L'extrema dreta ha entrat al Parlament. I ara què?

Fotos: Hora Bruixa

El partit d’extrema dreta Vox ha entrat al Parlament amb resultats històrics a les eleccions del passat diumenge. La formació s’ha situat a Sant Cugat com la quarta força en solitari aconseguint 3.119 vots (7.41%), per sota de Junts (24,35%), ERC (17.89%) i PSC (17,28%). En canvi, l’extrema dreta identitària catalana representada pel Front Nacional Català (FNC) ha aconseguit tan sols el vot de 73 santcugatencs, un 0,17%. A tot Catalunya Vox ha obtingut 215.000 vots (7.69%) que es tradueixen en 11 diputats. A nivell nacional també se situa en la quarta posició. 

Per primera vegada els seus discursos d’extrema dreta ultraconservadors tindran representació parlamentària fins que duri el mandat. Des d’elCugatenc parlem amb diferents sectors de la societat, activistes, polítics i periodistes que reflexionen sobre com relacionar-s’hi i sobre quines estratègies dur a terme per fer-hi front.

Protestes antifeixistes i denuncies per incitació a l’odi

Durant la campanya electoral diversos col·lectius dels moviments socials i del lleure de Sant Cugat es van organitzar per protestar davant les parades de Vox: “Ens oposem als partits que són d’extrema dreta, i per tant feixistes, que s’aprofiten dels moments de crisi i de debilitat del país per defensar els seus interessos com a homes blancs capitalistes i burgesos”, explica Carlota De Sojo, membre d’Hora Bruixa, “decidim confrontar perquè no podem tolerar als intolerables ni permetre que algú que proclama discursos recistes es quedi impune”. 

Des de la Universitat de la Pau (Unipau) Arés Perceval indica que un dels riscos més importants de l’entrada de Vox al Parlament és que es normalitzi la seva ideologia: “Que un partit feixista, que vulnera els drets humans, tingui el mateix espai que qualsevol altre partit és un perill per a l’imaginari”, a més afegeix que genera un efecte en els altres partits de dretes i de centre, que radicalitzen el seu argumentari per assegurar el vot dels seus electors, un resultat que per Perceval adverteix que ja s’ha vist a altres països. 

L’educació per a la pau, tant a dins com a fora de l’escola, és una de les solucions que proposa Unipau per oferir eines que puguin desconstruir i rebatre el discurs d’odi i crear noves narratives: “L’extrema dreta trenca tots els llaços comunitaris, legitima el discurs d’odi i les propostes antidemocràtiques, i les barreja amb la llibertat d’expressió. Per això, hem de lluitar entre tots els àmbits i els moviments socials per no anar al ralentí”. 

El discurs d’incitació a l’odi és un dels delictes d’odi que es contempla al Codi Penal. Tal com explica la penalista Laia Serra, és un delicte que ha estat tractat de manera molt desigual per la justícia i a vegades, fins i tot, incompatible, amb els estàndards internacionals. El discurs d’incitació a l’odi travessa les vides i el benestar de moltes persones i comunitats, condiciona la convivència social i afecta els drets fonamentals de les persones. 

Gemma Ferreón, portaveu de SOS Racisme, explica la manca d’eines per denunciar aquest tipus de delictes: “El primer obstacle és la manca de reconeixement del racisme al sistema judicial, els jutgesses i les jutgesses no tenen sensibilitat”. Diu que la majoria de casos que es presenten des de l’organització són arxivats. Aquest fet s’uneix a la despenalització dels insults al Codi Penal, que no s’admet l’agreujant del racisme en casos de denúncies a l’espai públic i la dificultat per obtenir proves. Així i tot Ferreón anima a denunciar tot tipus de racisme al Servei d'Atenció i Denúncia (SAID).

Segons SOS Racisme, davant la llei, és més greu que un parlamentari proclami un ‘discurs d’incitació a l’odi’ perquè es considera que té una alta capacitat de difusió. Com també pot passar amb una persona que té un gran públic a les xarxes socials. Però el que no contempla la llei és que el delicte es consideri més greu pel fet d’haver estat comès per un càrrec polític. Per altra banda, si el discurs ha tingut molta difusió és més fàcil per a les organitzacions antiracistes presentar-lo com a prova. 

Uns dels sectors més atacats per les proclames de l’extrema dreta és la població musulmana. El Centre Islàmic del Vallès ha participat en els boicots a les parades de Vox durant la campanya electoral. El vicepresident del centre, Zoubir Mejdoubi, explica: “Com a musulmans catalans estem en contra del feixisme i del racisme i ho estarem tota la vida”. El centre ha col·laborat de forma indirecta amb la denúncia feta per tres federacions musulmanes de Catalunya al partit per incitació a l’odi i compta amb el suport d’entitats com Stop Islamofòbia.

