Llibertat com a pressupost

Penn Fraser Jillette, un talentós còmic i il·lusionista nord-americà, conegut també per la seva faceta activista, en una tertúlia televisiva va anunciar una simplíssima regla per a la política en la qual no he pogut deixar de pensar: l'Estat, quan s'enfronti a un problema, hauria de preguntar-se si el dit problema es pot solucionar amb més llibertat, en el sentit més ampli de la paraula. Com a norma, encara que sigui purament intel·lectual, és ben útil i adaptable, per no dir que defuig estrictes doctrines.

D'una banda, admet que hi ha problemes que no se solucionen amb més llibertat, predicat que pot compartir des del conservadorisme polític fins a les opcions més intervencionistes. Alguns exemples que se m'ocorren podrien ser els àmbits de marcada naturalesa tècnica, que demanen una regulació que, dins d'uns marges raonables, garanteixi la qualitat de les activitats (sector de l'alimentació, de l'automoció, de l'aviació o de la construcció). Altres exemples en què la intervenció sembla estar justificada són aquells que atenen a la seguretat del ciutadà: penso en la regulació del transport i de l'ordre públic.

Ara bé, si bé aquesta norma sí que permet legitimar la intervenció de l'Estat, estableix la llibertat com a punt de partida. Es pot solucionar un problema amb més llibertat? Descobrirem que molts dels mals dels quals ens planyem poden ser solucionats amb més llibertat -i, en realitat, és l'única manera moral de fer-ho-. Si pensem en el mercat d'habitatge o de subministraments, en l'estat del nostre sistema de mitjans de comunicació o, fins i tot, en assumptes de salut pública, veurem com la llibertat ens dóna solucions de provat èxit. Donar aire i participació a la societat civil hauria de ser el pressupost d'actuació del poder públic, quina intervenció hauria de justificar-se només per engrandir les cotes de llibertat, no per empobrir-les.

La pandèmia podria servir-nos d'exemple, també: algunes comunitats autònomes, com Catalunya, van optar per la restricció civil, acadèmica, econòmica i cultural, tan aviat com l'estat d'alarma ho va permetre: amb anterioritat, afortunadament, el marc legal permetia només restriccions puntuals, que varen ser efectives, a més. Altres comunitats, en canvi, han adaptat la seva intervenció a l'evolució de la pandèmia i el resultat es força evident: a similars dades sanitàries, dades econòmiques tristament diferents.

Establir la llibertat com a pressupost atorga el poder a la ciutadania, base de legitimació del poder, i descarrega al nostre feixuc sistema administratiu d'obligacions, per no dir que permet una relació fluida en l'ecosistema publico-privat.

Així doncs, governant, abans d'agafar la ploma de signar decrets preguntat: es pot solucionar aquest problema amb més llibertat?

Ignacio Rigau,
joventuts del Partit Popular

Notícies relacionades