feminae@: L’au fènix, ara, és una dona

L'au fènix reneix de les seves pròpies cendres. Li diuen resiliència, que és la qualitat de resistir o ressorgir en situacions de severa dificultat, i aprofitar aquesta oportunitat per assolir una nova fita de creixement personal. I les estadístiques ens parlen que les dones estem subjectant, cosint i brodant, les famílies i les estructures socials, l'acompanyament i cura de les persones malaltes i dependents, l'abordatge emocional de les crisis d'infants i adolescents, i, sovint, i en solitari, la supervivència econòmica i social de les famílies en temps de pandèmia. Poca broma.

I la gestió emocional del dol quan el bitxo ens pren a les nostres persones estimades. No era el paper que volíem, cert! Hem estat anys defugint per activa i per passiva aquests estereotips i rols de gènere, heretats del patriarcat històric i recalcitrant. Però malauradament és el que hi ha, la realitat, en forma de catàstrofe planetària ens ha passat literalment per sobre sense remei. I és evident que això ara ens allunya de moltes fites ambicioses que estàvem acaronant ja amb la punteta dels dits, perquè se'ns menja el dia a dia. Estàvem arribant molt lluny, i pam!!!! El virus, ens dóna una hòstia!!! Dono fe.

Enceto tota una sèrie de columnes que sota la rúbrica "feminae@", em donaran l'oportunitat d'aproximar-me no només al món nostre, el món de la dona, sinó a la perspectiva femenina i sentida de tot plegat, al món a través de la nostra mirada, fent l'ullet a un futur incert, però molt esperançador, on les dones ens hauríem de deixar d'hòsties, mànigues amunt, i assolir -sense permís-, tots els nostres propòsits... Collons!!! Som-hi!!!

Es veu a venir, que trigarem a sortir de tota aquesta corona-crisi, però que una vegada sortim de la desfeta, tot començarà a passar més de pressa, perquè durant el confinament domiciliari i social, la vida s'ha tecnificat i digitalitzat, s'ha accelerat i haurem de ser les dones el motor de canvi, no hi ha ningú com nosaltres amb capacitat d'adaptació fènix a les noves circumstàncies.

En un escenari de món desfet i trencat, amb una severa crisi humanitària, social, econòmica i democràtica, hem assistit a la fi d'un món, el que coneixíem, el de fa cosa d'un any, que ja no tornarà. Això ens obliga a posar-nos en mode reconstrucció ja! I a lluitar per totes nosaltres i per preservar els nostres drets.

Venen temps de mancança geomètricament progressiva de drets humans, de retroacció de valors democràtics, m'atreviria a dir d'un segle. No em vull acollonir, em serveix per ordenar-me. Necessito veure llum, i he vist que nosaltres, les dones, som aquesta llum. Afegeixo: les dones de la meva generació tenim un plus de lideratge en tot això. Som el fil de brodar. Hem d'ajudar les joves i adolescents a suportar l'embranzida i surar. A fer-se un lloc en el nou món. I alhora, hem d'acaronar les nostres mares i iaies, acollir-les, fer-les acompanyament. Jo m'ofereixo. 

Us interpel·lo a totes i tots.
Benvingudes i benvinguts a feminae@, espai de reconstrucció, sororitat i humanitat.

Eva Lafuente Ballestero
Advocada, politòloga i activista.

Notícies relacionades