Desprotegides

Aquesta és la paraula que defineix a moltes dones que han patit violència masclista. Potser et resulta estrany perquè no ho has viscut de prop, però, per desgràcia és la realitat de moltes dones.

Els casos mediàtics ens visibilitzen una realitat que ens costa de creure, una enorme i llarga carrera d'obstacles per aconseguir la tant enyorada "justícia". Les coses no haurien de funcionar així, les institucions haurien de protegir les víctimes i no afegir maltractament institucional perquè una, quan és víctima, necessita aquest emparament. No et treu el dolor causat però posa una pedra per poder tancar ferides.

Fa anys, el meu advocat em va dir: "Veus la representació de la justícia? Una senyora amb una bena als ulls i una balança a la mà, doncs això és". Ell no es referia al sentit d'equanimitat davant de la institució, es referia a que no importava qui tenia raó : "Justícia és com una loteria". Trist començament vaig pensar. Jo, com moltes dones, no tenia la més absoluta esperança en el sistema, pensàvem que la veritat era més que suficient.

La realitat de moltes dones que han patit una violència masclista és la sensació de desprotecció, d'haver d'explicar de forma continuada el que t'ha passat, de tenir professionals davant que no tenen formació en violències, de continus qüestionaments, de manca de teràpies i de personal especialitzat, de moltíssims fronts oberts, de desamparament.

Malgrat tot, malgrat la llarguíssima carrera d'obstacles crec que és bo visibilitzar el que t'ha passat. Primer perquè tu no has tingut la culpa i fer-ho t'ajudarà a fer passos endavant en la teva recuperació. El silenci fa que es perpetuïn les violències.

 

Tenim la sensació que augmenten les violències perquè en parlem més, perquè denunciem més i perquè les visibilitzem més. Però ha sigut i és la realitat de milers i milers de dones a tot arreu.

Cal protegir les víctimes, acompanyar-les i donar-los el nostre suport; el necessiten.

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades