Publicitat

El TSJC anul·la parcialment la modificació del PGM del 2015 i deixa Sant Cugat i Valldoreix en fals

Fotos: Jordi Pascual i Miquel Margalef

La modificació del Pla General Metropolità (PGM) a sis zones del municipi que l’Ajuntament va promoure al 2015 –aprovada definitivament el 13 d’abril– no s’ajusta a dret en la seva totalitat. Així ho determina una sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al maig i que ja ha estat recorreguda pel consistori. La resolució considera que els canvis aplicats a Can Busquets (la Floresta) i a l’entorn dels torrents de Can Nonell i de Can Clavell (Valldoreix) no estan ben justificats i, en conseqüència, s’haurien de tornar a plantejar, afectant de facto a la resta d’àrees de la modificació ja que aquesta plantejava la compensació de zones verdes i edificabilitat entre les sis zones afectades.

El contenciós va ser presentat fa quatre anys per l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, Gent per Valldoreix, ICV, Moviment d’Esquerres, PSC, CUP i Procés Constituent amb el suport de Mou-te per Valldoreix, ERC, Ciutadans i PP. Finalment, durant el procés Gent per Valldoreix i el PSC es van apartar de la causa. El tribunal també va excloure ICV i la CUP per no haver aportat un certificat que se’ls exigia.

Tot i que els tres partits que ara formen el govern de Sant Cugat hi van ser com a demandants o donant suport, l’Ajuntament va presentar un recurs de cassació al juliol, un mes després de la presa de possessió de la nova alcaldessa, Mireia Ingla. Davant la resolució judicial, el president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, rebutja fer cap declaració tot indicant que no es pot pronunciar perquè el recorregut judicial no ha acabat. Hores d’ara el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, tampoc ha respost a la petició d’elCugatenc tot i que el govern sí ha fet pronunciaments sobre algunes de les zones afectades per la sentència.

Què preveia la modificació i quines queixes tenia l’oposició del mandat passat?

L’argument esgrimit pel govern anterior era que la modificació pretenia redistribuir diverses zones verdes i així estalviar-se 92 milions d’euros en expropiacions, havent arribat a convenis amb 87 propietaris de l’entorn de les rieres de Valldoreix permetent que una part de la zona verda fos jardí privat. També reivindicava que el Parc Natural de Collserola en sortia beneficiat per l’acumulació de zones verdes a Can Busquets i Can Monmany.

El primer problema apuntat pels denunciants és, precisament, en la recol·locació de les zones verdes a Can Busquets i Can Monmany, on consideren que l’Ajuntament va comprar més terrenys dels necessaris beneficiant als propietaris en 2,5 milions d’euros. A més, en el cas de Can Monmany, apuntaven directament a l’exregidor de CiU Joan Franquesa a través de l’empresa Eride, qui consideren que es va beneficiar no només amb la compra per part de Promusa sinó també no obligant-lo a urbanitzar el camí de la Salut, tot i que el llavors tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Damià Calvet, va dir que s’havia descomptat en l’adquisició.

D’altra banda, la modificació preveia que l’edificabilitat que hi havia a Can Busquets i a Can Monmany es traslladés a l’entorn de l’estació de Valldoreix, a Can Cabassa i a Can Mates. Es preveia que a l’estació es fessin habitatges protegits i de renda lliure a través de Promusa, a canvi que l’EMD tingués la gestió d’un parc de jocs infantils al costat del CAP i d’un terreny al passeig del Nard. Finalment l’Ajuntament va renunciar al projecte i, de fet, al Ple de maig del 2019 l’EMD va recuperar la titularitat dels terrenys. A Can Cabassa es preveia una gran promoció d’habitatge de protecció oficial (HPO) amb més de 500 pisos, el que va provocar la reacció veïnal i l’aturada del projecte.

El darrer espai que guanyava edificabilitat era Can Mates, on es permetia que uns terrenys terciaris passessin a ser residencials. A ulls dels denunciants, això hauria de permetre a Promusa expropiar els terrenys per compensar econòmicament les pèrdues de 7,5 milions que apunten que suposava la requalificació de Can Busquets –que majoritàriament passava de ser sòl urbanitzable no programat a sòl urbà amb la categoria de parcs– i Can Monmany –que també passava a ser de sòl urbanitzable residencial a parcs urbans ja que un 50% de l’edificabilitat s’enviava a l’estació de Valldoreix i el 50% restant a Can Mates.

Can Busquets i rieres de Valldoreix, els errors detectats pel TSJC

La sentència dictada al maig deixa sense efecte els canvis que afecten a Can Busquets i als torrents de Can Nonell i Can Clavell. Com la modificació compensava terrenys entre les sis zones, la resolució deixa en fals tota la modificació. Sobre aquestes zones, la sentència, basant-se en l’informe d’un pèrit judicial, considera que el canvi proposat a Can Busquets i als torrents és “artificiósˮ: “De forma inopinada hauria passat de ser sòl urbanitzable no delimitat a ser sòl urbà, com si aquesta última categoria no fos reglada i no estès sotmesa a l'acreditació d'uns requisits de delimitació certament rigorososˮ.

