L'adolescència i les TIC

L'adolescència transcorre, en la majoria dels casos, sense masses conflictes, o si més no els conflictes habituals d'aquesta etapa: portar la contraria als adults, estar més centrat en la diversió que en el deure, desafiar i contestar les figures d'autoritat, etc. En la nostra cultura, l'adolescència s'entén com una etapa de transició en la qual els nois i noies s'exposen a situacions d'adult sent encara una mica nens. Aquesta circumstància fa que els adolescents constitueixin un grup de risc, ja que tendeixen a buscar noves sensacions i experiències i a porta-les a límits que poden resultar perillosos.

En aquest sentit, als adolescents encara els falta la maduresa per poder calibrar les situacions de risc-benefici, i sovint caminen per una corda fluixa. Seguint aquesta línia, la majoria d'adolescents estan especialment fascinats per les possibilitats que els ofereix Internet, el mòbil i els videojocs, doncs constitueixen un mitjà extraordinari de relació, comunicació, aprenentatge, satisfacció de la curiositat, lleure i diversió. A més, el ritme de vida trepidant característic de les urbs occidentals ofereix als adolescents d'avui en dia contextos educatius que afavoreixen la conducta ràpida, on poques vegades es proporcionen moments per a la reflexió i per manegar la tolerància a l'avorriment.

Així doncs, part de l'atractiu d'Internet per als joves ve donat per la resposta ràpida, les recompenses immediates, la interactivitat, les múltiples finestres amb diferents activitats i la possibilitat de ser visibles davant dels altres, reafirmar la identitat davant el grup i estar connectats als amics. Tot això fa que nois i noies adolescents siguin especialment vulnerables a fer un ús desmesurat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), o inclús acabar desenvolupant una addicció. Segons els estudis clínics, són especialment vulnerables els adolescents que estan sotmesos a circumstàncies d'estrès (fracàs escolar, frustracions afectives o competitivitat) o de buit existencial (aïllament social o manca d'objectius), compten amb hàbits de recompenses immediates i disposen amb facilitat de l'objecte de l'addicció (mòbil, tauleta, internet...).

Les principals senyals d'alarma que denoten un ús problemàtic de les TIC són les següents:

- Privar-se de son (<5 hores) per estar connectat a la Xarxa, a la qual es dedica uns temps de connexió anormalment alts.

- Descuidar altres activitats importants, com el contacte amb la família, les relacions socials, l'estudi o la cura de la salut.

- Rebre queixes en relació amb l'ús de la Xarxa o del smartphone d'alguna persona propera, com els pares o els germans.

- Pensar en la Xarxa o en el telèfon intel·ligent constantment, fins i tot quan no s'està connectat, i sentir-se irritat excessivament quan la connexió falla o resulta molt lenta.

 

- Intentar limitar el temps de connexió, però sense aconseguir-ho, i perdre la noció del temps.

- Mentir sobre el temps real que s'està connectat o jugant a un videojoc.

- Aïllar-se socialment, mostrar-se irritat i baixar el rendiment en els estudis.

- Sentir una eufòria i activació anormal quan s'està davant del smartphone.

Quan es detecten algunes d'aquestes senyals el millor és adreçar-se a un professional que pugui ajudar tant a la família com al noi o noia a regular l'ús de les TIC i a afrontar aquelles situacions que els ha portat a aquesta desregulació.

Mònica Marqués Monner, psicòloga i psicopedagoga d'Actua

Notícies relacionades