Dieta mediàtica

La degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, escrivia, a la presentació del número 180 de la revista Capçalera el gener del 2019, que un dels objectius bàsics del mandat de la Junta actual del Col·legi era l’alfabetització mediàtica de la població.

Per reforçar el seu missatge va utilitzar una analogia interessant. “Que els i les joves aprenguin a tenir una dieta alimentària saludable és fonamental, però també una bona dieta mediàtica. Que sàpiguen què consumeixen i per què. I que siguin capaços de prendre decisions sobre què volen consumir, amb capacitat crítica.”

Actualment la “varietat mediàtica” és gairebé una obligació si es pretén estar ben informat. Cal que construïm el nostre propi mosaic amb informacions d’aquí, d’allà i de més enllà per aproximar-nos al màxim als fets, a l’estat real de la qüestió. Fer-ho és feixuc, cansat i, si no coneixem una mica el sistema mediàtic, fins i tot impossible. Però amb aquesta dificultat també hi compten els interessats en propagar falses veritats i desinformació.

Prenc nota de les paraules de la degana i vario la meva dieta mediàtica per un dia escoltant els podcasts de dos programes de tarda de la ràdio espanyola: COPE Tardes Fernando de Haro i Pilar Cisneros i La Ventana de la Cadena SER amb Carles Francino.

Els dos magazins s'assemblen com un ou a una castanya.

L’ou seria La Ventana de Carles Francino i el seu equip. Programa gairebé rodó, apte per a tota mena de receptes que mariden amb pràcticament qualsevol menú de l’actualitat. D’aparença fràgil, pels múltiples canvis locutor, però amb un contingut sucós i sa. En Carles Francino barreja ingredients, moltes vegades antagònics, de manera subtil i imaginativa aconseguint una digestió perfecta dels continguts per a l’audiència.

 

La castanya seria Cope Tardes. Una fruita de tardor amb la closca dura i peluda difícil de pair. El locutor Fernando de Haro està fora de lloc com una castanyera massa abrigada venent el seu producte espinós en ple canvi climàtic. La closca peluda i punxeguda, com els continguts del programa, difícil de pelar, com el to del locutor i difícil d’empassar sense anar acompanyada d’algun licor ranci com la mateixa emissora. Els continguts del magazín, només són aptes per aquells que tinguin la voluntat i la paciència de trencar les diferents capes protectores i excloents. Pilar Cisneros seria com la cuinera que s’esforça per elaborar postres dolços amb ingredients moltes vegades caducats.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades