Publicitat
En un article d’en Jofre Llombart del 31 de juliol al Diari de Sant Cugat parla d’allò que no li agrada del nostre poble. Aclareix que no es tracta de Sant Cugat, sinó d’alguns santcugatencs. Detecta en els darrers mesos un augment de la mala educació al volant. Constata de manera subjectiva i personal una actitud depredadora –jo diria prepotent- en conductors principalment de tots terrenys.
Ampliació d'informació sobre el Presumpte 3% santcugatenc.
A tots ens encantaria veure només imatges d’històries felices. I sobretot tenir gravades en la ment les imatges de quan marxen els peluts amb les seves noves famílies i et miren amb aquells ullets preguntant-se què està passant, sense saber que a partir d'aquest moment la seva vida canviarà a millor i serà una meravella. Tot el dolent quedarà enrere i desapareixerà perquè ja sempre estaran acompanyats.
En el fons, la política institucional és una feina d'alt standing com qualsevol altre, tens un sou fixe, dietes, unes hores de feina, callar quan toca, abaixar el cap, abusar d'altres treballadors de menys rang, etc...
Ja han arribat les vacances. El moment de descansar i desconnectar per agafar forces per a la tornada i aquest cop la política catalana necessita aquestes vacances més que mai. Fa temps, potser dècades, en què en la política d'aquest país no hi havia situacions com les actuals. Desafiaments que poden marcar el futur de Catalunya com mai, i moviments a dins dels partits que provoquen canvis que ningú hagués cregut possibles.
Aprofito aquest espai que tinc setmanal per adreçar-me a una de les figures polítiques de Sant Cugat, la Cristina Paraira. Una política que sovint passa desapercebuda per la majoria de la gent però que fa aquest any 12 que ocupa un càrrec públic al nostre ajuntament i que comença amb aquest el seu quart mandat. Primer a "l'ombra" del totpoderós líder d'Unió (aleshores) Joan Recasens i, quan aquest saltà a la política nacional, empoderant-se com a líder local d'aquesta organització.
El Ple municipal de dilluns va evidenciar que l'equip de govern no té tan fàcil com la legislatura passada tirar endavant depèn quins temes. És cert que a l'esmentat Ple no hi va haver cap punt proposat per CiU desestimat.
No són pocs els que pregonen que la riquesa i la pobresa són quelcom relatiu, que depèn del que un valori, del que un aspiri, o fins i tot de l'esperit de cada persona.
Vull trencar una llança pel periodisme. Una professió que en les últimes dècades ha anat perdent la credibilitat i l’admiració del seu públic. Aquest públic a hores d’ara qüestiona constantment la feina realitzada pels professionals i en alguns casos la menysté. Una professió que ha estat maltractada tant pels mateixos professionals, com per aquells que diuen ser-ho i també pel públic. Però abans de trencar la llança també s’ha de saber fer autocrítica.
La riquesa d'un poble resideix en la seva varietat,
És trist quan uns no troben el seu repòs, però... Cal que tots reposem?
STC no és un cementiri!
Al contrari! Un poble que està en el "TOP 3" amb més natalitat del país hauria de ser un lloc on la vida trobi la seva expressió tant en el dia com en la nit.