Reeditar els Pactes de la Moncola? Una mirada sindical

El coronavirus és una pandèmia que provoca una crisi sanitària, econòmica i social que no fa més que afegir-se i agreujar la crisi global creixent en què ja estàvem immersos. 

Quan el president del govern espanyol diu que la situació que estem vivint requereix un gran pacte d’estat semblant al Pacto de la Moncloa que es va signar ara farà quasi 43 anys, dedueixo automàticament que les mesures que es pensen aplicar tornaran a perjudicar els sectors més desfavorits, seran impopulars i, per tant, la seva aplicació requerirà que els protagonistes polítics, socials i econòmics posin la seva signatura per compartir la responsabilitat de la desfeta.

Alguns aspectes del que van ser els Pactes de la Moncloa

Fem memòria. Aquells pactes es van signar amb total opacitat i manca de participació dels agents socials a la tardor de l’any 1977. Tenien un abast molt ampli en el terreny polític, social i econòmic.

Encara eren vigents la majoria de lleis franquistes, teníem constitució i monarquia acabades d’estrenar, crisi econòmica de llarg recorregut ocasionada per l’increment del preu del petroli, amb inflacions anuals superiors al 25% i una conflictivitat social i laboral molt elevada.

Feia quatre dies que Adolfo Suárez, antic Ministro-Secretario del Movimiento, havia guanyat les primeres eleccions de la democràcia al davant de la Unión de Centro Democrático, que amb  Alianza Popular aplegava la representació política provinent del franquisme. El PSOE, el PCE (legalitzat poc temps abans) i altres formacions polítiques d’esquerres varen obtenir una important representativitat a les Corts.

En aquest context es van produir una tanda de contactes i converses entre els agents polítics dels que l’opinió pública no va tenir informació detallada fins que van ser signats pels líders del parlament amb Carrillo i la resta de formacions d’esquerres incloses. Les formacions sindicals CCOO i UGT varen signar a darrera hora després d’algunes resistències, en consonància amb les formacions polítiques que els eren afins i per no quedar-se fora del pacte. Formacions sindicals com la CNT i d’altres van denunciar i rebutjar aquests acords per considerar-los molt perjudicials per als interessos de la classe treballadora.

L’atur creixia, la inflació era descomunal i sagnava les classes populars. Les vagues a les fàbriques i les manifestacions als carrers eren diàries. Calia contenir la conflictivitat i establir mesures que afavorissin els interessos del sistema econòmic. Ras i curt: calia la signatura d’un pacte. 

Tot repassant algunes informacions crítiques que es varen publicar a la revista llibertària Bicicleta(núm. 2 – novembre 1977) en relació als pactes que tenien a veure amb la conflictivitat laboral i les aspiracions sindicals, es denunciava que, un cop ja signats els pactes, es va obrir una tanda de converses  amb les centrals sindicals i les associacions patronals per donar la falsa sensació de transparència, diàleg i negociació amb els agents socials i econòmics. Paradoxalment després d’hores i dies de negociació el final sempre era el mateix: no es podia canviar cap acord que ja havia estat signat per tothom, inclosos els líders de CCOO i UGT.

L’acord més important que es volia revertir era el que contemplava que les empreses que garantien un increment salarial del 22% podien reajustar les seves plantilles i reduir-les en un 5%.

Cal tenir en compte que la inflació interanual de l’any 1977 va ser del 26,4%, en la línia dels anys anteriors. Amb el pacte signat s’acceptava tàcitament, amb els vist-i-plau dels sindicats majoritaris, la pèrdua adquisitiva de quasi un 5% anual i el possible acomiadament del 5% de les plantilles. 

Tampoc es van atendre altres demandes com la celebració d’unes eleccions sindicals (en plena fase de desmantellament del sindicat vertical franquista), la devolució del patrimoni històric dels sindicats confiscat durant la Guerra Civil, la derogació de la normativa vigent sobre l’acomiadament, la regulació del dret de vaga...

L’argument era clar. No es podien desfer els acords ja signats perquè això suposaria reobrir una nova tanda de negociacions que ja no era possible.

Podem afirmar que els Pactes de la Moncloa van suposar posar ordre en un moment de buit legal, amb la intenció de preservar i reforçar els interessos econòmics i polítics d’unes elits que van iniciar el camí gradual del neoliberalisme aquí i arreu, fins arribar a la situació de crisi global que tenim ara. 

El coronavirus només ha agreujat la situació d’un planeta explotat que no para d’avisar que ha arribat al límit, una economia salvatge amb la riquesa concentrada en poques mans i amb milers de milions de persones sota el llindar de la pobresa, amb crisi de valors democràtics i humanitaris, amb sistemes polítics populistes campant i guanyant adeptes... 

És per això que parlar ara de gran pacte d’estat o Pactes de la Moncloa és sinònim de parlar de blindar el sistema, de perpetuar els privilegis, de fer pagar la crisi econòmica als sectors socials més dèbils, de poder seguir en la mateixa direcció encara que anem abocats al desastre: Pactem per a que res canviï. 

Aquestes propostes ens agafen confinades i afeblides. La classe treballadora està lluny del poder de mobilització dels anys 70. L’esquerra ha perdut múscul ideològic...

Per contra, la població estem  patint directament i en carn pròpia una situació sense precedents que ens fa pensar i reflexionar sobre cap a on hem de dirigir les nostres passes quan ens posem novament a caminar. No necessitem uns pactes secrets signats des de dalt tant i com es va fer fa anys. Per contra, ens cal obrir finestres, que corri l’aire. Ens cal un gran debat social amb la participació de tothom.

Estaria bé guanyar protagonisme social en la decisió sobre si seguim tancant els ulls i ens deixem endur per la inèrcia capitalista que ens porta al desastre o, per contra, construïm un nou camí cap a la solidaritat, la cooperació, el respecte al planeta, el repartiment dels recursos i la construcció d’una vida més plena. Poca cosa.

Pep Martínez, exmembre de la revista Bicicleta

Notícies relacionades