Publicitat

Reflexions sobre l'habitatge, problemàtica global, lluites compartides, experiencies comunes

El divendres 9 d'octubre va tenir lloc la primera sessió del Grup de Lectura Crítica. En aquesta sessió vam debatre sobre el llibre "Armes de Barri; Lluites per l'habitatge i autoorganització", escrit pels col·lectius Federació Anarquista de Gran Canària, Sindicat d'habitatge de Poble Sec i Espai Veïnal Cabanyal.

Tot i que l'objectiu d'aquestes sessions no és arribar a unes conclusions concretes compartides per totes, sí que veiem important traslladar algunes de les reflexions que es van fer, per tal de compartir-les amb tothom i que puguin ser útils per a més gent. El debat va ser molt extens i es van tractar molts temes; aquí sols deixem algunes idees sobre alguns dels punts debatuts.

1. La problemàtica de l'habitatge, en què els preus (tant de lloguer com de compra) cada cop pugen més, ens afecta de forma molt similar tant a Gran Canària com a València, Barcelona o Sant Cugat. Evidentment cada lloc té les seves particularitats. Però la dinàmica és la mateixa. En el cas de Sant Cugat, veiem com s'ha viscut un procés brutal de gentrificació que busca expulsar a totes les persones pobres de la ciutat, convertint-la en una bombolla per a gent rica. A més, s'està generant una ciutat on no existeixen espais de socialització entre veïnes. Un cas paradigmàtic és Volpelleres, un barri creat de 0 per l'Ajuntament i que és un desert de socialització, on cada persona va a la seva, sense compartir res amb les seves veïnes. Per altra banda, també veiem com els suposats espais verds de la ciutat estan fets amb un disseny completament artificial, que intenta evocar la naturalesa, però mantenint-la sota un control total.

2. La qüestió de l'okupació apareix al llarg del llibre diverses vegades com una forma de resoldre situacions d'extrema vulnerabilitat. Durant el debat analitzem que és sols una eina, que no es pot considerar un fi en si mateix, però que davant la manca d'alternatives és útil per combatre l'especulació i l'avarícia dels que acaparen habitatges mentre hi ha gent que dorm al carrer.

3. En el debat que vam tenir al Grup de Lectura Crítica no es va donar una posició comuna respecte a si s'ha de participar de les institucions o no, però sí que es va veure una desconfiança general cap a l'administració i les institucions. Tant al llibre com en la nostra experiència personal veiem com les institucions actuen com un forat negre de les dinàmiques de lluita. Analitzem que les mobilitzacions que són encarrilades per la via institucional acaben desproveïdes d'energia per a aprofundir les reivindicacions i en el millor dels casos tenen com a resultat algunes petites millores. A més, per molt bones intencions que es tinguin, pensem que les institucions tenen dinàmiques pròpies, i la majoria de vegades els manquen els recursos i eines per a resoldre realment les problemàtiques i injustícies socials.

4. Un dels temes que més interès ens va generar en el debat va ser la qüestió de la importància de la comunitat. Per un costat es va comentar que l'urbanisme condiciona moltíssim les possibilitats de crear teixits comunitaris. Però també les mateixes vivències i cultura de cada persona. Per exemple les persones que li donen més valor a la feina i a l'estatus socioeconòmic no generen llaços de confiança i suport amb gaire gent del seu voltant. Però les persones que per la precarietat es veuen obligades a treballar tot el dia tampoc tenen el temps que requereix teixir aquests llaços. En tot cas, per molt difícil que sigui crear aquests llaços, creiem que és imprescindible per a encarar les lluites. Sols des del suport mutu, des de la força que et dóna tenir un col·lectiu amb tu, es poden resoldre els problemes i podem trencar amb la vergonya que ens imposa el mite de "l'ascensor social del capitalisme" i que ens responsabilitza de la pobresa que patim. Per això hem de treballar per crear una cultura comuna i comunitària, a base de referents d'oci i festius comuns, de lluites compartides, etc.

5. Finalment, un últim punt que voldríem compartir és el debat sobre les relacions entre "militants" i "afectades". Vam veure que moltes vegades s'estableix en alguns col·lectius aquesta diferenciació, promovent un enfocament a l'hora de resoldre els conflictes que s'acosta molt a l'assistencialisme de les ONG. Creiem que totes som "afectades", el que pot variar és el moment en què ens veiem en aquesta situació. Per això valorem positivament la dinàmica d'incorporar a les persones en la gestió i solució dels seus propis casos, per exemple en el cas de l'habitatge. I que cada persona s'empoderi, i senti que està fent coses per solucionar la situació, en comptes d'esperar passivament que algú ho resolgui per ella. També veiem que aquest enfocament té limitacions, ja que estem extremadament condicionades pel capitalisme, i moltes persones s'allunyen dels col·lectius un cop resolta la seva situació; però moltes d'altres no. I això és el que ens dóna esperances.

Llibertàries Sant Cugat