Posar portes al camp

Els intents de limitar la llibertat d'expressió en alguns països podrien provocar l'autocensura dels creadors de continguts. La tecnologia, però, permet que les vies d'expressió artística, sentiments o d'opinió acabin trobant camins per fer arribar el missatge. El refranyer popular sempre ens ajuda i, en aquest cas, "posar portes al camp" s'hi escau perfectament.

La societat d'avui en dia consumeix continguts que apel·lin a les seves emocions. No demana fets implacables. La realitat és tan complexa i inestable que els individus es refugien a escoltar a aquells que els ofereixen confort i seguretat. Els esforços que es fan per a formar a la societat en el consum dels mitjans de comunicació podrien ser estèrils perquè, malauradament, l'educació és menys transformadora del que pensem. Tenen més capacitat transformadora els interessos i les astúcies dels creadors de postveritat. Ens seguiran prenent el pèl amb les Fake News pels segles dels segles.

Un àmbit on trobem clarament aquesta mena de continguts manipulats és a la premsa esportiva. L'esport és emoció, és sentiment i sovint s'aprofiten aquests factors per canalitzar les pulsions violentes de la societat. Hi va haver una època en la història del futbol en què no era un espectacle de masses sinó un passatemps on els jugadors es divertien i escrivien el seu relat. La majoria de la premsa esportiva actual contribueix a atiar un clima de violència soterrada i la gent es deixa seduir per informacions que tenen una altra dimensió, maneres diferents d'aproximar-se a la veritat. Ens ho creiem tot sense cap mena d'evidència científica. L'empobriment del llenguatge provoca una manca de vocabulari per explicar la raó i les experiències.

La filòsofa Marina Garcés ens parla al llibre Nova il·lustració Radical del concepte 'analfabetisme il·lustrat' com una nova forma d'impotència que es mesura en la nostra relació amb els continguts. No sabem què fer d'allò que sabem i no ens hi sabem relacionar. Una de les altres raons per les quals es diu que la raó ha mort és perquè el llenguatge ha patit la mateixa sort. No sabem expressar bé la raó. Garcés aposta per una nova il·lustració radical.

Aturar-se, agafar distància amb el flux d'informació que assumim diàriament per comprendre els fets, crear una opinió i, finalment, poder arribar a un esperit crític.

 

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades