La primària i el despropòsit de tancar els consultoris

La decisió de tancar els consultoris de la Floresta i les Planes fins a l’octubre ha sobtat el veïnat dels dos barris, que ràpidament s’ha organitzat per a demanar una solució. L’Ajuntament, condicionat per unes poques competències locals, només ha pogut ajustar el recorregut de les línies d’autobús, una bona intenció que a la pràctica no és més que traslladar les conseqüències als conductors del transport públic urbà mentre segueixen a l’espera de com serà el nou contracte, que dependrà de l’Àrea Metropolitana i que també hauria de tindre en compte nodes comunicatius com el dels barris de muntanya i el CAP de Valldoreix.

El govern va ser àgil convocant una reunió amb el veïnat i el Departament de Saluttot i que hores d’ara la decisió es manté. El veïnat, organitzat en una plataforma nascuda ad hoc, no es rendeix i segueix posant sobre la taula la necessitat de mantindre oberts els consultoris en barris amb població envellida i desplaçaments difícils.

Més enllà de les reivindicacions concretes de la Floresta i les Planes, que tan de bo arriben a bon port, el tancament dels consultoris evidencia el canvi de paradigma que necessita la sanitat pública del nostre país. Mentre els polítics s’omplen la boca de la importància de tindre una atenció primària forta també en moments de crisi com l’actual perquè serveix per a detectar casos i descartar-ne sense saturar els hospitals, la decisió política que es pren és una queixalada a la primera línia sanitària.

Omplir-se la boca de la importància del personal sanitari i, mentrestant, decidir el tancament dels consultoris potser és una contradicció però, sobretot, és una decisió que frega el cinisme. Clar que el problema potser rau en la manca de recursos perquè l’argument que més hem escoltat fins ara és que s’ha hagut de redistribuir l’atenció per a fer front a la COVID-19 i això ha suposat deixar els consultoris sense atenció.

Però no és la primera decisió polèmica. També ho és intervindre hospitals privats però després no retribuir amb el complement salarial de la COVID-19tot el personal de la sanitat privadaque s’ha posat baix del comandament del Departament per a salvar-nos el cul. No és massa diferent que el que hem vist amb els aplaudiments de les vuit de la vesprada. Forts al principi, dèbils a mig confinament i inexistents ara que omplim les terrasses dels bars.

El sistema sanitari català no és un desastre però té molt marge de millora, i les crisis com l’actual ho fan més evident que mai. Per això cal escoltar el personal de la primària, dels hospitals i de tota la resta de serveis i també el veïnat que ha entès més indispensable que mai tindre serveis públics de qualitat a l’abast. I això, potser, és un canvi de paradigma de polítiques que hem d’afrontar com a societat.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d’elCugatenc

Notícies relacionades