Els intents de limitar la llibertat d'expressió en alguns països podrien provocar l'autocensura dels creadors de continguts. La tecnologia, però, permet que les vies d'expressió artística, sentiments o d'opinió acabin trobant camins per fer arribar el missatge. El refranyer popular sempre ens ajuda i, en aquest cas, "posar portes al camp" s'hi escau perfectament.
Entrar a Twitter i topar-se amb un anunci de Lidl amb el text: "¡En Cataluña ya hemos eliminado las bolsas de plástico de sección para fruta y verdura y las hemos sustituido por bolsas 100% biocompostables!" és, si més no, intrigant.
Només a Catalunya han eliminat les bosses de plàstic per a la secció de fruita i verdura? Per què només a Catalunya? Què passa amb les bosses de plàstic de les altres ciutats del Reino de España com Coslada, Palma, Majadahonda o Boadilla del Monte on Lidl té botigues? Deu ser cosa de l'algoritme de Twitter.
La sortida del sol és el millor espectacle diari. A les set del matí tocades surt per l'est i el mar sembla entrar en ebullició. On hi ha ocells hi ha peix, diuen els pescadors. Si ens hi fixem bé podrem veure com salta el sonso i, amb una mica de sort, algun peix més gros a la caça. Hi ha qui diu que ha vist molts dofins aquest estiu, altres diuen que les meduses no els han deixat banyar i sempre hi ha qui presumeix d'haver pescat el peix més gros. Tots exageren perquè el mar és impossible d'explicar amb una frase.
L’Open Arms és un remolcador construït l’any 1974 de 37 metres d’eslora i 9,5 de màniga. El seu nom anterior era Ibaizabal Tres, tenia base a la Corunya i va ser donat per la naviliera Ibaizabal a Proactiva Open Arms l’any 2017. L’interior i les cobertes del remolcador es van adaptar per acollir a les persones rescatades i es van instal·lar nous equips de comunicació.
L'ONU ha publicat un informe recomanant menjar menys carn i més vegetals per lluitar contra el canvi climàtic. Els més de cent experts autors implicats incideixen en els hàbits dels països més desenvolupats, grans consumidors de carn. La cursa per limitar l’escalfament global a 1,5 graus per sobre els nivells preindustrials ―objectiu de l’acord de París del 2015― pot ser una batalla perduda si no aconseguim fer un ús més sostenible de la terra conreable.
Alegria, és Festa Major. Com cada any es trenca la rutina de les places majors dels pobles i ciutats del nostre país. Les terrasses dels bars deixen lloc a escenaris on les orquestres patxangueres fan ballar a grans i petits fins que surt el sol.
Anem tot l’any revolucionats desitjant que arribi aquesta setmana. Per fi podrem agafar vacances! Ara toca reduir el ritme com si ens apropéssim a una zona de peatge: 120, 90, 80, 60, 30 … i pagar. Sempre acabem pagant.
El sol surt abans a Bòsnia que a Catalunya. Aquest meravellós país ferit va per davant nostre des de fa segles. Potser que en prenguem nota.
Aquesta setmana, dijous dia 11, s’ha celebrat el memorial pels morts del genocidi de Srebrenica del 1995 a Bòsnia i Hercegovina.
Estic a Mostar, una ciutat de la Federació de Bòsnia Hercegovina d'uns 100.000 habitants, més o menys com Sant Cugat, que va patir un dels conflictes més sagnants del segle XX.
Entre els mesos d'abril i juny de l'any 1992 van començar les hostilitats entre l'aliança de les Unitats de defensa Croates, HVO, amb l'Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina, ARBIH, contra l'Exèrcit Popular de Iugoslàvia, JNA, dominat pels serbis. El setge va provocar la fugida de 90.000 residents de Mostar i la destrucció de nombrosos edificis residencials, religiosos i culturals.
