El rugit del sometent

Aquesta setmana vaig rebre una brevíssima carta. Començant amb un “Hola, veí!”, em convidava a descarregar-me Nextdoor, una aplicació privada on compartir, entre d’altres, problemes i recomanacions “sobre Seguretat i Protecció [sic]” relatius al meu carrer i al meu barri. Val dir que aquesta xarxa social és de proximitat és gratuïta.

No ens hauria d’estranyar l’aparició d’eines com Nextdoor que busquen, com fa qualsevol altra manifestació tecnològica, solucionar un problema. No obstant, crida l’atenció l’accent que el remitent de la carta posava en la utilitat de l’aplicació com a eina de seguretat ciutadana.

La doctrina clàssica ens explica que l’Estat s’erigeix com l’ens amb monopoli de la força. Nosaltres, els ciutadans, cedim la nostra capacitat de venjança privada per tal de crear un sistema d’institucions amb competència exclusiva per castigar, tot derogant la llei del més fort. És a dir, si alguna funció ha de tenir el poder públic ha de ser, justament, la seguretat ciutadana.

Ara bé, què succeeix quan l’Estat no pot complir aquesta funció bàsica? La Història ens demostra que, allà on no arriba el públic, hi arriba el privat. Veiem alguns exemples: les màfies italianes emigrades als EUA van començar funcionant com un servei de protecció dels comerços de compatriotes, oblidats pels cossos de policia americans; a Catalunya va ser molt popular el sometent, com a complement ciutadà a les forces d’ordre. Fins i tot el feudalisme té un origen semblant: caigut l’Imperi Romà d’Occident, el buit de poder l’emplenen els petits senyors amb força i recursos suficients per protegir els seus vassalls.

 

Avui, patim les conseqüències d’un Estat que falla en la seva competència de Seguretat Ciutadana. Seria injust no mencionar que els cossos de seguretat s’enfronten a una conjuntura molt difícil: manca de pressupost; els delictes presenten gran diversitat i complexitat comissiva; l’etern debat llibertat-seguretat; o els reptes que presenta la tecnologia.

En aquells àmbits perifèrics de la Seguretat Ciutadana –des del patrullatge fins l’autoprotecció de la pròpia llar o del barri–, podríem explorar retornar la iniciativa al ciutadà i al sector privat (amb el conseqüent retorn fiscal i regulador, és clar). L’Estat ha de liderar i teixir les complementarietats amb la societat, en comptes d’abandonar-se al buit d’autoritat.

Ignacio Rigau, coordinador General de Noves Generacions de Catalunya

Notícies relacionades