Publicitat

El SAP

El Síndrome d'Alienació Parental (SAP) va ser inventat per Richard Gardner, un psiquiatra nord-americà al 1985, amb aquest concepte es referia a un conjunt de símptomes que pateixen les filles i fills quan un dels progenitors, mitjançant diverses estratègies, transforma la consciència de les criatures amb la intenció de destruir i impossibilitar els vincles amb un dels progenitors.

El síndrome mai ha estat validat científicament ni jurídicament però, malgrat no ser reconegut, hi és present en moltes sentències amb altres noms com: interferències parentals, instrumentalització dels fills i filles o simplement rentat de cervell. Utilitzat àmpliament en justícia per alguns professionals de la justícia, psicologia, forenses, pèrits...Suposa un greu perill per les dones víctimes de violència masclista i les seves criatures.

Els maltractadors acostumen a negar la violència que exerceixen sobre les seves parelles i no sols la neguen sinó que moltes vegades diuen que les maltractadores són elles i moltíssimes vegades també utilitzen les criatures per parlar malament de les mares, per continuar fent-les mal malgrat la separació. El dolor és terrible doncs les criatures son el bé més preuat per elles i si pensaven que, un cop separant-se, acabaria tot el maltractament descobreixen aviat que no és així, que ells continuaran exercint tot el domini i control que puguin per destruir-les a elles, les que han gosat a abandonar-los.

Sota el SAP tot el que digui la dona i les criatures es veurà com una manipulació de la mare contra el pare, aquí no hi compta la violència de gènere. Recordem el cas mediàtic de Joana Rivas, on el maltractador, malgrat tenir sentències per maltractament, va obtenir la custòdia dels fills. I és que Gadner assegurava que aquest síndrome es curava amb la teràpia de l'amenaça, on recomenava als tribunals treure la custòdia de les nenes i nens al pare o mare alienant i donar-li la custòdia a l'acusat de maltractament o abús. Terrible, oi? Doncs és el cas de moltes dones víctimes de violència masclista.

Molt abans que Gardner inventés el nom ja existia en les nostres creences, en les nostres institucions i en la nostra estructura social, en la ideologia i cultura patriarcal.Hi ha mites i creences que les dones som manipuladores de mena, que la falsedat és pròpia de nosaltres ja que som éssers emocionals, que som venjatives i que denunciem falsament.

El SAP, aquest síndrome que no existeix però que provoca situacions de d’oblit en víctimes de violència masclista, tant en les mares ecom en els nens i nenes. No es diu SAP és diu justícia patriarcal.

Marinel Guillamón, fundadora de No estàs Sola

Notícies relacionades