Si toquen a una respondrem totes

3 anys de presó i més de 26.000€ per la Vaga General Feminista.

Després de gairebé tres anys de procés judicial, la campanya antirrepresiva i feminista 8MilMotius es troba davant d'una nova fase a nivell judicial. Arrencàvem la setmana del 19 d'octubre fent públiques les demandes de fiscalia un cop acabada la fase d'instrucció del cas. En l'escrit d'acusació del fiscal s'acusa set dones de Sant Cugat d'un delicte de desordres públics pel qual es demana una pena de 3 anys de presó per a cada una de les companyes. A més de la responsabilitat civil de 26.100,34€ que sumada a les costes del procés judicial ascendeix a una xifra de gairebé 36.000€ en concepte de fiança. Amb aquestes demandes per part de fiscalia s'obre la fase de judici oral, la qual culminarà el dia de la vista que pot ser d'aquí a sis mesos o fins a dos anys, aproximadament.

L'objectiu principal d'aquest procés judicial és deslegitimar l'acció realitzada pel comitè de vaga 8M de Sant Cugat l'any 2018 en el context de la Vaga General Feminista. En aquest procés de criminalització de les protestes i reivindicacions feministes s'intenta treure de context una acció que va ser duta a terme per a assenyalar els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya com a escenari d'un 17,1% de les violències masclistes fora de la parella (dades de 2016) i la seva falta d'implicació en aquest fet per tal de posar-hi remei. A més, l'acció directa entesa com a eina per a causar efectes reals a la mobilitat de les persones en un dia de lluita com és un dia de vaga general, va ser un dels motius pels quals es va realitzar l'acció. En l'escrit d'acusació on es condemnen aquests fets, no apareix ni la més mínima referència al context de vaga que vivíem aquell 8 de març i per tant, es jutja des d'un punt de vista individual a cada una de les set encausades per perpetrar un acte delictiu sense un sentit col·lectiu darrere que el legitima i l'explica.

Com a feministes, no només prenem la decisió de confrontar aquest sistema que ens ataca constantment, sinó que tenim la convicció que és així com aconseguirem canviar-lo. Davant d'això el que ens trobem és amb la repressió com a eina de l'Estat per a silenciar-nos. Hem explicat nombroses vegades que tenim clar que no és més que això, una eina, un càstig exemplar per a la resta. Sabem que les 7 persones encausades en aquest procés no són un cas aïllat, sinó una part més del moviment feminista que està sent perseguit i represaliat. Perquè aquest és el feminisme que molesta, perquè l'acció directa confronta l'ordre establert i el fa trontollar. Cal que entenguem però, que per molt que l'entenguem i li donem la volta, aquesta repressió també té conseqüències a nivell humà. Com dèiem a la roda de premsa, les trucades a telèfons personals, la preocupació de les famílies i de l'entorn, el neguit de no saber quins són els tempos judicials o quan pot aparèixer la policia a casa, ens deixa sovint en una situació de vulnerabilitat. La por és quelcom que acompanya aquests processos i que hem de combatre entre totes, col·lectivament. Lluny de la imatge del superheroi que caracteritza els casos repressius en què normalment són els homes els que estan imputats, des de la campanya 8MilMotius posem sobre la taula els dubtes i l'angoixa que aquest procés ha suposat en diversos moments. No és estrany que coneguem més casos d'homes represaliats, i en cap cas critiquem els homes represaliats, però creiem que aquest fet es pot analitzar també amb perspectiva de gènere. Cal que l'anàlisi i la formació antirrepressiva vagi acompanyada d'una reflexió més profunda i que anem a l'arrel de la qüestió: com se'ns tracta per part de la justícia segons el nostre gènere? Quan apareix el paternalisme i la infantilització? Quins comentaris reben les accions segons qui les fa? Qui alça primer la mà als espais mixtes per estar a primera línia i quins rols duem a terme en aquests espais?

Des de 8MilMotius hem acompanyat tota la campanya política d'aquestes reflexions i de l'anàlisi de la repressió des d'una òptica feminista, perquè això és també el que ens permet seguir treballant per allò que reivindicàvem el 8 de març de 2018. Vivim en un món que ens impedeix arribar a dalt de les esferes dominades per homes, que ens discrimina; vivim en un món en el qual som invisibilitzades, assetjades, agredides, sexualitzades... Vivim en un món en el qual les dones racialitzades pateixen pel fet de ser-ho i també pel fet de ser dones, on ens assassinen diàriament, i on drets bàsics com el de l'avortament encara no es permeten a tot arreu. Quan diem que els nostres cossos encara no son nostres ens referim a això, i canviar-ho comença per entendre que cada espai del nostre dia a dia compta. Per això no podem sinó analitzar el nostre cas des d'aquí i també per això és que portem més de dos anys movent-nos arreu del territori, no només explicant què vam fer el 8 de març de 2018 sinó fent propostes i reflexions des del feminisme combatiu. Hem aconseguit fer encara més xarxa i enfortir el moviment feminista, gràcies a la coordinació, per fer front a la repressió que ens vol aïllades i no organitzades. Portem darrere la història de la lluita feminista. Una història d'organització i lluita sense pausa, que ha fet possible totes les fites que s'han aconseguit. Les dones que ens han precedit van rebre la repressió i no van aturar-se, així com tampoc s'aturen les companyes de València, les de Xixón, les d'Horta Guinardó, o tants altres casos que formen part d'aquesta persecució política, ja que si el feminisme és objecte de repressió, el moviment feminista es defensarà.

Ens trobem davant d'un escrit d'acusació totalment desproporcionat, que evidencia la hipocresia d'un govern que per una banda fa campanyes feministes i per altra permet que es castigui aquelles que el posem en pràctica dia a dia i al carrer. És també un govern que es renta la cara incorporant polítiques que suposadament ens haurien de posar facilitats i revertir les desigualtats, però a la pràctica no suposen ni de lluny un canvi estructural, així que un cop més ho diem ben clar: el moviment feminista no pararà, no recularà i no tolerarà cap tipus d'agressió sense resposta.

Perquè tenim 8 mil moltius: Jo per elles i elles per mi.

Notícies relacionades