Apatia adolescent

Es passa el dia davant la tele tirat al sofà o amb la tablet, el mòbil i els videojocs tancat a l’habitació. No sembla que li interessi fer res, quan li proposem alguna activitat ens fa cara de pomes agres.

Des d’una visió adulta ens costa entendre aquesta inactivitat. La nostàlgia ens fa pensar en aquells temps en els quals teníem tanta energia, vivíem el dia a dia sense grans responsabilitats i amb mil oportunitats obertes al nostre abast. Per un motiu adaptatiu, i gràcies a ell, ens oblidem de la desídia i incertesa que vam patir quan érem adolescents i, en general, només recordem els moments més intensos. L’adolescència és una etapa llarga, probablement cada cop més llarga, durant la qual els nois i les noies transiten per diferents estats i formes de sentir. Al dinamisme, la rebel·lia i l’inconformisme adolescent sovint l’acompanya l’apatia, l’avorriment crònic i la desmotivació.

Els processos de cerca de la pròpia identitat poden anar acompanyats de sentiments d’angoixa i desmotivació. És un moment en què les seguretats de la infància desapareixen: aprendre a tolerar les frustracions i els fracassos no és fàcil i pot portar als adolescents a refugiar-se en sí mateixos i a adoptar actituds apàtiques o cíniques vers el món que els envolta. Què podem fer per revifar les ganes de fer coses i fomentar la motivació?

Intentar imposar activitats que no volen fer només farà créixer el seu malestar i, possiblement, crear conflicte entre vosaltres. Tampoc és bona idea queixar-se de la seva actitud i fer comparacions tipus: doncs jo a la teva edat...

El millor que podem fer és ser un bon exemple, que et vegi llegir el diari o un llibre, sortir d’excursió, anar a una exposició, quedar amb els amics, etc.

Escolta’l quan et parli de coses que l’interessin o el preocupin, encara que siguin banalitats per a tu i estimula les seves inquietuds o vocacions per passatgeres o poc realistes que semblin. Respecta les seves opcions personals i mostra-li la quantitat d’alternatives que té per escollir. Pots proposar-li el contacte amb associacions o entitats que encaixin amb els seus interessos.

Estimula, però no forcis. Pensa que certs nivells d’apatia són normals i formen part del procés de desenvolupament. Ara bé, si els nivells de desmotivació i desgana són molt alts, no vol sortir ni fer res, demana ajuda abans que la situació es compliqui, pot ser que estiguin passant coses que van més enllà d’un desenvolupament equilibrat.
 

Mònica Marqués Monner, psicòloga i psicopedagoga d’Actua   

Notícies relacionades