“Com a conclusió final haurem de dir que la demanda haurà de prosperar en els extrems relatius a la superfície i funcionalitat de les zones verdes o espais lliures (certament, la MPGM hauria infringit el principi de desenvolupament urbanístic sostenible) i també pel que a la divisió poligonal de l'àmbit 1, dels torrents Nonell i Clavellˮ, clou la sentència.

Xavier Humet, exvocal de la CUP-PC a l’EMD de Valldoreix i un dels impulsors de la denúncia, argumenta que no tenia sentit qualificar de zona verda Can Busquets ni Can Monmany perquè són zones que formen part del Parc Natural de Collserola: “La sentència ve a dir que no es pot moure una zona verda a un lloc que ja està protegit perquè suposa perdre espais verdsˮ.

Ni s’anul·len els convenis amb els veïns ni es demostra cap tracte de favor

La resta dels afers apuntats per la part denunciant han estat desestimats en la sentència, majoritàriament en base a l’informe del pèrit, que se centra només en la vessant tècnica de la modificació i no en els passos previs o posteriors. Com les compensacions de zones verdes i edificabilitat es van fer correctament, la resolució no anul·la cap dels convenis amb els veïns ni apunta a cap tracte de favor a cap propietari ni específicament a Eride. En aquest sentit, Franquesa ha desestimat fer cap declaració a aquest diari.

La resolució també desestima l’acusació de desviació de poder: “El propòsit de substituir la gestió expropiatòria [de les zones verdes de Valldoreix] per la reparcel·latòria no pot considerar-se un signe de desviació de poder, sinó de materialització d'un principi legal segons el qual la gestió urbanística ha de canalitzar-se a través del sistema d'actuació elegit després de ponderar les necessitatsˮ. Tampoc accepta que la modificació hauria de dependre de l’Àrea Metropolitana ja que totes les zones formen part del terme municipal de Sant Cugat.

Una modificació en fals ja abans de la sentència

Tot i que la sentència, encara no ferma pel recurs presentat per l’Ajuntament, suposa un daltabaix en la modificació urbanística del 2015, el tràmit urbanístic es va demostrar caduc poc després de la seva aprovació. D’una banda, el desinterès de Promusa per fer habitatge protegit a l’entorn de l’estació de Valldoreix va fer palesa la innecessària incorporació de l’àmbit a la modificació. Avui dia els terrenys tornen a ser de l’EMD.

D’altra, el rebuig veïnal a la primera previsió d’habitatge a Can Cabassa va suposar una aturada de la proposta ja al 2015 i uns anys de tensió entre el veïnat i el consistori. Al finals de juny del 2018, a menys d’un any de les eleccions municipals, el govern de Carmela Fortuny va arribar a un acord amb el veïnat per tal de fer una planificació que incorporés una promoció de 120 habitatges de lloguer, molt per sota dels 500 previstos al 2015, com també s’havia recollit al Pla d’Acció 2030 de Promusa.

Aquest anunci també suposava deixar en evidència la modificació del 2015 ja que per fer-lo efectiu calia una nova modificació del PGM i una calendarització a més llarg termini, entre el 2022 i el 2024. Tot i així, alguns representants veïnals continuaven criticant el nombre d’habitatges previstos. La proposta no va avançar més, el que va suposar deixar Can Cabassa en una espera que s’ha trencat amb l’arribada del nou govern.

El tripartit, tal com va dir la presidenta del Consell de Barri de Mira-sol, Pilar Gorina, no considera que la replanificació de Can Cabassa sigui una prioritat almenys fins que l’Ajuntament tingui l’informe sobre les darreres zones urbanitzables del municipi que el tripartit ha encarregat a Barcelona Regional. Això deixa la zona pendent d’una futura modificació que, per ara, no té data. Els veïns segueixen a l’espera però conscients que el pacte del 2018 ha esdevingut paper mullat.

Humet, per la seva banda, demana valentia al govern i proposa apartar la via judicial per arribar a una solució política que no suposi només guanyar temps. Considera que la solució pot passar per refer els convenis amb el veïnat de les rieres de Valldoreix i per aprofitar que s’esborrarà una reserva viària a Valldoreix –el vial d’enllaç– per proposar una nova reorganització.

Per ara, però, Sant Cugat i Valldoreix resten en fals, a l’espera de la resolució del recurs de cassació i de l’informe de Barcelona Regional. Encara que Duch sempre es limita a dir que el planejament de Torre Negra és el de sòl no urbanitzable, amb aquest afer als tribunals, el tripartit també s’enfronta a un altre gran repte urbanístic que, en funció de la sentència, podria suposar haver de fer permutes de terrenys en les poques zones de nou creixement que li resten a la ciutat o indemnitzacions milionàries –400 milions segons els estudis de l’associació de petits propietaris– que collarien l’Ajuntament.

Notícies relacionades