid s’obstina amb les províncies, una unitat territorial de tradició rància.

A això hem d’afegir que les dades de les defuncions en residències no són comptabilitzades pel Gobierno. A Catalunya sí que les comptem. Ens importen moltíssim les nostres àvies i avis.

Què està passant? 

Una realitat alternativa i obliqua s’imposa a la realitat sanitària. És la realitat interessada, política i econòmica, segons els sectors productius. L’objectiu: reobrir la productivitat del país a finals de juny, tornar a obrir la paradeta per salvar els mobles d’aquí a l’estiu. Les peles per damunt de la vida de les persones, per enèssima vegada.

Es podia olorar aquest aroma amb el Decret de l’estat d’alarma en què el Gobierno Español centralitza i despulla els territoris de les seves històriques i legítimes competències i treu l'exèrcit al carrer. Es militaritza la crisi. 

Amb quin objectiu? Suposem que n’hi ha més d’un però podríem apuntar, sobretot, a que es busca el control institucional de les dades. Qui té les dades pot controlar la imatge comunicativa institucional del Gobierno en aquesta crisis.

I qui té domini informatiu sobre les dades té la batuta per orquestrar la desescalada. I per fer que es quadri un cercle, si cal. D’aquí ve l’obstinació per perpetuar l’estat d’alarma, que és la seva força de domini sobre la població.

Si amb les dades disponibles i facilitades al públic, Espanya és a dia d’avui un dels països del món més afectats per la pandèmia, quin lloc realment ocupem si comptem totes les dades de les morts a les residències? 

D’altres preguntes. Quants mesos hem estat convivint amb la malaltia, camuflada amb les grips estacionals, sense que l’OMS ho detectés? O sense que el Govern de Xina comuniqués al món el pacient número 0?

No sóc gens amant de les teories conspiratòries. Potser la realitat és una suma de parts de totes elles. El cert és que alguna cosa no s’ha fet bé i, amb aquesta “desescalada interessada”, correm el perill d’empitjorar-ho.....i el resultat es traduirà en vides, vides que es podrien haver evitat manllevar.

Una observació, de tipus econòmic-productiva. L’argument d’avançar la desescalada en algunes illes, més que basar-se en dades de la pandèmia, es basa en l’interès de fer ullets al turisme alemany. Àngela Merkel va dir fa pocs dies que no volia que els alemanys fessin vacances a Espanya. Tot un joc de seducció que déu ni do.

I disposar a la Fase 0 l’obertura de petits locals comercials, perruqueries, cafeteries i restaurants. Pura i simplement productivitat. Però això sí, deixant a les persones que regenten aquests locals literalment “amb el cul a l’aire”, sense mitjans per poder instaurar les mesures d’higiene i distanciament social.

Interessada, i molt, la desescalada.   

I jo no em vull sentir responsable......per això utilitzo la meva única arma, la meva paraula.

A qui heu perdut alguna persona estimada: que les cendres es barregin amb la pols del terra, amb l’aigua dels rius, amb l’aire de les muntanyes i que esdevinguin flors de colors vius i lluents, vora la riuada.

Eva Lafuente Ballestero, Jurista, Politòloga i activista Feminista i de Drets Humans

Notícies relacionades