Publicitat

Resset Vitae

Aquell divendres, quan em vaig llevar, tenia previst teletreballar, dinar i marxar a veure el mar, fotografiar-lo i dibuixar-lo i passar després un cap de setmana tranquil, fins que vinguessin a casa els meus fills.

Però la vida no s'escriu amb la nostra tinta ni la dibuixem amb els nostres pinzells. No hi ha control de res, i hi ha dies que això es fa més evident. Aquell dia el destí em reservava una experiència intensa.

De sobte, em trobava a urgències de l'Hospital Universitari General de Catalunya i m'operaven en poques hores. El saldo restant de tot el que va passar, en l'àmbit de salut, es resumeix, -per no avorrir a cap persona que m'estigui llegint-, amb 2 operacions, 2 ingressos i un diagnòstic benigne. El millor regal d'aniversari que podia tenir, sens dubte.

Perquè sovint, cal que les coses vagin malament perquè després vagin a millor. Com he pogut tenir una sort tan infinita?

Un resset com aquest en el compte de la meva vida, mereix que pari atenció a cada persona que em vaig trobar en aquest camí de prop d'un mes, cada persona que em va cuidar i em va acaronar perquè em pogués curar.

Quants somriures i emocions poden arribar a sobresortir d'entre les mascaretes, perceptibles només als ulls de les persones sensibles. Sens dubte aquesta experiència va suposar la relació social més intensa que vaig poder gaudir enmig d'un estiu ple de rebrots.

Sensacions agradables que s'agraïen molt quan tot era certament incert i no em trobava gens bé.

Persones anònimes que desenvolupaven tasques diferents, coordinades, però totes elles dignificades per aquell valor afegit que suposa posar humanitat i delicadesa en la teva feina quan darrere hi ha una persona que pot patir. I que no sap quan pot durar aquesta situació.

En temps de pandèmia, la solidaritat i la humanitat, la dolçor i la cura, aquests són els valors en què penso quan recordo com infermeres, metgesses i metges, auxiliars, netejadores, anestesistes, tècnics de diagnòstic d'imatges, etc, em van cuidar i curar. Com em vaig sentir confortada i acompanyada.

I sobretot com durant la meva estada a l'hospital em vaig sentir protegida i lliure de COVID-19, i com vaig veure que encertaven en els seus protocols. Admirable.

I com persones que estimo infinit i per sempre, em van cuidar cada dia i es van preocupar per mi amb tota la dolçor del sentiment de família, amistat, amor en estat pur. Que és amor si no?

Dedicat a la Julia i al Raul, els meus fills; a la Cati, la meva mami; a l'Òscar i el Sergi, els meus germans; als meus cosins Toni, Lluis i Xavi, la meva tia Nita; a la dolça Toñi i la seva parella (els Tonis), la Montse, la Conxi, l'Anna i el Julio de la facu de Dret; al meu amic Llorens; la Rosa, l'Amadeu, l'Ana, la Marina i el Marc, a les meves companyes de feina de Justícia i les meves 3 caps, les meves amigues Begoña i Judith; la meva amiga Montse i tots els meus amics del FIRART; el Jordi i el meu estimat amic Eric; la Zseta i l'Eva, i les meves alumnes del cos auxiliar de la Generalitat i els meus companys docents. I també al pare dels meus nanos per tota l'ajuda.

A la meva doctora i a tots els membres del seu equip de cirurgia.

No és només que tingui una segona vida de regal, és que crec que he crescut com a persona, gràcies a totes i tots.

Unes paraules finalment per quatre persones de la meva vida que en aquests moments estan lliurant la seva batalla contra el maligne, i que n'estic segura que se'n sortiran, perquè són força i són exemple de valentia i resiliència.

Elles sí que ensenyen camí i m'inspiren l'admiració més gran.

Amor infinit per elles.

Per vosaltres.

Eva Lafuente Ballestero
Jurista, Politòloga i activista feminista i de Drets Humans

Notícies relacionades