La pandèmia de la solidaritat i l’aïllament social

La pandèmia de la varietat del Covid-19 que afecta a Catalunya ens ocupa aquests dies cos, ment i ànima i ens ha canviat tota la vida tal i com la coneixíem fins ara.

En primer lloc, els consells de baixar el ritme i l’activitat diària, la declaració d’emergència sanitària i el confinament de la conca de l’Òdena després i, finalment, les restriccions a la mobilitat de les persones i la declaració, avui, de l’estat d’alarma per part del govern d'Espanya amb les reiterades peticions, no ateses, del MH President Torra per confinar tot el nostre país.

I davant de totes les mesures que les institucions i els organismes competents a Catalunya estan prenent per contenir la malaltia i evitar la propagació del virus entre les persones més vulnerables, les persones de peu ens cal reflexionar, sense alarmismes, en què consisteix el confinament des d’un punt de vista personal i solidari i com hem de seguir les nostres rutines i activitat per a fer front a la malaltia, física, psicològica i emocionalment així com les conseqüències de l’aïllament social.

Aquesta infecció, en primer lloc, ens interpel·la a totes i tots, en tant que persones, amb famílies, amb companys de feina, amb una xarxa social que ara cal allunyar-la d’una forma física. Beneïdes tecnologies que ens permetran el contacte.

Ens interpel·la a tot hom perquè ningú està a raser. 

Qui pensi que és invulnerable a la malaltia, perquè no pertany als col·lectius en risc i actuï de forma irresponsable i insolidària està contribuint a escampar-la i a provocar l’augment de les xifres de contagiats i persones mortes. Qui vol suportar aquesta responsabilitat?.

Només erradicant temporalment el contacte social físic i la mobilitat personal podrem aturar el creixement exponencial de la infecció ara i aquí, creixement que ens comença a situar, perillosament, en una corba de progressió més pronunciada que la d’Itàlia fa 7 dies.

Com afrontem aquests dies, doncs?

Primer, cuidant-nos i cuidant a les persones que depenen de nosaltres. Què vol dir cuidar? Doncs vol dir cuidar els nanos menors d’edat a casa perquè no emmalalteixin o perquè sanin si estan malalts, seguint els protocols mèdics, però també vol dir tancant temporalment els vincles socials amb les persones amb patologies prèvies o d’edat, per evitar els contagis no visibles, de portador, assegurant-nos que tindran tot el que els calgui per passar aquests dies.

Segon, cuidant els efectes personals de l’aïllament social, establint rutines diàries de llevar-se a hores similars, arreglar-se com si anéssim a sortir al carrer, fent teletreball si això és possible, mantenint-nos informats de l’actualitat, amb contacte social per xarxes, habilitant-nos estones per lleure i per exercici físic, establint doncs pautes que ens acostin al màxim i en la mesura del possible a coses que fèiem normalment abans del confinament, i sobre tot pensant........

Tercer, que si actuem amb responsabilitat, resiliència i solidaritat i establint xarxa passiva i no física entre tots, aconseguirem, en uns mesos, superar aquesta crisi.

Que això sigui una oportunitat de ser millors persones, una oportunitat de demostrar-nos que des de casa també som un país potent, solidari i en xarxa, i que ens prepari per futures situacions.

I que quan passi tot es depurin les responsabilitats que calguin.

Desitjo una recuperació total i un confinament òptim a tot hom. 

En uns mesos ens veiem als carrers.

Eva Lafuente Ballestero

Jurista, Politòloga i activista feminista i de Drets Humans

Notícies relacionades