Publicitat

Concentració 5 d'octubre de 2020 - Intervenció de benvinguda

Apreciades companyes, companys: Difícilment hauríem imaginat allà per febrer i març, tot l'ocorregut els últims sis mesos. Semblava que allò que transcorria a milers de quilòmetres no anava amb nosaltres; però sí que anava, encara hi va i no sabem per quant temps.

En aquest llarg període que hem deixat de concentrar-nos,   veure'ns,   i  a vegades de comunicar-nos, encara que  aïllats, hem continuat  esmolant les nostres eines de col·lectiu social, com fèiem cada dilluns.

La tempesta viscuda no ha escampat encara,   però tenim l'alegria que omple el cor en poder retrobar-nos i compartir aquest moment.  No sabem si aquesta serà la normalitat d'ara endavant,   però hem de remar en les aigües que ens toca remar.

El procés de confinament viscut va recloure,  obligatòriament, a la immensa majoria de la població a les seves llars i va deixar fora, intentant contenir l'expansió del virus,  al reduït grup humà de la sanitat pública.
La sanitat pública,  aquest enorme complex assetjat des de fa molts anys per retallades de pressupost i de personal,  va ser la nostra última barrera de defensa.

Defensa inestimable sobretot per als que menys tenen.  Perquè no és cert que aquest virus sigui democràtic. Aquest virus entén de classes,   s'acarnissa amb  els que tenen menys,     en els que viuen amuntegats,  en els que no poden deixar d'anar a treballar, perquè si no treballen, els seus no mengen.

No seríem justos si al mateix temps,  no féssim un profund reconeixement a totes aquelles persones que amb el seu treball i risc,  van sostenir i sostenen la cadena de la vida.
Mai ha quedat tan  palès,  que és el treball qui defensa de la vida  i no el gran capital, les grans empreses o els grans empresaris.

Ens va salvar la gent com nosaltres treballadors i treballadores,  amb salaris no dignes i jornades interminables,  amb llocs de treball menyspreats. Ens van salvar totes aquelles persones que el déu mercat, considera fàcilment prescindibles.  Només el treball salva la vida.

Hem de recordar també al personal de les residències de la gent gran,  els que cuiden els nostres pares i mares, dependents, a les persones que no poden valer-se per si mateixes.    Gràcies per haver estat als llocs on més ha colpejat  la malaltia,  on tants i tantes persones estimades ens han deixat,  en solitud, sense el consol dels seus,  sense l'abraçada que reconforta,  sense la mà que estreny.  És molt trist això.

Ara, més que mai, a nosaltres i a tot el col·lectiu pensionista, ens toca continuar defensant amb insistència: el Sistema Públic de Pensions; la sanitat pública, universal i de qualitat; la segona residència pública a Sant Cugat. Ens toca, com sempre, defensar la vida. 

Dir-vos que ens omple el cor de poder estar novament  tots i totes aquí. Volem enviar una abraçada,  encara que virtual a totes les persones que s’estan recuperant d’aquesta malaltia,  i per això avui no estan presents.

Per  acabar, proposem guardar un minut de silenci en record de tots els éssers estimats que ens han deixat, de totes aquelles persones que no han pogut continuar caminant al nostre costat.
 

Jubilats i pensionistes de Sant Cugat del Vallès
en defensa d'unes pensions dignes.

Notícies relacionades