Publicitat

Solitud

En un moment en què els rebrots ens han obligat a recular a Catalunya, cal fer autocrítica i avaluar perquè l'escenari que es preveia per l'octubre/novembre, una vegada estigués més avançada l'experimentació de la vacuna i l'estudi del blindatge immunològic, s'ha avançat al mes de juliol.

Ens hem confiat, hem pensat que, en la represa, el que tocava era fer platgeta, copetes, aperitius, viatges, corredisses a segona residència.

Hem pensat que si ens autoritzaven reunions de més de 10 persones, tocava fer-les, i tocava incrementar la nostra vida social.

Hem culpabilitzat temporers i adolescents. Dels primers han de respondre els seus explotadors, dels segons, les seves mares i pares.

Ei, no és del tot culpa nostra. Institucionalment se'ns ha penjat a sobre el pes de la responsabilitat. El que passi a partir d'ara serà culpa nostra (entonant el "TODOS UNIDOS!!!") i el comportament incívic i insolidari d'algunes persones -minoria, espero- no ho posa gens fàcil.

I en aquest context sento, des del moll de l'os, com a dona, que hem estat conills d'Índies, de les administracions, dels governs, perquè la prova de foc era la represa, i es comptava amb els rebrots. D'alguna manera se'ns ha precipitat a ells. I la clau de seguretat per la gent, que era el rastreig de les traces de contactes, suspèn descaradament, en un exercici d'irresponsabilitat i temeritat molt greu.

Qui no recorda que en plena pujada de la pandèmia no eren obligatòries les mascaretes...És que no n'hi havia!
Totes les decisions que es prenen, es prenen des de la butxaca i el faristol, amb els ulls posats a les urnes o a l'amortització dels vots.

I senyores i senyors, això no salva vides, ni conté aquest tsunami.

És estiu, i per molts rebrots que hi hagi, no es farà un confinament general. I el que passi serà responsabilitat de totes i tots nosaltres.

És una rentada de mans.

Qui sigui mínimament sensible, social i raonable, entendrà i se sentirà sol.

Solitud per desprotecció, per ingenuïtat, per impotència.

Quantes dones monoparentals o amb situació de risc per violència de gènere, soles, prenent decisions i entomant tots els problemes.

Aquesta solitud és una sentència condemnatòria, ara, que permetrà algunes persones fer vacances i despreocupar-se, i serà un bumerang polític entre uns i altres. Si us plau, escolteu més i més atentament l'Oriol Mitjà.
Qui respondrà dels contagis i les morts a partir d'ara, quan abans ningú ha fet l'autocrítica tant, més que mai, necessària.

Això no ha acabat, i si no hi posem remei, i les institucions no fan cas dels epidemiològics, estarem en un sant tornem-hi continu.
Igual que el dia de la marmota, però amb víctimes.

Tot el meu escalf per les persones que segueixen patint aquest calvari. Fem que la mascareta sigui un símbol de solidaritat i de cohesió social.

Eva Lafuente Ballestero
Jurista, Politòloga i activista Feminista i de Drets Humans

Notícies relacionades