La dona a Montjuïc

Tot i que la Setmana de la Dona ja ha passat, penso que, per a reconèixer els seus mèrits, qualsevol moment de l'any és bo per a alçar la veu i dir-ho.

En el barri de barraques de Montjuïc, on vaig néixer, la majoria eren andalusos ―com els meus pares―, extremenys, gallecs... i algun català. Malgrat que molta de la gent de ciutat ens consideraven un suburbi, no ho érem pas. Érem un barri de gent treballadora que funcionava com un poble. Ho dic, perquè allà tothom es coneixia i sovint s'ajudaven els uns als altres.

Segons el cens de l'època, a l'any 1957 la població era de 29.958 habitants, distribuïts en 6.090 barraques. Un 75% dels homes treballaven en la construcció, la indústria i el port. I un 7'6% de les dones, ho feien fora de casa en neteja, comerç i la indústria.

Justament és aquí on vull anar a parar. El tant per cent de les dones que treballaven a Montjuïc era molt més elevat. Ho puc ben assegurar. Havien les que netejaven les cases de la burgesia catalana sense estar reconegudes i les que s'emportaven la feina a les barraques. Moltes cosien, reparaven les mitges de niló (recordo perfectament el cartell en moltes cases dels meus amics: “Se cogen puntos de medias), les que pintaven figuretes a tant la peça i les que administraven el minso sou que entrava a casa.

Si, a més, tenim present la feina de la llar (netejar la casa, cuinar, rentar la roba a mà, anar a buscar aigua a la font, tenir cura de la canalla i, fins i tot, hi havien que sortien a escombrar el seu tros de camí), ens farem una idea de la seva activitat quotidiana. Si, a més, afegim que els homes en aquell temps, sigui per costum o cultura, col·laboraven poc a casa, tindrem la veritable importància de la dona a Montjuïc.

Tant és així, que va esdevenir la veritable figura cabdal del funcionament familiar.

Trobo injust que, en els llibres d'història, es menystingui la labor que va desenvolupar en aquell temps. Al Cèsar el que és del Cèsar.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades