Cognoms Catalans

Francesc Candel, escrivia l'any 1964 en el seu diari: “Otro señor, muy catalán, me entrega su tarjeta. Se llama Martínez Fernández. Bromea sobre sus apellidos tan poco catalanes. Esto, y a propósito de mi libro, ha sido motivo de discusión con los amigos. Si admitimos que se convierten en catalanes los que vienen de fuera, y todavía más sus hijos, y los hijos de los hijos, aportarán apellidos que no tendrán nada de catalanes. Llegará un día, dicen, que en Cataluña no habrá apellidos catalanes”.

No sé si s'extingiran els cognoms catalans, el que sí que tinc clar és que, cada cop més, hi haurà més de procedència forenca. En el meu cas, no puc negar que el cognom Usero és de procedència andalusa. Perquè els pares, els avis, els besavis i tots els meus avantpassats van ser andalusos. En canvi, jo vaig néixer aquí i els meus fills i els meus néts... Tots seguirem amb el mateix cognom andalús. I si us fixeu en els locutors de TV3, per exemple, trobareu un bon grapat de cognoms de fora. No sols de la península, sinó d'altres països. Aquests també són catalans.

Hem arribat a un punt que no podem catalogar el ser o no ser català pel cognom. Perquè aquí, a Catalunya, hi ha molta gent de fora que ja no són de fora. Seria encisador portar un cognom com Puig, Pagès o l'històric Borrell. Ara que, tenir un cognom català i ser una persona “Non grata” en el mateix poble on has nascut, què voleu que us digui...

Jo, si més no, amb el meu cognom andalús i tot, em sento estimat i reconegut en el meu poble (Montjuïc, Barcelona) i el poble on visc (Valldoreix). És que (com us deia en l'altre article), ser català avui en dia, és quelcom més que viure i treballar a Catalunya. O portar un cognom d'arrel catalana.

Rafa Usero,
actor i mestre jubilat

Notícies relacionades