Publicitat

Re-Construir

Dades oficials d’avui nit a les 00h: 324.117 morts arreu del món, quasi 5 milions de persones infectades, quasi 2 milions de persones curades. 

La Covid-19 s’ha endut per davant centenars de milers de vides persones de totes les edats i orígens arreu de tot el món i tota una generació dels nostres estimats avis i àvies, mares i pares. També de totes les professions, però amb especial cruesa, un gran nombre de professionals de la medecina i la infermeria.

I demà ho seguirà fent..........això no ha acabat. I d’afegit, hi haurà persones que arreu del món moriran per la crisi social i humanitària que s’està originant.

Una desfeta que em punxa l’ànima cada vegada que respiro.

Desconec si és una maniobra de tipus psicològic o de submissió política i comunicativa però ara tot hom semblem immersos en les fases de la desescalada i en el que podem fer i no, quan la magnitud del que ha succeït encara no s’ens ha mostrat del tot. Quan encara hi ha contagis, quan encara està morint gent, l’economia i la producció novament estan per sobre de la vida de les persones.

Quan sortim veritablement als carrers a “fer vida” ens adonarem de les persones que ens falten, de les que no ho han pogut superat. I sense poder evitar-ho ens preguntarem:....i ara què?

Doncs haurem, entre tots, de construir un nou món i no una “nova normalitat” que sona inclús més feixista que ranci. O algú considera que el que ha passat és normal? Per cert....qué és normal?

El món només podrà encarar aquest renéixer si veritablement hem après alguna cosa. Si no és així tornarem a cometre els mateixos errors que sens dubte ens han portat aquí. O és que hem de pensar que els éssers humans no en som responsables?

Són temps de reconstrucció personal per encarar la crisi sanitària, social i econòmica, i els polítics ara ja ens estan traslladant aquesta responsabilitat a cadascun de nosaltres, —com si de cada persona depengués, doncs, acabar amb aquest bitxo—. Però si la classe política (municipal, nacional, mundial) no ha après dels errors que s’han traduït en morts i desesperació de res servirà l’aportació individual.

Ara ja podem parlar d’un nou “Ancien régime”, on la confrontació, el classisme, la vulneració de drets i llibertats i el despreci per la vida humana haurien de quedar enrere.

Ara podem dir que mentre estàvem confinats el planeta es regenerava, la vida animal i vegetal s’obria pas i el comptador es posava a zero. Aquest planeta no ens necessita, només ens hi deixa estar.

El repte es enorme, podrem assolir-lo?

Un nou món ens espera... 

Construïm-lo!

Notícies relacionades