ERC reivindica Junqueras i demana l’amnistia en la presentació del seu llibre al Celler Cooperatiu

Fotos: Jordi Pascual

El primer acte d’ERC des del desconfinament ha estat la presentació del darrer llibre d’Oriol Junqueras, Parlant amb tu d’amor i llibertat [Ara Llibres, 2020], un recull de cartes escrites des de les tres presons en les quals ha estat empresonat. La trobada, celebrada dijous a la tarda al Celler Cooperatiu, ha coincidit amb la proposta de les juntes de tractament de les presons de concedir el tercer grau als presos del procés. A les portes de la semillibertat, els republicans han cridat a l’amnistia com a resposta política.

L’acte ha comptat amb la presència de l’alcaldessa, Mireia Ingla; dels regidors de Barcelona Elisenda Alemany i Ernest Maragall; del germà de Junqueras, Roger Junqueras, i del vicepresident català, Pere Aragonès. Tots ells han reivindicat Junqueras com un home preocupat per les persones i amb un alt nivell intel·lectual i humà. El llibre, que té l’amor com un element central, és una mostra del personatge, un autoretrat, en paraules de Maragall.

El conseller Aragonès, que ha clos l’acte, ha defensat la tasca dels representants polítics com una forma de comprometre’s amb la gent, el que diu que pregona Junqueras dins i fora del llibre. Alhora ha felicitat Ingla pel govern tripartit que just fa un any que governa la ciutat, mostrant, al seu parer, aquest compromís polític.

L’alcaldessa s’ha encarregat de fer la introducció, tenint unes paraules inicials també per a Raül Romeva. Aprofitant la presentació del llibre com “una excusa” per parlar de Junqueras, Ingla ha defensat el polític com una persona que ha posat l’humanisme al servei de les persones: “El primer que et pregunta quan vas a la presó és com estàs”. Mostrant-se convençuda que des del suport mutu s’avançarà cap a la independència –“l’única causa útil per ajudar la gent d’aquest país”–, amb la presó com a part del camí, ha recordat que Junqueras va prendre la decisió d’anar la presó tot i que hagués pogut decidir marxar a l’estranger.

El germà de Junqueras ha definit Parlant amb tu d’amor i llibertat com una miscel·lània de pensaments i sentiments i ha explicat que el llibre transmet amor, llibertat i esperança. Assegura que, com a recull d’escrits, ordenats per motius estètics i no cronològics, no té un tu únic, perquè en funció de la carta es dirigeix als fills, a la mare, a la parella... També ha explicat l’anècdota que va viure a un hotel de Donostia, on unes dones es van dirigir a ell per dir-li que el germà de Junqueras era a l’establiment. Ell va respondre: “Deixen entrar a qualsevol!”

Alamany ha reivindicat el polític també en la seva dedicació com a professor d’història ja que ella en va ser alumna. Recorda que, amb la crisi, el jovent va passar de la indignació a la implicació política i és precisament en la seva implicació quan es va tornar a trobar a Junqueras, encara que fos en un altre partit. Reivindicant la importància, valentia i generositat de parlar d’amor, la regidora barcelonina ha dit que estimar ens fa sentir lliures mentre estimar malament ens fa sentir presoners, atrapats i tristos: “Aquest llibre és un manual del bon estimar”.

També Maragall ha reivindicat l’amor, especialment des de la vessant política: “L’Oriol és una persona que fa política en un país on molts polítics han oblidat ser persona”. Per a ell, el llibre és una demostració que Catalunya compta amb persones-polítics, el que considera que ens valida com a societat. Ha defensat que el recull de cartes és per compartir-lo i llegir-lo a i amb algú però, sobretot, una lectura que, tot i àgil, s’ha de fer pausada; “una lliçó de vida”.

L’acte ha estat acompanyat d’àudios del propi Junqueras, que ha explicat que no s’explica enlloc en quina de les presons s’ha escrit cada carta i que només apareixen els noms propis dels seus fills, la mare i l’àvia. “Aquest no vol ser un llibre d’història ni una biografia sinó una forma de descobrir i gaudir de la literatura universal de tots els temps”, ha reivindicat, “el que més importa són els sentiments i l’amor”.

La literatura, efectivament, ha estat ben present a l’acte, no només perquè s’han llegit fragments del llibre sinó també per la reivindicació de Lev Tolstoi i Primo Levi i la recitació de Dona’m la mà, de Joan Salvat-Papasseit, i de Palabras para Julia, de Juan Goytisolo, amb la corresponent referència al cantautor que l’ha fet universal, Paco Ibáñez.

Notícies relacionades