La capsa vermella

Una casa a punt de ser enderrocada a Sant Cugat amagava un tresor. Dues capses amb més de cinc mil negatius ben conservats i el positivat en paper de set-centes imatges inèdites de la Guerra Civil que el fotògraf Antoni Campañà havia amagat al garatge de casa seva.

El descobriment fortuït de les capses va portar al nét del fotògraf, Toni Monné Campañá, a contactar amb el periodista de La Vanguardia, Plàcid Garcia Planas. Aquest, meravellat davant de la magnitud de la troballa, va contactar amb el fotògraf David Ramon, de l’agència Getty Images, i amb l’historiador Arnau González i junts han editat el llibre La Capsa vermella a l’editorial Comanegra.

La troballa va merèixer abans un espai destacat al Suplement Cultural número 900 de La Vanguardia de dia 5 d’octubre amb el títol La caja de Campañà: imágenes desconocidas de la Barcelona en guerra.

El repte era seleccionar una quantitat raonable d’imatges per a poder editar un llibre que, de ben segur, no serà l’últim. Arcs d’esglésies enderrocats pels revolucionaris, retrats atractius d’anarquistes que van acabar sent postals, protestes davant de la Pedrera per la manca d’aliments, enterramorts a Montjuïc de les primeres víctimes de la guerra, vehicles cremats a Port-Bou, soldats saludant per la finestra del tren camí del front lluint la senyera i un llarg etcètera.

El llibre, amb una edició impecable, no és un simple recull de fotografies. Hi ha un relat que contextualitza unes imatges mai vistes fins ara. Tal com va dir el dijous 7 de novembre el periodista Plàcid Garcia Planas a la presentació de l’obra, les guerres tenen molts matisos. Una persona que al matí és un assassí, a la tarda pot ser víctima. Les fotografies descobertes ens endinsen en la dura quotidianitat de la guerra a la ciutat de Barcelona i a altres indrets de Catalunya.

 

Campañà va amagar els negatius perquè ningú els veiés però no els va destruir. Tampoc després de la mort de Franco, quan altres col·legues com Agustí Centelles van recuperar fotografies fetes durant la Guerra Civil per organitzar una exposició el 1978, les va fer públiques. Tampoc el 1989, a l’any de la seva mort, quan la Fundació Caixa de Barcelona va dedicar-li una exposició antològica.

Per qui eren aquelles imatges doncs? Què pensaria Antoni Campañà del llibre?

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades