Sent Cugat

La fallida dels estats al món global

Ens hem portat les mans al cap amb el creixement de l’extrema dreta a Espanya. El món ens ha sobtat amb un munt d’esdeveniments paral·lels, molts d’ells en forma de protestes socials: Xile, Equador, Catalunya, Líban, Hong Kong... Hi ha una resistència a Rojava i també hem vist cops d’estat a Bolívia i a Veneçuela. Poden semblar fets que han d’omplir les pàgines d’internacional i política sense més pena ni glòria però en el fons tenen trets comuns.

El masclisme mata

El masclisme mata. A mi m'ho recorden les 1.025 dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, feminicidi íntim que es diu. Potser et preguntaràs per totes les altres, aquelles que no tenien vincle amb l'agressor i et diré que aquestes no compten en aquesta estadística oficial que va començar al 2003. I no compten malgrat que en el conveni d'Istanbul així ho especifica. El govern central en va ratificar la seva permanència al 2014 però encara no hi son.

Un nou renéixer pel Leonardo

Des del 24 d’octubre fins al 24 de febrer de l’any 2020, La Mona Lisa lluirà el seu somriure amb plenitud, ja que estarà acompanyada per més d’un centenar d’obres del mestre italià. La capital francesa acull una espectacular retrospectiva que posa el fermall d’or en el 500 aniversari de la mort del que va ser el pintor, anatomista, inventor, escultor, escriptor, arquitecte, enginyer… més rellevant del renaixement, Leonardo di ser Piero da Vinci.

‘Aterriza como puedas’ / ‘Airplane!’. USA (1980)

Un avió és un espai tancat compartit, durant un temps, per un nombre determinat de persones liderades/conduïdes per professionals preparats, ajudats des de la distància per altres professionals també competents. (I té uns motors i unes ales i etc., naturalment).

Si no tenim en consideració el parèntesi anterior podríem dir que un avió s'assembla a un país, que és un espai delimitat per unes fronteres, que durant un temps comparteixen unes persones i que està liderat/conduït per professionals preparats ajudats des de la distància per altres professionals també competents.

Això només acaba de començar

Aquest matí possiblement totes ens haurem llevat pensant en el mateix. Mentre esmorzàvem haurem encès la ràdio, i ens haurem trobat que els tertulians ja n'estaven xerrant, convençuts que tenien la resposta a totes les preguntes. I quan hem arribat a classe, a la feina o encara hi érem de camí, segur que haurem pogut caçar més d'una conversa sobre el tema. Aquest és, òbviament, els resultats de les eleccions generals. I no és per a menys, ja que ens han deixat moltes coses per comentar.

Tinc casa, tinc feina, (però) tinc gos

Quan el Manelet tenia un parell d'anys, un dia va agafar febre i cagarrines. Jo no tenia ningú amb qui deixar-lo, així que vaig avisar a la feina ja que aquell dia no hi podria anar. Al dia següent el petit ja estava millor, però requeria de vigilància per a prendre’s la medicació. Els meus pares no estaven disponibles i no em va quedar una altra que endur-me’l al despatx.

La capsa vermella

Una casa a punt de ser enderrocada a Sant Cugat amagava un tresor. Dues capses amb més de cinc mil negatius ben conservats i el positivat en paper de set-centes imatges inèdites de la Guerra Civil que el fotògraf Antoni Campañà havia amagat al garatge de casa seva.

Queralbs, Coma de Vaca, Núria

Aquest divendres passat, dos accidentats més. Dos més en una llarga llista.

I és que aquesta travessa té un embruix especial.

Quan era jove em va agafar la fal·lera de voler caminar-la. En feia d'excursions, però mai no trobava l'ocasió ni els acompanyants. Això sí, no la féu mai sols.

L'ocasió va arribar quan ja era un senyor madur. Els dos excursionistes que venien amb mi, si fa no fa, eren de la meva edat. O un xic més joves, però més experimentats que jo.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat