Publicitat

Can Borrull: voreres per ampliar, cessions de terrenys i contribucions especials que posen en alerta el veïnat

Fotos: Jordi Pascual

Les noves voreres a la carretera de Vallvidrera i la resta d’obres d’urbanització de Can Borrull amaguen la preocupació veïnal per les possibles cessions de terrenys i les contribucions especials a pagar per aquest projecte. Sense un document d’acord explícit, el govern anterior havia promès als veïns que no es farien cessions i que es reduiria al màxim l’aportació veïnal a l’obra. També va prendre altres compromisos com canviar la qualificació del grup de cases del passatge de les Aigües de Sabadell perquè l’administració deixi de tenir el dret a compra preferent.

L’arribada del tripartit ha posat fre als compromisos del mandat passat ja que el nou govern considera que és inviable legalment assumir aquests canvis. Aquest fet ha provocat la indignació de bona part del veïnat, que mostra el seu descontent a través del compte de Twitter lluitaCanBorrull. També les dues associacions històriques, l’Associació de Veïns la Rabassa del Pi de les Planes i l’Associació de Veïns de Can Borrull, segueixen de prop aquest afer, que fins ara s’havia coordinat a través de l’associació administrativa de cooperació creada específicament per al seguiment del projecte i les obres.

Els compromisos en dubte

D’entre tots els compromisos presos pels governs precedents destaca la creació de voreres de 2 metres. El projecte inicial preveia que les voreres a banda i banda de la carretera de Vallvidrera, la titularitat de la qual depèn de la Diputació, fos de 4 metres. Aquesta amplada suposava haver de cedir bona part del pati de les parcel·les que tenen la façana a la carretera.

En l’execució de l’obra es va optar per deixar les voreres de 2 metres. Els 2 metres restants quedarien inclosos dins de les parcel·les dels veïns però sent de propietat municipal fins que una nova modificació urbanística permetés retornar-los al veïnat. Aquest és el compromís que va prendre Pere Casajoana, tinent d’alcaldia d’Urbanisme d’ara fa dos mandats, al Consell de Barri; un compromís que es va mantenir posteriorment amb Damià Calvet i Joan Puigdomènech, els dos tinents d’alcaldia d’Urbanisme del mandat passat. Ara, però, el nou govern preveu que els 4 metres siguin de propietat municipal i, per tant, cada cop que es demani una llicència d’obres, la parcel·la afectada haurà de fer recular la tanca 2 metres.

Conjuntament amb aquest compromís, el govern anterior també va emplaçar el veïnat a buscar una solució per a la previsió de zones verdes que, de no canviar-se, suposarà la cessió d’algunes parcel·les completes. La proposta veïnal de lluitaCanBorrull és alterar l’àmbit d’actuació per poder compensar el verd en altres espais, tenir en compte l’alteració de les voreres o argumentar que és un àmbit que no necessita més zones verdes per estar envoltat pel Parc Natural.

Fins ara també es preveia canviar la qualificació urbanística 16* que tenen les parcel·les del passatge de les Aigües de Sabadell (a l’altra banda de la via dels FGC), una figura urbanística que preveu que, en cas que la propietat vengui la parcel·la, l’administració tingui dret de compra preferent amb l’objectiu final de liquidar el sector. Això precisaria d’una modificació del planejament.

Els veïns organitzats a lluitaCanBorrull diuen que aquests canvis s’havien de plasmar en una modificació del projecte de reparcel·lació per fer-lo coincidir amb l’obra executada. Tot i que el tripartit els argumenta que tècnicament no és possible, el seu advocat defensa que sí ho és.

LluitaCanBorrull recorda que la modificació urbanística es va acceptar ràpidament al 2007 davant l’avançament dels tràmits per constituir el Parc Natural de Collserola, que es va formalitzar al 2010, per així evitar estar condemnats a enderrocar les cases. Des de llavors s’ha treballat per fer modificacions al projecte per permetre’n una adaptació més ajustada a les necessitats i capacitats econòmiques del veïnat i per evitar cessions i enderrocaments. L’aprovació provisional del projecte d’urbanització es va fer a la junta de govern al juliol del 2017.

Canvis aplicats al projecte

Però aquestes no han estat les úniques reivindicacions dels veïns, que al 2016 van tenir un moment àlgid al Consell de Barri de les Planes perquè tot just es treballaven les modificacions del projecte. Un dels èxits més significatius de les entitats veïnals ha estat aconseguir una modificació sobre el mur de contenció de la riera. Quan es va començar a treballar el projecte es preveia que el mur es fes amb una previsió d’inundabilitat a 500 anys, el que suposava una afectació considerable sobre les parcel·les que limiten amb la riera i, per tant, noves cessions.

Finalment el mur s’ha construït amb un retorn de 100 anys i això suposa la reducció de l’afectació sobre les parcel·les, que només s’han hagut d’ajustar per tenir una mateixa línia per a la tanca però sense perdre la parcel·la completa o bona part del pati, que és el que hauria passat amb la previsió a 500 anys. Els veïns no van aconseguir mantenir el pont que travessava la riera.

L’altre gran èxit recollit al projecte que es va començar a licitar al juliol del 2017 és l’eliminació de la rotonda que es pretenia fer a la cruïlla d’accés a les Planes. Aquell element viari suposava no només una alteració del traçat de la carretera de Vallvidrera sinó també la necessitat de fer un corba pronunciada al primer tram del carrer Font de la Mata per poder salvar el desnivell. Les obres que es van començar a licitar amb un preu de sortida de 2,2 milions d’euros (amb IVA) es van acabar adjudicant al novembre del 2017 per 1,6 milions (amb IVA) a l’empresa Artífex Infraestructuras SLU.

