Publicitat

Els dos santcugatencs imputats per les protestes al TSJC, a judici el 5 i 6 de febrer

Foto: Cedida

Marcel i Albert, dos santcugatencs que van acudir el 23 de febrer del 2018 a la convocatòria del CDR a nivell nacional per manifestar-se al davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), seran jutjats conjuntament amb les altres 12 persones encausades els propers 5 i 6 de febrer. El que inicialment, segons l’atestat, es tractava de desobediència, resistència, desordres públics i atemptat contra les estructures de l’estat finalment ha esdevingut una acusació per part de la Fiscalia per resistència i desordres. Els acusats per desordres s’enfronten a 2 anys i mig de presó mentre els acusats de resistència ho fan a un any i mig.

El judici arriba amb la Fiscalia com a única acusació i amb el precedent que es va arxivar la causa a les altres 10 persones encausades per la manifestació de suport que es va fer posteriorment. Això, explica Marcel, és un indici que és possible que la causa no tingui gaire recorregut però, per ara, no tenen res garantit: “La Fiscalia no ha buscat un acord però tampoc l’haguéssim acceptatˮ.

En la manifestació per la qual estan acusats es protestava en contra de l’actuació policial i judicial dels mesos anteriors i en favor de l’alliberament de totes les persones presses en el marc d’aquests operatius. Van elegir el TSJC com a símbol del que consideren una estratègia repressiva de l’Estat en contra del moviment independentista. Alguns dels manifestants es van encadenar a l’edifici. Els encausats són alguns dels encadenats i un altre grup dels darrers en ser desallotjats de l’escala del TSJC.

“Quan ja havien desallotjat bona part dels manifestants i només restàvem unes 12 persones, els Mossos ens van demanar que ens aixequéssim i no ho vam fer; llavors ens van apartar i ens van tenir uns 20 minuts a l’espera fins que ens van entrar al TSJCˮ, explica Marcel, “a dins no ens van permetre utilitzar el telèfon ni quasi anar al lavabo fins que als calabossos de l’Audiència Provincial ens van comunicar que estàvem detingutsˮ.

Després d’emmanillar-los i de treure’ls els seus objectes, els acusats van ser traslladats en furgonetes fins a la comissaria de les Corts. “Els vehicles tenien els cinturons bloquejats, fent que ens estaquéssim les mans a l’esquenaˮ, recorda Marcel, “durant el trajecte un noi que tenia claustrofòbia va demanar que encenguessin els llums i deixessin els punts de ventilació oberts però no li van fer cas i va tenir un atac de pànicˮ. Els detinguts també denuncien que ja a l’aparcament de les Corts els van deixar durant prop d’una hora a dins de la furgoneta.

A la comissaria els van deixar en calces i calçotets per fer-los un control i posteriorment els van portar a les cel·les, on els van donar un àpat al migdia i un entrepà a la nit. No va ser fins el matí següent que van ser traslladats a la Ciutat de l Justícia, on van haver de restar un temps als calabossos fins que aproximadament a les dues de la tarda els van portar davant de la jutgessa que els va deixar en llibertat provisional 26 hores després que els comuniquessin la detenció aproximadament.

Precisament el tracte rebut per part de la policia autonòmica és un dels elements que denuncien els detinguts. “El que ens reconforta és haver sentit crits de tota la gent que hi havia a les Corts fer-nos suport i també totes les persones que ens van rebre a la sortida de la Ciutat de Justíciaˮ, recorda Marcel, que agraeix especialment la defensa del col·lectiu antirrepressiu de l’esquerra independentista Alerta Solidària i de la difusió del CDR a través de la campanya Decidim Ser!

Davant aquest judici, els encausats asseguren que es tracta de detencions arbitràries que responen a una lògica repressiva per generar por i desmobilitzat. Els sobta veure que a l’atestat policial hi ha un relat dels fets on, segons els seus advocats, no es prova cap fet que pugui ser considerat ni desordres ni resistència. Tot i que tenen la data del judici, desconeixen quan se sabrà la sentència.

Tal com va explicar aquest diari en un reportatge, aquestes dues acusacions són només algunes mostres dels processos judicials oberts vinculats a l’independentisme. En el moment de publicació d’aquell article hi havia 21 santcugatencs encausats: Raül Romeva –finalment condemnat a 12 anys de presó– i Clara Ponsatí com els casos més mediàtics, Marcel i Albert i també les 16 persones que van tallar la C-16 a l’alçada de la Floresta a la vaga general del 8 de novembre del 2017, una causa ja arxivada.

Posteriorment la vaga general del 21 de febrer del 2019 també va suposar la imputació de 12 persones, inclòs un periodista d’aquest mitjà, pel tall de vies a l’estació de Sant Cugat. Finalment es va tancar la causa contra el periodista i dues persones més que no havien participat en la mobilització mentre tres altres persones, en tant que menors, seguien un altre procediment. Les cinc persones restants encara estan pendents del procediment judicial, acusades de desordres públics. També hi ha el cas de Guillem, detingut en el marc de les mobilitzacions de la tardor passada en resposta de la sentència del judici del procés. També hi ha persones de Sant Cugat encausades en processos judicials per l’ocupació del rectorat de la UAB l’any 2013 i pel tall de vies a la vaga feminista del 2018.

Notícies relacionades