La despenalització, 'de facto', dels delictes sexuals contra les dones i infants

14 anys... La mateixa edat de la meva filla, a la que, sense que ella se n’adoni, estic mirant mentre fa els deures. Una nena i dona alhora. En quin món vivim?

14 anys tenia en el moment dels fets, la nena que va patir una violació múltiple a Manresa, a mans de 5 individus. El sisè s’ho mirava i no va fer res, i ha estat absolt de la comissió dels fets.

La Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona els condemna com a coautors d’un delicte d’abús sexual continuat a menor, a penes entre 10 i 12 anys de presó... vaja, “de rositas”.

La Fiscalia, actuant en interès de la menor i considerant que la víctima no havia pogut defensar-se, cosa que queda acreditada en els autos, demanava qualificació del tipus penal corresponent al delicte d’agressió sexual, però la Sentència argumenta que, com que la nena era inconscient per coma etílic, no els va caldre als autors, exercir cap mena de violència o intimidació sobre ella per poder violar-la. VERGONYA!

Vivim en un món en què es protegeix l’agressor i es desprotegeix i estigmatitza la víctima. El missatge que es dona alt i clar és “podeu violar” que no us passarà gairebé res. Aquest és el missatge que dona la jurisprudència i el sentit de la legislació penal actualment vigent arreu de l’Estat.

Ens trobem davant una doble agressió cap a les dones i els infants. L’agressió contra la nostra integritat física i sexual que per si és altament cruel i de conseqüències irreparables per a una persona, i encara més per a una nena de 14 anys, i l’agressió jurídica i social que implica que s’atribueixi un delicte descafeïnat apel·lant a circumstàncies eximents quan el modus operandi està ple d’agreujants.

 

Una aberració jurídica i processal, que té altres precedents en “d’altres manades” i que ens indica que vivim en una societat que despenalitza de facto els delictes sexuals contra les dones i infants, i ens col·loca en una espiral de violència social, política i jurídica, en quÈ es justifiquen les agressions.

Apel·lo la Declaració de Drets sexuals de l’OMS i tots els drets fonamentals que es vulneren amb totes aquestes agressions, i demano, com a advocada, a la comunitat de l’advocacia catalana que faci objecció de consciència cada vegada que tingui clients que li demanin representació i defensa judicial en aquests casos.

Dol enormement que la professió de l’advocacia també puguem estar coadyuvant en aquesta despenalització i desprotecció jurídica.

14 anys... És una vergonya!

Eva Lafuente Ballestero, advocada, politòloga i activista feminista i pels drets humans

Notícies relacionades