La preocupació econòmica

La davallada del cost de l’obra és especialment significativa ja que un dels compromisos dels governs precedents era aprofitar una part dels diners de lliure disposició del Consell de Barri que s’anaven acumulant any rere any per permetre que l’aportació del veïnat a l’obra fos més baixa. Segons es va dir al Consell de Barri al maig del 2017, la xifra ascendia fins a 422.000 euros.

Quan al Consell de Barri del març del 2018 es va anunciar que s’havien començat les obres amb la construcció de les tanques entre les parcel·les i la vorera de dos metres, el veïnat partia d’aquest compromís. Amb les obres, el seguiment es va limitar a l’associació administrativa de cooperació i al Consell de Barri van desaparèixer les reivindicacions sobre la urbanització per donar pas a altres consideracions, com la manca de places d’aparcament al barri.

Joan Puigdomenèch, extintent d’alcaldia d’Urbanisme i regidor de Junts per Sant Cugat, explica que els diners no es guardaven a una guardiola sinó que l’Ajuntament tenia el compromís de mobilitzar la quantitat compromesa gràcies a no haver gastat una part dels diners de lliure disposició cada any. Alhora, explica que els diners no es podien destinar directament a sufragar les contribucions especials del veïnat però sí per a desviacions i millores: “Tot i això, la baixa a la licitació va ser tan gran que l’aportació pública pràcticament ho cobria tot”.

El veïnat mobilitzat diu que el govern actual ha abandonat aquest compromís. Encara sense saber l’aportació que haurà de fer cada veí, LluitaCanBorrull adverteix que ara el tripartit parla d’una segona fase de la qual no en tenien constància i que consistiria en acabar un vial no executat, una obra pendent de la qual Puigdomènech no en té constància.

Mirades diferents entre les associacions de veïns

Més enllà de la reivindicació de lluitaCanBorrull i del seguiment de l’associació administrativa de cooperació, les dues entitats històriques del barri tenen diferències de criteri. Mario Bordes, de l’Associació de Veïns la Rabassa del Pi, posa èmfasi en la rebaixa de les quotes urbanístiques tot recordant que el veïnat de Can Borrull no té una capacitat adquisitiva elevada. “Els diners havien de servir per reduir l’aportació del veïnat però encara no sabem el cost total”, lamenta.

Segons Bordes, el govern actual es basa en el text refós del 2017, que és sobre el qual el veïnat pretén posar les modificacions referents a les voreres i les cessions així com introduir l’eliminació de la corba que ja no cal fer amb l’eliminació de la rotonda ja que el plantejament vigent –segons consta al mapa urbanístic de Catalunya– encara no contempla aquest canvis. Tot dient que falta executar la segona fase, demana al govern una trobada per abordar aquests desacords: “Si no tenen voluntat es quedarà així i, tot i que no hi ha un acord signat, el compromís municipal consta en actes del Consell de Barri”.

Puri Moreno, de l’Associació de Veïns de Can Borrull, es mostra menys crítica i diu que, tot i que molts dels compromisos es van esmentar en reunions i que també se’ls va comunicar que gràcies a la baixa en la licitació l’obra es podria pagar amb fons de la Diputació sense haver de cobrar res al veïnat, cal parlar-ne. “És el moment de parlar però hem de tenir en compte que els problemes no neixen ara i que s’haurien pogut presentar al·legacions en el seu moment”, explica, “el govern actual no és responsable del que es troba fet”.

En aquest sentit, Moreno espera que l’Ajuntament comuniqui el cost a afrontar per cada veí: “Si consideren que han de cobrar-nos, que enviïn l’escrit i al·legarem que hi ha una subvenció i uns diners de lliure disposició que havien de permetre una rebaixa del cost per al veïnat”. Reconeix que un dels errors importants és que no hi ha cap document d’acord formal que estipuli que les voreres han de ser de 2 metres, deixant el compromís a actes del Consell de Barri. Entén la preocupació veïnal, sobretot d’aquelles persones afectades per les cessions, però defensa que s’han de seguir les vies estipulades: “La nostra associació ha presentat per registre un escrit per saber què es preveu fer ara. No estem en contra dels veïns i tampoc som advocats d’urbanisme. N’hem de parlar amb el nou govern”.

Tot i que els compromisos fossin verbals en el marc del Consell de Barri, el govern actual no pot dir que n’és desconeixedor ja que els tres partits tenien representació a l’òrgan de participació durant el mandat passat. De fet, la representant d’ERC-MES era l’actual alcaldessa, Mireia Ingla. És un dels punts als quals es poden aferrar els representants veïnals en les trobades que han demanat al tripartit.

elCugatenc ha demanat parlat amb el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, que tres setmanes i mitja després de la petició encara no ha respost a aquest diari. Tot i això, la resposta del govern i dels equips tècnics al veïnat és que les modificacions compromeses no tenen cap base i, que si es pretenien fer, s’haurien d’haver plantejat d’origen. Davant la petició de l’advocat del veïnat de fer una nova modificació que permeti alterar la mida de les voreres, l’equip d’urbanisme considera que aquest canvi de planejament no està justificat des d’una perspectiva d’interès públic.

Una de les primeres comunicacions del govern tan bon punt es va constituir al juny del 2019 incloïa les gestions que s’havien començat a fer i el seguiment de projectes del mandat anterior, entre les quals hi era l’execució de les obres, que deien que avançaven a bon ritme. Aquest diari també ha contactat amb Damià Calvet, com a extinent d’alcaldia d’Urbanisme, que ha remès aquest mitjà al grup municipal de Junts per Sant Cugat.

Notícies relacionades