Publicitat
Quan el lector o lectora llegeixi aquest article, molt probablement s’hauran endarrerit les eleccions previstes per al proper 14 de febrer a causa de la pandèmia.
Aquests dies celebren a TV3 que fa 11 anys seguits que són líders d'audiència a Catalunya. Penso que ben guanyats. Sense menystenir l'indubtable mèrit que té, us heu parat valorar la qualitat dels altres canals? M'estic referint, naturalment, a les TV privades i gratuïtes que ens arriben a les nostres pantalles. Deixo de banda la deplorable Telecinco, que sembla talment un insult a la intel·ligència de l'espectador.
El 8 de gener de 1947, va venir al món el David Robert Haywood Jones. El primer que va veure va ser el cel de la nit londinenca. Veritablement el va marcar aquest dia, ja que la seva trajectòria artística va ser tan exitosa com la de l’Elvis Presley, una altra estrella, que havia nascut el mateix dia dotze anys abans.
En els últims anys hem vist com l’actual model d’habitatge basat en la propietat privada i les lleis d’oferta i demanda està fora de control a tot el territori.
Els santcugatencs i les santcugatenques, que, en general, estem encantats d’haver-nos conegut, acostumem a sortir de la nostra bombolla per anar a la segona residència, de vacances o a Barcelona a treballar, comprar o de lleure.
Abans del fred i durant el confinament total, tenia la sort –amb moltes cometes- o la llicència de sortir a fer les necessitats del pobre quisso, que poc demana i tot ho dóna.
Per tothom és sabut de la facilitat de la Floresta per a generar punts de trobada, de veïnatge, de poble... En aquest sentit, el ressorgiment de Ràdio Floresta ara fa més d’un any va ser una bona notícia, truncada sobtadament per la pandèmia que ho ha condicionat tot.
1078 és el nombre de víctimes assassinades per violència masclista ençà el 2003.
Aquest cap d’any, fent balanç de les coses que havíem d’agrair a aquest complicat 2020 i pensant els desitjos que voldríem que es fessin realitat el 2021, la meva criatura va parlar de dues coses que desitja: Poder anar a l’escoleta caminant i poder jugar al parc amb les seves amigues i amics.
Escoltant i veient aquest matí d’any nou la prèvia documental i fotogràfica de Burgenland, al concert d’any nou de l’Orquestra Filharmònica de Viena, em venen al cap certes nostàlgies que em recorden que malgrat tot i sempre, la vida s’obre pas, i el que es destrueix es reconstrueix, o desconstrueix.