Homo Deus

L’historiador i escriptor israelià Yuval Noah Harari s’ha convertit en una de les veus de referència en aquests moments d’incertesa. L’any 2016 es va publicar la traducció al castellà del seu llibre Homo Deus: breve historia del mañana com a continuació del celebrat Sapiens: De animales a dioses (2011). Algun dels conceptes exposats al llibre  es revelen d’absoluta actualitat, com per exemple:

La ideologia del liberalisme sorgida arrel del triomf de la revolució industrial a finals del segle XIX està en perill. La idea liberal basada en la importància del ésser humà lliure i de la força de l’individualisme per al progrés trontolla. El tsunami d’avenços tecnològics que estem vivint pot arribar a marginar a gran part de la humanitat. 

La gran quantitat de mà d’obra necessària per a fer funcionar les fàbriques i greixar els exèrcits de les elits s’està veient arraconada per una estratègia molt més rendible: invertir en una reduïda tria de superhumans ciber millorats i en algoritmes capaços de prendre tota mena de decisions abans reservades als humans. L’individu seguirà tenint valor però només de manera col·lectiva. 

Als segles XIX i XX la medicina aspirava a curar els malalts. Avui en dia està vivint un canvi conceptual gegantí. Dedicar-se a millorar la vida dels sans que s’ho puguin permetre. Aquesta disrupció provoca l’aparició d’una bretxa biològica gegant entre rics i pobres. Per tant, l’equilibri liberal consistent en un sistema capitalista que s’apropia del millor del socialisme i en descarta el pitjor, salta pels aires.

Els algoritmes avui en dia comencen a ser més eficaços, fiables i econòmics que els humans en molts camps. Gegants tecnològics com Google, Facebook o Amazon ens coneixen millor que nosaltres mateixos. Poden diagnosticar millor que el metge de capçalera les nostres malalties. No només perquè ho saben tot de nosaltres sinó per la seva habilitat per capturar, processar i agregar les dades. A l’hora de triar parella, recomanar-te una persona per davant d’un altre basant-se en tota la informació que ha acumulat sobre tu els últims anys. També són capaços de decidir per nosaltres quin candidat votar a les pròximes eleccions comprovant la tensió arterial que tenim en llegir segons quines notícies, destriant els missatges buits de contingut dels candidats i comparant les promeses electorals fetes pel candidat en altres eleccions. Aquests algoritmes aprenen a prendre decisions en funció dels sentiments i els interessos reals dels nostres algoritmes bioquímics.

Aquest canvi d’autoritat no és el resultat de decisions governamentals perverses. Som nosaltres mateixos que els donem el recurs més valuós que encara tenim, les nostres dades. Els gegants de la tecnologia ens controlen i es lucren amb elles. 

Pot arribar un moment que l’algoritme esdevingui sobirà per ell mateix. Des del moment que adquireix la categoria d’omniscient, sabrà molt més que nosaltres i pot començar a manipular-nos i a prendre les nostres decisions de manera molt més eficaç. Per tant, aquells que controlin els algoritmes, controlaran la humanitat. Aquest no és un escenari apocalíptic, és un escenari post liberal amb moltes incògnites a resoldre.

Roger Valsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades