Tots Sants

Divendres 1 de novembre es van veure les típiques escenes de cada any als cementiris del nostre país. Cues de gent carregades amb productes de neteja per endreçar les tombes dels seus éssers estimats. Una vegada a l'any no fa mal.

L'escena té els dies comptats si fem cas de les estadístiques. Al nostre país la incineració dels difunts és una tendència a l’alça i el 2017 va suposar el 38,43% dels casos. Lluny encara de països com els Estats Units on la taxa de cremació ja havia superat a la d'inhumacions l'any 2015.

La Asociacion nacional de servicios funerarios, Panasef, fa temps que ha pres nota de les noves tendències i tracta d’adaptar-se als nous temps. Al seu canal de YouTube podem trobar vídeos com: El origen de la cremación de los fallecidos, Un servicio funerario no es un adiós, es un gracias o El orgullo de ser funerario. L’estrella indiscutible del canal és un vídeo de tres minuts i cinquanta-set segons publicat fa un any titulat El funcionamiento de un horno crematorio. El vídeo acumula 857.374 visites a dia 1 de novembre i no és res de l’altre món, mai millor dit, però mostra de l’interès que existeix per aquesta manera d’acomiadar als éssers estimats.

La innovació i la consciència ecològica ha arribat també a aquest sector. L'últim crit als Estats Units i al Canadà és la hidròlisi alcalina. Es tracta de dissoldre el cos en un cilindre amb una solució líquida a més de 170°. La proposta ha aconseguit l'etiqueta d'ecofriednly perquè no consumeix recursos naturals, com la fusta del taüt, i tampoc emet gasos contaminants. Esperem amb impaciència que estigui disponible a casa nostra abans que no sigui massa tard.

Altres opcions originals són convertir les cendres del difunt en diamants, enviar-les a l’espai en un satèl·lit de SpaceX —empresa del fundador de Tesla, Elon Musk o convertir-les en compost per donar vida a un arbre. El més original, però, va ser Keith Richards, guitarrista dels Rolling Stones. En una entrevista l’any 2207 a NME magazine, el cocreador d’himnes com Satisfaction o Angie va confessar que havia esnifat les cendres del seu pare Bert. I know, it’s only Bert ashes but I like it.

 

Amb aquest ritme vertiginós d'innovació, és molt possible que molt aviat a TMB no li calgui reforçar el servei d'autobusos que comuniquen la ciutat amb els cementiris cada primer de novembre perquè no tindrem làpides a netejar. Haurem de buscar altres excuses per visitar els cementiris com, per exemple, gaudir del seu paisatge i de l'arquitectura funerària. National Geographic va publicar l’any 2018 una ruta pels onze cementiris més bonics d'Espanya. Hi apareixen tres cementiris catalans; el General de Reus, construït el 1869 pel polític Josep Sardà i Cailà, el d'Igualada, dissenyat per Enric Miralles i Carme Pinós inaugurat el 1994 i qualificat per la revista del marc groc com "... una de las necrópolis más modernas y nuevas de España", i el de Montjuïc a Barcelona.

Una vegada l’any no fa cap mal.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades