Educació sexual a l'escola catalana

Fa una setmana el Conseller d'educació Josep Bargalló anunciava una notícia desitjada per molta gent. Catalunya implementaria de manera transversal l'educació psico-sexual-afectiva des de P3, tres anys fins 4t d'ESO, 15 anys en centres públics i concertats. De moment, pionera doncs hi han tres autonomies on es treballa de forma reglada la matèria però des de la secundària, Comunitat Valenciana, Aragó i Navarra.

Potser et preguntaràs si cal de tan petits. Fa poc sentia a algú rient-se i banalitzant el tema. Crec que anem tard i això ens ho demostra l'alta proporció d'adolescents que estableixen les seves relacions basades en relacions de domini i poder, de conductes estereotipades basades en criteris d'amor romàntic. Els nostres adolescents estableixen relacions sexuals cada cop més aviat però amb desconeixença, moltes vegades, del terreny afectiu, del respecte i de l'aprenentatge dels límits. Molts d'ells accedeixen a la sexualitat per la via del porno utilitzant aquests referents en la seva pràctica.

Fins ara es parlava de sexualitat de forma puntual als instituts en alguna assignatura, es parlava quan ja estaves a punt de sortir de l'institut i l'abordatge majoritàriament era des del punt sanitari i de prevenció. Però no és parlava de diversitat de gènere, d'afectivitat, de respecte i menys d’una forma transversal i amb un professorat que en les seves oposicions incorporen la perspectiva de gènere. Aspectes fonamentals per deixar de menysprear, de cosificar i violentar a les dones o altres col·lectius.

Cal moltes accions per reinvertir tot aquest masclisme que impregna ja des de la infància. I l'educació n’és peça fonamental, des d’aquí podem fer canvis cap una societat més equitativa, més justa i igualitària de totes les persones que la integren sigui qui sigui el seu sexe u orientació sexual.

 

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola

Notícies relacionades