Mireia Ferrer: “Si als joves els traguessis la Sala Teatre, on anirien a divertir-se?”

Fotos: Jordi Pascual

En la renovació de l’executiva local després de la marxa de Marc Ledesma per coordinar l’agrupació Junts per Sant Cugat, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha escollit Mireia Ferrer com a nova cap local, acompanyada al comitè per Josep Arcas i Àngel Segura. Ferrer va atendre elCugatenc el passat 22 de febrer per fer una entrevista en què parlem de l’agrupació, de polítiques de joventut i de la ciutat des de la perspectiva del jovent.

Què suposa la marxa de Marc Ledesma?

– Cap canvi a nivell d'organització perquè el Marc va ser el cap local durant dos mandats. Els dos vam començar a militar al mateix moment. Ell feia una mirada més local i jo la gestió interna i a nivell comarcal i nacional. És un canvi molt natural.

Per què vas decidir postular-te per al càrrec?

– Portava tres anys militant a l’organització i ja tenia l’experiència suficient per encapçalar el repte. A més, com que Marc assumia la coordinació de Junts, havíem de renovar el càrrec.

Tenir-lo com a coordinador a Junts ajudarà a tenir una bona relació entre el partit i la JNC?

– És un partit molt nou i les relacions tot just es comencen a donar. Que el Marc hi sigui és un plus per als joves, que tenim més visió al partit. Hores d’ara hi ha militants de la JNC que s’han afiliat al partit i d’altres que ho faran de mica en mica. Com que tot és molt nou, veurem què passa.

Sou tres persones a la junta. Per què?

– Portar la JNC a nivell local representa molta feina, sobretot si has d’estar en contacte amb la vegueria, la regió i la nacional. L’Àngel Segura fa temps que està implicat, sobretot a les xarxes socials. El Josep Arcas és molt actiu a l’organització, sempre està disposat a treballar.

Quants militants teniu?

– Unes 15 persones aproximadament.

Quan es parla de jovent en clau local, tot sovint es posa el focus en els espais. No hi ha cap casal jove –sí una Oficina Jove a un casal–, encara no hi ha sala de concerts, es debat sobre el model d’oci... Què en penses?

– És necessari que els joves tinguin un espai. Més enllà de les joventuts polítiques, els joves han de tenir un espai de reunió, de reflexió i on puguin conèixer altra gent.

Pel que fa a la sala de concerts, molts col·lectius joves s’han mostrat crítics amb el model de l’actual Sala Teatre, titularitat pública però concessió per a gestió privada durant 25 anys. Creus que és un bon model?

– Si als joves els traguessis aquest espai, on anirien a divertir-se? Segurament a Barcelona però molts no ho poden fer. Tenir un espai a Sant Cugat és necessari.

Els col·lectius joves d’esquerres són crítics amb l’externalització i, depèn de quin col·lectiu, parlen d’autogestió, de sala pública... La gestió és adequada?

– A la JNC apostem per combinar allò públic i privat. És un bon model. No crec que hi hagi cap problema per combinar els dos models.

Les polítiques públiques han abandonat els joves adults i només es fixen en la franja d’adolescents fins als 18 anys?

– No parlaria d’abandonament. És una franja de la vida en què els joves fan moltes coses i, per tant, és difícil trobar estones per prioritzar la política.

Ara bé, crec que l’administració hauria de fer més propostes de cara als joves universitaris. Però hem de ser conscients que la implicació no és fàcil. Ho veiem a la JNC: el més normal és aconseguir els militants molt joves o a partir dels 25 perquè ja han acabat la carrera i comencen a tenir la primera feina. És una època de la vida que destines a treballar molt.

El Ple de novembre va fer l’aprovació inicial del Pla Local de Joventut 2020-23. Què et sembla la proposta?

– Està bé però no parla de polítiques d’habitatge per als joves. Nosaltres, des de la JNC i des del partit, sempre hem apostat per aquesta mirada. Em sobta molt que a una ciutat com Sant Cugat, on els joves tenen problemes per emancipar-se, es faci un pla que no fa cap referència a l’habitatge.

El govern va dir que el Pla prioritza les accions que depenen directament de la regidoria de Joventut i que, com que a la previsió de polítiques d’habitatge ja es té en compte el jovent, no cal que el Pla ho reculli. No us convenç la resposta?

– Crec que per molt que estableixis la política d’habitatge des de Promusa, per exemple, una citació al Pla és necessària perquè és un tema que preocupa una franja molt important del jovent.

El Pla també incorpora propostes que van més enllà del jovent: fomentar l’ús de la bicicleta, fer un festival de cultura i pensament crític, fer un protocol en contra de l’assetjament sexual en l’esport i en l’oci... Com que compren una població més àmplia, creieu interessant que aquestes propostes s’incloguin al Pla Local de Joventut?

– Sí. Són inquietuds del jovent.

Hi heu presentat al·legacions?

– Sí, com a JNC vam contactar amb el partit perquè portessin al Ple la manca de referències a les polítiques d’habitatge. En les al·legacions hem fet altres aportacions.

El tripartit també ha impulsat una campanya per visibilitzar l’Oficina Jove i els seus serveis. Creus que fins ara s’havia fallat?

– Les coses s’han fet bé però no és fàcil arribar a tothom. Per això s’han de buscar altres mecanismes.

Fins ara el Consell de Joves s’ha focalitzat en els instituts i el govern no descarta obrir el debat per redefinir-lo. És millorable?

– És normal que s’hagi centrat en l’institut perquè som un municipi amb molts instituts mentre el gruix del jovent marxa a estudiar fora quan comença la universitat.

Com valoreu els espais joves de la Floresta i les Planes?

– Doncs no hi tenim gaire contacte com a JNC. L’explicació és que no és fàcil tenir militants d’aquests barris i nosaltres tenim informació i contactes en base als nostres militants.

Què diries que passa per ser tan difícil arribar a aquests barris?

– Són llunyans del nucli de la ciutat. Tenen una dinàmica pròpia i la mobilitat és més complicada.

Joventuts de partits polítics, d’altres amb mirada política tot i no ser joventuts de cap partit, esplais, caus... Quina relació voleu tenir amb les entitats que agrupen el jovent de la ciutat?

– Estem oberts a col·laborar amb qualsevol joventut. A nivell de partits, sempre hem intentat tenir bona relació i cordialitat amb el Jovent Republicà, per exemple. També amb l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI, la joventut de l’ANC), on alguns dels nostres companys han militat.

Clar que hi ha espais amb qui potser no és possible. Per exemple, Arran ha fet pintades a la porta de la seu de Junts, la darrera per la imputació d’Adrián Sas.

– Hi ha situacions que compliquen les relacions però no tanquem la porta a ningú. Hem d’estar disposats a parlar amb tothom.

En les mobilitzacions dels darrers anys, ara amb les de resposta a l’empresonament de Pablo Hasél, hem vist imatges de barricades, contenidors cremats... Hi ha qui parla de descontent d’una generació que respon amb ràbia. Ho veieu així? Què hem de fer en conseqüència?

– Entenem les inquietuds del jovent i la necessitat de sortir al carrer. Però una cosa és manifestar-se pacíficament i una altra les imatges de violència que hem vist aquests dies.

Es criminalitza el conjunt del jovent per unes accions concretes?

– No ho crec. Hi ha uns certs sectors amb unes tendències més revolucionàries i amb actituds més violentes. Però no es pot criminalitzar el conjunt del jovent, i no crec que es faci. Entenc el descontent però fer algun tipus d’accions juguen a la contra. Pots perdre la legitimitat.

Notícies relacionades