El repartiment del pastís (I)

Vaig a explicar, espero que d'una manera fácil, com distribuir el producte social, que a partir d'ara anomenarem  “EL PASTÍS”. Aquesta distribució, o repartiment, és una qüestió de política, és a dir, una qüestió de poder  entre els membres d’una comunitat, societat, grup humà… i també és una qüestió deprioritats.

Imaginem-nos una comunitat qualsevol, que per descomptat inclourà persones grans, homes, dones, nens/ es, dependents. Imaginem, d’una banda, que dins d’aquesta comunitat,  de totes  les persones que estan en edat de treballaruns —i més aviat unes— es dediquin  a la cura d'aquelles persones —nens i nenes, malalts, persones grans— que ho necessiten i no poden fer-ho per ells mateixos. D’altra banda imaginem uns/unes altres, els productors, que es dediquin a produirbéns i serveis per satisfer les necessitats materials de tothom, de tota la comunitat.

Imaginem que això es resumeix a fer un PASTÍSper part dels productors i, per tant, han de disposar de tots els elements necessaris —suposem ous, farina, sucre, llet— i una vegada feta la barreja, la posen en un recipient al forn. Al cap d'un cert temps, quan treuen el recipient, el PASTÍSja està a punt per a ser consumit.

Ara bé, una vegada hem donat un tros del PASTÍSals qui ens han venut els ous, la farina, la llet i el sucre,  ens quedarà el que podem repartir. 

A la nostra comunitat,  decidim que el PASTÍS — la producció social— el repartirem amb una part igual per a cadascú: això és una decisió política, vol dir, li donem també una part als qui no han produït directament. 

Així, tots els béns i serveisproduïts per aquesta societat en un any (el PIB) es repartiran per igual, és a dir, tothom—productors i cuidadors—  rebran paperets (bitllets) pel mateix valor; alguna cosa  semblant  al que acaba de descobrir el Sr. Guindos (conegut marxista-leninista): una renda universal.

Això ens porta a la conclusió que tota activitat que satisfà una necessitat humana és TREBALL. És un mantra que hauríem de repetir-nos moltes vegades al dia:Senyora, que treballa vostè? No,jo notreballom’encarrego de la compra, cuido dels nens, faig el menjar ... Què equivocats estem! Això demostra que, desgraciadament, el que té més VALOR, la cura de les persones, alhora és, o no pagat o mal pagat.

Si anem del nostre PASTÍS a la nostra comunitat real veurem que les coses ara per ara no funcionen així. En primer lloc el “forn” no és comunitari, té un propietari, i aquest rep aproximadament la meitat del pastís i l’altra meitat la reben les persones que han treballat en l’elaboració del pastís. 

Aquest repartiment primari —els ingressos— es deu a l’evolució històricad’unes relacions socials,  econòmiques i polítiques  (la relació social es refereix a la multitud d’interaccions entre dues o més persones, regulades per normes) les quals totes han anat conformant  un sistema que coneixem avui com capitalisme (que esperem que no sigui etern;  però compte, perquè quin historial portem!!)

Al llarg de la història veiem allò que "quien parte y reparte se queda con la mejor parte " tal com expressa molt bé Warren Buffet, un simpàtic multimilionari amb només 80.800 milions de U$S, que deixa les coses ben clares: “Hi ha una guerra de classes, d'acord, però és la meva, la dels rics, la que està fent aquesta guerra, i anem guanyant nosaltres”.

Tal com podem veure en el gràfic, confirmem que  els assalariats s’emporten només la meitat del pastís i això que són molts, molts més que els propietaris dels mitjans de producció, del “forn". Doncs a veure si ens ho muntem millor!

Es veu que a partir de 2009 hi ha una davallada constant de la participació dels salaris al PIB d’Espanya.

La qüestió no és el volum de l'excedent, sinó qui el domina

El pes que perden les nòmines el guanya l'"excedent d'explotació brut i la renda mixta bruta", la participació de la qual en el PIB suma el 42,45%, un nivell superior als percentatges previs a la crisi econòmica. Sota aquest epígraf s'inclouen les rendes del capital, però no sols. En la metodologia de l'INE, l'excedent brut d'explotació i la renda mixta bruta contempla el benefici de les empreses públiques i privades, el pagament dels interessos, l'amortització dels factors de producció com la maquinària, els lloguers, la renda imputada als propietaris d'immobles o els beneficis dels autònoms. El 10,2% restant correspon als impostos directes sobre la producció.

"El arma más potente en manos del opresor es la mente del oprimido"(Steve Biko)

(Continuarà PASTÍS II)

Francesc Borràs, Economista, Professor jubilat de la Universitat de Barcelona i Membre de la Plataforma Pensionistes de Sant Cugat

Notícies relacionades