Sent Cugat

Tot anirà bé si ens hi posem totes

Que hi ha residències de persones grans on no hi voldríem passar els nostres últims dies, ho sabem de fa temps. Que el sistema sanitari està al límit, ho sabem de fa temps. Que les persones que cuiden els nostres infants, persones grans, malaltes, amb discapacitat,... estan infravalorades, ho sabem de fa temps. Que el món cultural rep les molles i no una solidesa per la creació, ho sabem de fa temps. Que els lloguers representen un % massa elevat dels ingressos mitjos, ho sabem de fa temps.

No estàs sola

Si estàs tancada a casa amb un maltractador vull que sàpigues que no estàs sola, no ho has estat mai, malgrat que no ho sabessis,  ara tampoc. A fora, els ajuntaments, serveis socials, associacions, institucions, particulars… Estan al teu costat, els recursos per víctimes continuen vigents i lluitar contra la violència cap a les dones és una de les prioritats.

Casa com a refugi

Benvolgut propietari,

Sóc la seva inquilina. Qui ens hauria dit que ens trobaríem en aquesta situació fa tot just uns mesos, quan vam acordar el lloguer del seu pis, oi? Diuen, diuen, que això d’ara és una pandèmia universal que canviarà la manera que teníem de veure el món, d’organitzar-nos com a societat. Vaja, que ho canviarà tot. Jo no ho crec però, certament, algunes coses sí que hauríem de pensar en canviar-les, no creu?

Quants drets estàs disposada a perdre?

Avui comencem la tercera setmana de confinament i, amb ella, la tercera setmana convivint amb l’estat d’alarma. Amb la pròrroga que li ha donat l’ajuntament, tenim com a mínim quinze dies més fins al 12 abril en què la nostra situació no té pinta de canviar gaire. I dic com a mínim, perquè les previsions dels experts no són gaire optimistes respecte a la idea que amb aquestes dues setmanes més en tinguem prou per superar aquesta crisi sanitària, i ens quedin unes quantes més de confinament.

Temps d'ampliar el cercle

Són temps difícils, no hi ha dubte. El coronavirus ens deixa una fotografia difícil de mirar. Ens hem vist obligats a canviar rutines i hàbits, hem deixat de veure la família, els amics, companys de feina i veïns. Hem canviat la forma de consumir, de passejar, d’entretenir-nos. Hem penjat arcs de Sant Martí a les finestres i hem sortit a aplaudir i a ballar als balcons. Ens hem horroritzat amb les xifres que els mitjans de comunicació ens feien arribar.

Pantallitis

Si l’actual pandèmia del covid-19 s’hagués produït fa només deu o vint anys, el món s’hauria aturat de veritat.

Les escoles i les universitats no podrien haver salvat el curs amb les classes online, les empreses no podrien haver capejat el temporal amb teletreball i l’operativitat del govern de la Generalitat, amb el seu president confinat a la Casa dels Canonges, hauria estat molt precària, per exemple.

elCugatenc en obert gràcies a tots i totes

elCugatenc és un projecte assembleari en forma d’associació que deu bona part de la seva viabilitat a l’activisme periodístic de l’assemblea i de les seves comissions derivades. Tot i això, per tal de garantir una continuïtat diària de la publicació, avui dia té tres persones contractades. Amb l’estat d’alarma, totes les persones implicades al diari treballem confinades a casa i intentant explicar notícies i tancar acords de publicitat més enllà de l’alerta sanitària.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat