Junts per Catalunya guanya les eleccions a Sant Cugat, amb ERC i PSC disputant-se la segona posició

Gràfics: Jordi Pascual (per veure el gràfic del resultat amb més resolució, clica aquí)

Tot i la davallada en més de 5.000 vots respecte al 2017, quan Junts era una marca del PDECAT, Junts per Catalunya (24,35% dels vots) ha estat la força guanyadora de les eleccions catalanes a Sant Cugat, gairebé sis punts per sobre d’ERC (17,89%), que, tot i haver perdut gairebé 3.500 vots respecte al 2017, ha aconseguit escalar fins la segona posició gràcies a la desfeta de Ciutadans. El PSC (17,28%) s’ha disputat la segona posició durant el recompte i ha acabat la nit en tercer lloc, després de ser el segon partit que més creix, amb 1.557 vots més que al 21D.

El resultat del 14F a Sant Cugat i arreu està marcat per una davallada de la participació, que a la ciutat s’ha situat en un 67,17%, gairebé 20 punts per sota que en les darreres catalanes, quan es va marcar un rècord històric. El triple empat que auspiciaven les enquestes i que més o menys s’ha complit a nivell català, amb la victòria del PSC en vots però empatat en diputats amb ERC i a només un de Junts, no s’ha donat a Sant Cugat, on hi ha hagut una força clarament guanyadora.

L’extrema dreta de Vox, que no s’havia presentat a les darreres catalanes, ha obtingut el seu millor resultat històric a la ciutat (7,41%), aconseguint ser la quarta força en solitari. Al seu darrere hi ha un quasi-empat per a cinc forces polítiques: del 6,74% de la CUP als 5,43% del PP. Però aquest empat té un regust diferent en funció de la formació ja que la CUP creix en 1,5 punts, En Comú Podem s’estanca (en comparació amb Catalunya en Comú - Podem), el PP creix en més de dos punts però no aconsegueix superar un PDECAT que, en les primeres eleccions en què es presenta amb el nom del partit com a marca electoral després de l’escissió de Junts, ha aconseguit un 5,73% dels vots.

Però allò més rellevant a Sant Cugat i arreu ha estat el creixement exponencial del PSC –els 1.557 vots més, amb la davallada de participació, han suposat gairebé 7 punts més que al 2017– i, sobretot, la davallada de Ciutadans, que ha caigut en més de 16 punts després de perdre més de 9.000 votants. Formalment el PDECAT perd més votants però això s’explica per la separació del seu espai amb Junts i PDECAT com a forces polítiques separades.

També és remarcable que el Partit Nacionalista Català (PNC), que tenia una presència santcugatenca considerable, no s’ha aproximant al 3% dels vots, quedant-se en un 0,34% (145 votants), per darrere de Recortes Cero. També era la primera vegada que Primàries Catalunya concorria a unes autonòmiques, aconseguint un 0,27% dels vots (114 votants), just darrere del PNC. L’extrema dreta identitària catalana representada pel Front Nacional Català (FNC) ha aconseguit el vot de 73 santcugatencs, un 0,17%.

L’esquerra no arriba al 50% però creix respecte al 21D

El vot dual sempre fa que Sant Cugat es decanti més per l’esquerra en les eleccions generals –les dues darreres les va guanyar ERC– mentre en les catalanes els partits sorgits de la desfeta de CiU aconsegueixen més suports. Això ha passat també aquest 14F tot i que, en comparació amb el 21D del 2017, amb un increment percentual del vot a l’esquerra. La suma d’ERC, PSC, CUP i En Comú Podem ascendeix a un 48,57%, a les portes del 50% i, sobretot, cinc punts per sobre que en les darreres catalanes.

Com que Junts per Catalunya es reivindica transversal, al gràfic següent l’apartem dels dos blocs. Si es comptabilitza amb els partits de dretes, extrema dreta i liberals, aquest espai superaria l’esquerra fins arribar al 49,26% dels vots. Vox, Ciutadans, PDECAT i PP per ells sols sumen un 24,91% dels vots.

Primeres catalanes amb l’independentisme per sota del 55% des del 2012

Aquestes eleccions són rellevants per a l’independentisme perquè són les primeres en què aquesta opció política supera el 50% dels vots. A Sant Cugat també ha estat així ja que Junts, ERC, CUP i PDECAT sumen un 54,71% dels vots. Ara bé, aquesta xifra es troba per sota de cinc de les eleccions de la darrera dècada. De fet, des del 2015 només en les eleccions espanyoles l’independentisme havia tingut un resultats per sota del 55%. Aquestes són les primeres catalanes des del 2012 en què l'independentisme està per sota d’aquesta fita a la ciutat.

La consolidació de tres forces principals?

Des de la desfeta de CiU i les reconfiguracions de l’antic espai del PSUC/ICV amb els Comuns i Podem, la fragmentació política de l’escenari català havia estat clara. A Sant Cugat aquests canvis van suposar una volatilitat del vot molt gran. D’ençà el 2017, però, Junts –llavors com a marca de PDECAT– i ERC s’han situat com les dues grans forces que es disputaven la primera posició. Junts era forta a les municipals, catalanes i europees i ERC a les espanyoles. Només al 21D del 2017 ERC va perdre aquesta pugna pel primer i segon lloc gràcies al resultat de Ciutadans, que llavors va esdevenir la primera força a Catalunya i segona a la ciutat.

El partit taronja no ha parat de caure des de llavors. Superar el 20% del vot ara sembla una quimera i, de fet, només va aconseguir superar el 10% a les primeres espanyoles del 2019 i a les darreres municipals. Mentre Ciutadans sofria aquesta davallada el PSC es recuperava de no arribar al 10% dels vots a la ciutat, una travessia que va començar al 2012. Des de les catalanes del 2017 els socialistes han tornat a estar per sobre del 10% a tots els comicis i, de fet, a les primeres generals del 2019 i aquest 14F ha tornat a superar el 15%, una fita que no aconseguien des del 2011. En els darrers cinc comicis el PSC s’ha consolidat a la tercera plaça, disputant en dues ocasions la segona posició.

Per sota d’ell segueix l’amalgama de partits que se situen entre el 5 i el 10% del vot –puntualment per sota o per sobre del 5%– amb uns resultats ajustats i posicions en disputa. D’aquestes la més destacable és Vox, que fins a les darreres generals no havia aconseguit superar el 5% del vot a la ciutat i, en canvi, aquest 14F s’ha situat com la primera d’aquestes opcions polítiques que oscil·len entre el 5 i el 10% del vot.

Notícies relacionades