Marta Vidal

La Xesca, un relat molt més ample

Ja tenim data per al desallotjament de la Xesca. Tenim clar, però, que no ens quedarem de braços plegats. Davant d'aquesta mostra de poder, resistirem, ens celebrarem, farem soroll i en parlarem; en parlarem perquè la resistència també es troba en el camp conceptual.

Mai ningú podrà desallotjar els nostres somnis

Encara recordo aquells temps en que el projecte d’un casal okupat a Sant Cugat era un somni. Feia molts anys de l’última experiència d’un Centre Social Okupat i alliberar un espai a la ciutat aparador es veia com una fita impossible, alhora que molt necessària. Les que ho teníem per somni, també sabíem que algú havia de llençar la primera pedra. I així ho vam fer el 28 d’agost del 2016. Els primers dies es respirava un aire carregat de neguit, que creixia amb la pregunta: “Quan vindran a fer-nos fora?”.

Una mirada a l’oci nocturn de Sant Cugat amb la perspectiva de l’urbanisme feminista

Quan sents que al costat de casa teva una persona que podria ser la teva germana, la teva amiga o la teva veïna ha estat violada, l’angoixa que t’apareix a la boca de l’estómac no se’n va fàcilment. És una angoixa que et connecta, com a dona, amb una por que coneixes; la por de quan tornes a casa de nit i has de calcular quin és el camí més segur -que no el més curt: “Si vaig per aquí, em sentiré segura perquè sé que està il·luminat però no hi ha cap casa a prop”.

Què té el Quinto que el fa tan especial?

‘Han picat quinto!’ Són les dues de la matinada i l’úlitma partida de la nit s’ha acabat. Però encara no és hora d’anar cap a casa. Abans, cal recollir tot l’escampall de guixes i cartons, assegurar-te que ningú es deixi el seu abric, que cap pancarta política quedi penjada a la paret i fer pedagogia perquè les persones que s’acumulen a l’entrada no deixin les burilles dels cigarros al parc infantil.

Subscribe to Marta Vidal