Publicitat

Del petroli del Prestige de Mariano Rajoy al Coronavirus de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias

El desastre del Prestige (Galícia, 13 de novembre de 2002) i la seva pitjor gestió van provocar la contaminació de 2.000km de costa espanyola, francesa i portuguesa, causant una de les més grans catàstrofes mediambientals de la història ―en quantitat de contaminants i en extensió d’àrea afectada―. El cost va ser superior a 12.000 milions de dòlars. 

El coordinador designat per Aznar, va ser Don Mariano Rajoy, qui es va negar a les peticions dels tècnics i experts, entre els que m’incloc.  Acabat d’arribar d’Uruguay i després de treballar en una refineria durant 24 anys, vaig trucar a ràdios i programes de televisió proposant, a qui volgués escoltar, que el vaixell s’havia d’acostar a un port natural i  des d’allà s’havia de procedir a cercar i evacuar el contingut del buc, fet que hagués evitat també el posterior enfonsament. 

Durant aquells dies, més de 200.000 persones es van manifestar a Santiago de Compostela sota el lema “Nunca Máis” i el fuel ja arribava a la boca de les Ries de Pontevedra i Vigo, malgrat que Mariano Rajoy havia pronosticat que la marea negra no arribaria a les Ries Baixes. 

Com sempre, la població civil, mariners i pescadors ―en uns 800 vaixells i més de 700 tripulants― van participar en la recol·lecció de fuel al mar, inclús amb les mans, intentant formar un escut i evitant una major contaminació.

Des de terra, centenars de milers de voluntaris de tota Espanya, milers de Catalunya, van participar en les tasques de neteja… I ni un sol pres per les irresponsables i nefastes decisions preses, començant per Don Mariano Rajoy. 

A Espanya, fer política t’eximeix de tota responsabilitat civil, a no ser que siguis independentista i vulguis, com en tota democràcia, que les diferències polítiques es resolguin votant. Pels insolidaris que es queixen per 14 dies de reclusió voluntària els convido a posar-se en la pell dels nostres presos i preses polítiques catalanes, recluïts 100 anys per la vostra injustícia espanyola. 

En l’actualitat, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ―desgraciadament per a població civil― no assumeixen fins el moment la gravetat de la crisis sanitària i passen de la improvisació a l’autoritarisme, centralitzant competències i esparcint el virus per tot Espanya amb la seva negativa de tancar Madrid i evitar la propagació del virus.

De l’informe de Sanitat del 22 de gener en el que es qualificava de “molt baix” l’impacte per la salut pública del Coronavirus, s’ha passat al dia d’avui amb 11.000 infectat i 500 morts. Dimarts passat, quatre societats científiques relacionades amb la medicina interna, malalts crítics, urgències, microbiologia i  amb el tracte a pacients de Coronavirus van alertar el govern de la necessitat de preparar accions contundents per així garantir la identificació i aïllament del major nombre possible de casos, la protecció de professionals sanitaris i la inversió en els recursos necessaris. L’informe, que també contrasta amb la falta de mascaretes, líquids de neteja a hospitals, etc. s’han atenuat ―només en una petita part― per les donacions de la població xinesa, que veu amb sorpresa com no s’estan prenent mesures urgents i bàsiques. Des de la comunitat científica demanen, a part de la creació d’un Comitè Tècnic Permanent per la relació entre autoritats de Salut Pública i professionals del sistema sanitari, pressupostos extraordinaris. 

Si partim del fet que a Madrid s’acumulen el 43%, si no es prenen mesures ràpides, el sistema sanitari de Madrid col·lapsarà. En data d’avui es desconeix el nombre real d’infectats, que transmeten el virus sense tenir símptomes, fet que genera més preocupació i incertesa. 

A Catalunya, les autoritats sanitàries ―malgrat el Govern Espanyol i abans que es dignés a declarar la guerra contra el virus i l’emergència nacional―, ja des de la nit de dijous passat, estan prenent mesures dràstiques, com el confinament de 70.000 ciutadans en quatre municipis, prohibint-los sortir de la zona durant 14 dies, ja que s’havien detectat 58 casos sobre ells 319 casos detectats fins aquell moment a Catalunya. El divendres passat, des del Govern de la Generalitat, es va demanar el tancament total de Catalunya i la col·laboració del Govern Espanyol. Pedro Sánchez va contestar amb més centralització, declarant un 155 sanitari contra la població de Catalunya, envaint competències i dificultant el control de la pandèmia a les autoritats sanitàries catalanes i als cossos de seguretat.  La mesura excepcional, avalada pels informes tècnics que va sol·licitar la Generalitat, contrasta amb la irresponsable i criminal inacció del Govern d’Espanya que, davant la propagació del virus a Madrid, no ha confinat la seva població i permet que s’escampi el virus per tota la seva Gran i Unida Espanya. 

Mentrestant, el Rei Felip aprofita que la població es troba un estat de shock pel Coronavirus per fer conèixer la seva decisió ―tardana davant totes les evidències en el seu coneixement― de “desvincular-se” del seu corrupte pare, assassí d’elefants… quin Cap d’Estat. Als treballadors públics, per la crisi, se'ls va aplicar una tisorada, en la que se’ls va retallar i congelar sous i no se’ls va abonar la paga extra, entre altres mesures. Esperem que ara que s’han duplicat els ministeris per consumar el repartiment de càrrecs i cadires, tinguin la dignitat de no cobrar mentre duri la crisi sanitària, no seria demanar gaire, encara que no crec que estiguin a l’alçada de la  gravetat de la “seva Espanya”, com no ho està segurament el Rei, que fins ara només segueix cobrant el seu soy. 

Hem estat governats i estem governats per incapaços, des de Mariano Rajoy, Pedro Sánchez fins a Pablo Iglesias, escolanet del PSOE. Un Pedro Sánchez i un Pablo Iglesias que, de tant d'amagar i protegir la corrupció de la Corona i al Franquista del seu Rei, van pretendre també d’amagar el Coronavirus. 

Pasada la crisi, s’haurà de jutjar i encarcellar els responsables de tanta incapacitat en honor a totes les víctimes mortals, per totes les seves indecisions, començant per Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i el seu Rei. 

Sols el Poble salva el Poble i… amb aquests governants… Que déu ens ajudi.  

Hugo “Colacho” Ramírez, secretari general de la Federació d’Associacions d’Immigrants i Refugiats del Vallès

Notícies relacionades