Com a resposta a l’augment de l’extrema dreta, en l’àmbit local Mejdoubi ha explicat que el Centre Islàmic i un grapat més d’entitats i partits polítics volen tirar endavant la Taula de la Inclusió de Sant Cugat, un grup de treball per detectar problemàtiques socials i fer propostes per traslladar-les a l’Ajuntament. En aquest espai es discutirà sobre el tema i s’elaboraran estratègies: “No és suficient manifestar-se davant les parades perquè veiem que està creixent moltíssim. Tot i que és difícil parar-ho, hem de lluitar”. 

Quines estratègies duran a terme els partits polítics?

En l’àmbit parlamentari els partits polítics hauran de prendre la decisió sobre com es relacionaran amb Vox per aturar-ne la influència. Existeixen diferents opcions com pactar un cordó sanitari, l’aïllament institucional, plantar cara al discurs o menystenir-lo. No hi ha una sola manera de fer-ho ni una que sigui completament eficaç. Des de l’escala política local, membres de les formacions de Junts per Sant Cugat, ERC-MES, PSC, CUP-PC i Sant Cugat en Comú (PP i Ciutadans finalment no han atès a elCugatenc) han enfocat la situació. Tots ells coincideixen que cal aïllar-los políticament, però també dubten entre quina mesura serà eficaç i quina, per contra, els donarà més ales. 

Marc Ledesma, coordinador de Junts per Sant Cugat, explica: “Per ara creiem que el més efectiu és ignorar-los completament i per evidenciar l’anomalia democràtica que representa la seva presència, perquè amb el feixisme no s’ha de parlar”. Afegeix que “a poc a poc anirem veient més actes de protesta al carrer contra tot allò que faci Vox".

Oriol Cistero, president local d’ERC, valora: “Vox és un partit feixista que atia l’odi en la ciutadania. Tenen els seus escons, però no els ajudarem que tinguin cap rellevància ni trasedència. No volem cap espai per a ells, més enllà del que la llei ens exigeixi”. Cisteró tem que si es fa un cordó sanitari, sigui contraproduent i s'acabi donant més ales al partit.

Pablo Beceiro, membre de PSC, apunta: “Estem molt preocupats pel seu èxit, que ha estat rotund. Pensàvem que els seus discursos estaven oblidats”. Beceiro creu que el creixement de Vox és fruit del fracàs de les forces polítiques que han governat: “És un vot de protesta i frenar-ho és un deure de tots els partits que tenim, o hem tingut, responsabilitats de govern”.

Per a Pau Sánchez, membre de la CUP-PC, l'entrada de Vox al Parlament és una anomalia democràtica: “Segurament optarem per no respondre les seves propostes, només quan siguin discursos d’odi que no s'han de permetre en cap cambra de representants”.

Ramon Gutiérrez, co-cordinador local de Sant Cugat en Comú, diu: “Ens hem de comprometre amb la democràcia per tal de fer que sigui inútil la seva força al Parlament, sense acceptar els vots ni les propostes a les institucions. I acompanyar aquesta mirada d’accions al carrer”. També creu que s’ha d’analitzar qui els ha votat, per què i intentar convèncer-los perquè canviïn d’opció política.

El doble fil dels mitjans de comunicació: desmentir o amplificar els discursos

Els mitjans de comunicació també tenen un paper molt important a l’hora de parlar de l’extrema dreta, que té una estratègia comunicativa molt clara. El fet que tinguin representació al Parlament suposa un gran repte per al periodisme que es veu obligat a parlar d’ells.

Elisenda Rovira, periodista de l’Observatori Media.cat, ofereix unes idees sobre com fer-ho: “Una cosa és sobre representar l’extrema dreta quan encara no té suport, com per exemple la difusió del congrés de Vistalegre el 2018, però un cop ja està consolidada, ignorar-la no farà que desaparegui. El problema no és parlar-ne sinó com en parlem”.

Rovira explica que és important que els mitjans de comunicació no es deixin emportar pels debats que proposen aquestes formacions perquè normalment ja se situen a fora dels drets humans. Per tant, és essencial que els periodistes estiguin ben preparats i desmenteixin els seus discursos. 

També critica que des d’espais privats s’hagi convidat a representants de l’extrema dreta com si fos una força política més perquè és una manera de blanquejar-los: “L’extrema dreta no necessita escons per guanyar. Aconsegueix situar les seves idees en el debat públic i els altres partits acaben tirant-les endavant”.

Per altra banda, també reconeix que els espais de difusió i de debat de l’extrema dreta són les xarxes socials: “Els mitjans de comunicació ja no són l’espai principal del debat públic”, explica Rovira, “i el periodisme està molt empobrit i precaritzat i això afecta en la manera com es preparen els continguts”. Així i tot creu que el periodisme ha de fer prevaldre els drets humans i fer esforços perquè sigui així.

En la mateixa línia, Xavier Giró, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, creu que el periodisme ha de ser sempre crític i contrastat i en el cas d'organitzacions que vulneren els drets humans, encara més: "El deure del periodista és explicar les coses que estan passant, però això no vol dir que sigui tan sols un transmissor de discursos, ho ha de discutir tot". Giró ha fet èmfasi en la importància del criteri periodístic per sobre de les normatives electorals i de representació informativa.

Notícies relacionades